L'Alberto li preguntava l'altre dia a la Marta si teníem una jaqueta de vestir per a la Nit de Nadal. Volia anar arreglat. Sense passar-se, però arreglat. La Marta va trobar a l'armari d'Arrels la jaqueta perfecta i l'Alberto el dia 24 a la nit la lluirà al sopar que fem des de fa uns anys al centre obert. Ve molta gent, cada any més. Entre el que comprem, ens porten i ens regalen muntem unes taules boniques i passem una Nit de Nadal més maca si és possible.

Vénen molts voluntaris i una de les coses que més m'emociona és veure com aquests voluntaris porten amics i familiars a compartir xerrada i esperit. Però el més bonic, realment bonic, són les ganes amb què vénen persones que ‘no tornen a casa per Nadal'. Ja m'entenen, ¿no? Ve gent que dorm al carrer, en pensions, en algun dels pisos de l'entitat o en el nou equipament que hem obert (la Llar Pere Barnés). Gent que no torna a casa per Nadal, però que d'alguna manera aquí tenen casa seva, la seva família, un trosset de la seva pròpia ànima. Ai, és que no puc evitar posar-me cursi...

També penso en la gent que ha passat per aquí i ara és a l'hospital o en alguna residència. ¿Amb qui menjaran els torrons? Si no fóssim nosaltres per allà, ¿qui els desitjaria un feliç any? Ai.

Sort que encara hi ha els que tenen una mica de força i encara que a vegades no tenen cèntims ni per comprar tabac, volen trobar al nostre armari una jaqueta maca per celebrar el Nadal. I si pot ser una corbata a joc, millor.

I és que aquestes dates són una mica difícils per a alguns. No sé si per a tu també, lector.  A mi m'encanten, la veritat. Crec que serveixen. I que serveixen molt més del que pensem. Per a nosaltres són dates on és possible riure no sé si amb gent guapa, però sí amb gent bonica. Bon Nadal a tots. Un petó.