“L’alcalde d’Argenteuil (França) ha intentat expulsar els captaires mitjançant l’ús d’un aerosol nauseabund anomenat Madoror. Els empleats municipals es van negar a usar-lo, però el van facilitar als comerços, que sí que ho van fer. La intervenció de membres del Govern ha impedit que tiri endavant. Estàvem avisats. L’avanç dels mètodes repressius i d’exterminació és imparable. Es comença amb els conillets de laboratori i s’acaba amb els éssers humans (naturalment) començant pels captaires com a conillets d’índies; se segueix amb alguna raça considerada inferior per acabar amb la dissidència ideològica, intel·lectual i cultural. ‘Et voilà!’, ja estem llestos per a les càmeres de gas. El pitjor és que la societat, com fa 70 anys, es pren aquests símptomes com petites entremaliadures i ensopegades aïllades d’algun polític. Al temps. O reaccionem aviat o d’aquí a pocs anys ens estaran grinyolant les dents en alguna tundra, taigà, desert o fiord remots”.

Aquest és un dels primers comentaris que Miguel fa al bloc que acaba d’estrenar. Es diu Pobresa i Llum. ¿Bonic, oi? ¿Increïble, oi? Encara està una mica verd, però estic convençuda que hi dirà grans veritats. Pel que m’explica, estarà encantat d’explicar en primera persona la seva experiència i agrairà els vostres comentaris. Vinga va... crearem un lloc entre tots on puguem explicar-nos les coses... que de veritat importen.