El primer raïm per Tomás, que es casa d’aquí a poc i entre tots intentarem que tingui un bon casament.
El segon per Juan, que des que viu en un lloc com Déu mana té els peus millor i menja calent cada dia.
El tercer raïm per Miquel, al bloc del qual els convido perquè comprovin el que dóna de si tenir art i haver passat 15 anys al carrer.
El quart per Marta, Josep Maria i tots els que treballen a Arrels, per l’afecte amb què aixequen la persiana cada dia.
El següent per Joaquín i les seves ganes que l’estimin.
El sisè per tots els voluntaris que estan i han estat per aquí.
El setè va per David (amb qui estic a la foto), que abans de casar-me m’instruïa sobre economia domèstica (“Tu, a primer de mes reparteixes els diners en sobrets: el menjar, l’escola dels nens, etcètera, i només gasta el que et sobri. Ja veuràs com et funciona...”).
El següent per Rosa, que ara té pis propi, treballa i que sempre té un somriure i un comentari per a tothom. ¡Qui t’ha vist i qui et veu!
El novè va per Dik, que, malgrat esforços, torna a estar al carrer. Ell ja sap que estem aquí.
El desè pel meu estimat Miguel Virto, que ha fet de la pobresa llum.
El penúltim per Bartolomé, que no vol de cap de les maneres tancar-se entre quatre parets encara que sigui cec i coix.
Finalment, i si em permeten, l’últim me’l vaig menjar per tots nosaltres. Per les nostres vides i la dels que estimem. Va per vostès.