Ahir vam aterrar a Londres, després de 13 hores viatjant apinyats en un vol de British Airways que, aquesta vegada sí, es va fer molt llarg.

Potser perquè ens van tocar uns dels seients que no es reclinen o perquè estàvem just al costat del vàter i sempre havia algú esperant el seu torn per usar-lo o potser perquè després d'aquest vol només ens en queda un altre per arribar a casa i s'haurà acabat el nostre viatge, el cas és que les hores passaven molt lentament. Era difícil agafar el son i fins i tot les pel·lícules que podíem veure a l'avió semblaven menys interessants que altres vegades.

Finalment, vam arribar a Heathrow cap a les cinc de la matinada d'un dia fred, amb 6 graus de temperatura, el cel clar i vent lleuger, i malgrat les prediccions el nostre equipatge també va arribar. Fins que no vam ser al metro, anant cap al centre de la ciutat, no vam acabar d'adonar-nos que ja érem a casa. Compartíem el vagó amb matiners camí dels seus llocs de treball que amb prou feines estaven desperts, mentre que nosaltres els portàvem unes hores d'avantatge (a Singapur era migdia).

Al sortir al carrer, al costat del riu, feia un fred per al qual no anàvem prou abrigats. Veníem del tròpic, on les temperatures són 25 graus més altes. Almenys, lluïa el sol i el nostre estimat Londres mostrava el seu millor aspecte. Vam deixar les maletes a casa d'uns amics, on vam recuperar una mica de roba que havíem oblidat que era allà des de feia nou mesos i, després d'un cafè calent --els últims que havíem pres van ser sempre amb gel--, ens vam acostar al Regency, un local on molts taxistes es reuneixen per esmorzar un autèntic full English breakfast: quin canvi i que agradable maltractar el cos amb dosis de colesterol com no ho havíem fet des d'abans de marxar de viatge. A migdia, hora local, vam anar a Victoria Station per agafar l'autobús que ens havia de portar a Gal·les, a Cardiff, on viu una de les meves cunyades i els seus fills... Tres hores i mitja d'autobús seguint el nostre viatge cap a l'oest ens van acostar a la família i a la realitat: ja som a casa, de tornada, hem tornat i el nostre viatge s'acaba. Bé, encara no del tot, perquè no arribarem a Barcelona fins dimecres que ve, per Sant Jordi, i tècnicament fins llavors seguim viatjant.