Veig que el periquito del Pepe s'ha convertit en tot un protagonista. De fet, a mi també em va cridar l'atenció. Recordo el dia en què, en Pepe, molt poc abans de marxar de vacances, una tarda, al centre, de cop va exclamar: "¿ostras y el Curro? ¿qué hago con el Curro estos días? El Curro, com molt bé haureu deduït, és el nom del periquito. La Marta, educadora, de seguida li va dir que el portés. I per què no? Total, no ocupa gaire espai i de guerra segur que no en dóna, al contrari! En Pepe, de seguida va dir que ell se n'ocuparia i va estar contentíssim quan va saber que se'l podria endur amb ell de vacances.

La veritat és que la imatge del Pepe cantant-li moxaines i tirant-li petonets al seu periquito és un dels records més tendres que m'he endut d'aquells dies. En Pepe es va encarregar personalment que en Curro fos un més. A l'hora d'anar a dormir pujava la gàbia al balcó on donaven les habitacions on dormíem i al matí, el baixava a baix, a l'entrada de la casa, on es van compartir molts moments.

No sé, crec que és bonic veure com el Pepe s'estima i cuida aquest animaló amb tant d'afecte; sense oblidar que en Pepe, ja fa temps, va estar vivint al carrer amb tot el que això co...