Depósito aguaUna nit de març, l'any 2007, un grup de soldats van irrompre a Burumba, un poble de la República Democràtica del Congo. Quan van abandonar el poblat de matinada, més de 15 persones estaven mortes. Un dels supervivents relatava: "Vaig veure com els soldats entraven a  casa nostra, donaven una puntada de peu a la porta i assassinaven les vuit persones que hi havia a dins. Només els meus quatre néts es van salvar. Els soldats van calar foc a l'aldea. Jo vaig córrer a amagar-me al bosc, i quan vaig tornar vaig trobar els cossos dels meus fills i de la meva mare morts. Estaven dins d'unes latrines".

Es tracta d'un testimoni dramàtic. Algú que ha pogut alçar la veu entre els milions de persones afectades cada any per greus situacions de crisi que posen en perill la seva vida, la seva salut i els seus mitjans de subsistència. Guerres, huracans, sequeres, desplaçaments, inundacions, etcètera... les crisis humanitàries provoquen les seves víctimes entre la població més vulnerable, on els recursos són limitats i la capacitat de reacció per part de les autoritats locals, si existeix, és molt feble.

Aquí és on intervenim les organitzacions humanitàries, moguts pel principi de l'humanitarisme clàssic de preservar la vida dels afectats. No obstant, aquesta primera resposta a l'emergència seria insuficient si no es tinguessin també en compte les causes que generen les crisis i que, en alguns casos, les perpetuen. El treball en acció humanitària d'Intermón Oxfam, abans, durant i després de la catàstrofe, ens permet oferir una atenció integral a les víctimes. Intervenim des de les primeres hores de l'emergència, amb la provisió d'aliments, aigua potable i instal·lacions sanitàries. I seguim allà quan els afectats ja no són notícia, treballant en la reconstrucció i la rehabilitació dels seus mitjans productius perquè puguin refer la seva vida. També impulsem una intensa tasca de prevenció, per reduir els efectes de futurs desastres. I tot això ho fem perquè les persones tenen drets, fins i tot en situacions d'emergència.

Volem aprofitar la celebració del Dia de l'Esperança, el cap de setmana del 26 i 27 d'abril en 47 ciutats espanyoles, per demanar a la comunitat internacional que assisteixi i protegeixi els civils atrapats en guerres o desastres naturals. És la seva obligació, i la nostra com a societat civil és exigir que la compleixi. Només si actuem junts aconseguirem reduir el patiment de milions de persones de tot el món. ¡Us esperem!

Podeu visitar el programa del Dia de l'Esperança a: http://www.intermonoxfam.org/minisites/esperanza/es