martes, 03 de julio de 2007 17:49
Olga García
¿Però vostè està al carrer? ¡Au va!

Els presento en Miguel, Miguel Virto. El trobaran cada dia pels volts de la catedral de Barcelona demanant. Té 60 anys i és natural de Salamanca. Va treballar durant molts anys com a periodista i a Barcelona tenia una petita empresa. Poc a poc, les coses van començar a flaquejar i la seva situació es va convertir en precària. Té tres fills. El més gran, i ho diu amb un fi orgull patern, ha sortit a ell i en lloc de sang, porta tinta a les venes. Els seus pares encara viuen i els seus germans, dels quals parla amb tendresa, li demanen que com a mínim, sempre porti el mòbil a sobre per estar localitzable.
És culte, amable, educat i una xerrada amb ell és llarga i gustosa. El que està clar és que pel seu aspecte i la seva indumentària ningú diria que ha estat dormint al carrer. Ara s'allotja en una pensió, però quan passava les nits a l'asfalt, la seva imatge i el vestir eren el mateix: "Al principi, quan em vaig veure al carrer, no sabia que existien menjadors socials i que hi havia llocs on les persones ens podem dutxar i canviar-nos de roba. Ho vaig passar malament. Però des d'aleshores, sempre he procurat anar ben vestit. Això que porto avui és roba que m'han donat, però em queda la mar de bé,¿no?".
Miguel, que adora llegir el diari i escriure, vol "EXPLICAR, NO DISCULPAR-SE" el seu periple pels carrers de Barcelona i exposar com va aprendre a viure a l’asfalt.
Si els interessa la seva història, entre ell i jo els l’anirem explicant en aquest bloc o, si ho prefereixen, passin per les escales de la catedral. Se sorprendran.