"Que pensis que sóc alcohòlic des dels meus primers biberons, em fa mal. Que pensis que dormo al carrer per voluntat i que ja a la guarderia manifestava desitjos d'estar sense sostre, em fa mal. Que pensis que sóc l'únic responsable de la situació en què em trobo, em fa mal. Que pensis que no mereixo res de res, em fa mal. Que pensis que no vaig tenir els meus bons moments ni que a vegades em moro de nostàlgia, em fa mal. Em fa mal, em mata la teva indiferència. Però em fa més mal el meu propi present i mirar un futur estret." (El meu anònim preferit)

¿Què us sembla? El meu anònim preferit és brutal. I té una màgia... Ja anirà sortint. La foto és el resultat que va sortir de la col·laboració entre artistes i persones del carrer vinculades a Faciam (Federació d'Associacions de Centres per a la Integració i Ajuda de Marginats) de fa uns anys amb motiu del Dia dels Sense Sostre del 7 de novembre.