viernes, 15 de junio de 2007 17:50
Olga García
Metalingüística del pobre
La primera vegada que algú em va parlar d'Arrels, em van dir que era una ONG que tractava amb pobres, gent del carrer. Després, quan vaig començar com a voluntària al centre obert, el que més sentia era que "ateníem" persones sense llar. A mi, d'entrada, em va semblar un nom molt llarg. De fet, em va semblar un eufemisme. ¿Per què no dir simplement pobres o captaires? Sigui com sigui, em va semblar una realitat dura i desconeguda. Em va atrapar.
Seguint amb el maleït tema del nom, Miquel, l'educador de carrer, vol insistir en el tema. Li sembla que les paraules tenen càrrega i que just per això hem de vigilar. La seva tesi és la següent: l’essencial és que som persones i que som persones a les quals passen coses. Per a ell, no hi ha "drogoaddictes", "alcohòlics" o "sidosos", sinó persones amb problemes de drogoaddicció, d'alcohol i persones amb el VIH. O sigui, que per a ell, existeixen persones en situació d’estar sense llar. Aquest exercici de reflexió l’ha descrit com a "Metalingüística del pobre", de la qual hi haurà més entregues.
Però un dia va venir per aquí Andreu Buenafuente que a mi, sincerament, em va semblar molt bona gent. Presentava, amb més gent, una col·lecció de samarretes de kukuxumusu en benefici d'Arrels. I se li va acudir allò de "Superningú". M'encanta. De fet, és el que som: superningús.