"Paraules que donen raons". Això és el que el text de Miquel Julià, l'educador de carrer d'Arrels, li ha donat a un dels nostres voluntaris més afectuosos i combatius (quina bona barreja, Enrique!): PARAULES QUE DONEN RAONS.

Fa uns dies, Miquel va publicar al seu bloc Tot el Temps del Món, un text riquíssim: ¿Acció Social Transformadora? ¡Fa pensar tant! Es posen sobre la taula tantes coses... Miquel sempre diu que és persona, persona abans que educador de carrer i precisament d’acord amb aquesta premissa escriu i reflexiona com ho fa.

Els avançament algun fragment d'aquest text:

"¿Quantes vegades ens hem parat a reflexionar quina és la nostra postura davant la situació d'aquella persona sobre la qual l'únic plantejament que es fa des de qualsevol entitat és el de "no podem fer res més per aquesta persona"?"

"En definitiva, el dilema queda plantejat en si pensem i actuem convençuts que les persones continuen tenint drets fins i tot constatant que ja no compleixen cap dels deures. En aquests casos, ¿se segueixen mereixent els drets, o ja no? No ho sé. Però llavors em plantejo qui sóc jo mateix. ¡Jo no puc canviar el món!... se m'ha dit..."

"Hi ha qui al sortir o entrar a casa per anar a la feina es posa la disfressa d'educador social, com el que es posa la granota de mecànic a l'arribar al taller o com la doctora que penja la bata a l'abandonar la consulta."

 I aquesta vegada, dirigint-se a José i a Luis, dues persones "ateses a Arrels":

 "Heu vingut a buscar aquell esperat afecte del nen que, sense fer els deures, s'ha quedat sense sortir a jugar."

 "Heu vingut buscant això mateix que jo he trobat. Compartir amb la relació. La sensació d'estar amb."

 "¿Com demanar-vos, exigir-vos, que mostreu voluntat de canvi perquè pugueu obtenir sostre i menjar?"

 ¡¡llegeixiu-lo, llegeixiu-lo, llegeixiu-lo, llegeixiu-lo!!

 ¿Acció Social Tranformadora? a Tot el Temps del Món.