Aquestes que veuen som la meva filla Laura i jo en la celebració dels 20 anys d'Arrels. No "protegeixo" la nostra intimitat per una sèrie de raons:

Primera raó: Estic contenta que la meva filla vagi coneixent les persones amb qui em veig tots els dies i que a les dues parts els sigui profitós aquest coneixement i si en alguna ocasió algú ens fa una foto, ¡doncs meravellós! Una altra més per al nostre àlbum familiar.

Segona raó: Mitja humanitat es mor de fam, però per aquestes latituds el gran problema és ensenyar la cara, esmentar el nom, l'edat, la professió, el sexe, ¡i no parlem de dir el que pensem! ¡Hem de protegir la intimitat! I no dic que no hi hagi casos en què sigui necessari, però que el gran problema sigui rebre publicitat no desitjada a la bústia... Igual si cobressim per això...

Tercera raó: Feia falta públic per animar el partidet i a mi em va emocionar veure com la Laura encara mira les persones sense recel ni prejudicis i, sincerament, en pantalons curts no som gaire diferents els uns dels altres.

Feia falta públic per animar el partidet i a mi em va emocionar veure com la Laura encara mira les persones sense recel ni prejudicis i, sincerament, en pantalons curts no som gaire diferents els uns dels altres.

Quarta raó: Al meu estimat Miguel Virto, que està intentant fer de la pobresa, llum, li feia gràcia conèixer la Laura i jo no vaig voler perdre una oportunitat de lluir-la.

En Miguel, la Laura i jo.

Cinquena raó: ¿Què volen que els digui? Si aquests són els problemes dels quals vivim als països rics, doncs deixem-ho estar.