Per mi el Nadal consistia a veure dones abrigades, nens amb el nas vermell pel fred i jo mateixa amb guants, a més de nits més llargues, carrers il·luminats que et desitgen felices festes i nadales que coneixes des de fa anys i que, encara que no ho vulguis, et poses a cantar.

Aquest any resulta una mica diferent. El mes de novembre el vaig passar a Austràlia amb pantalons i samarreta de màniga curta, en llocs amb aire condicionat i a la piscina. Si sortia d'aquests llocs notava que em desfeia i que acabaria sent com una gota de suor. Suportar aquestes temperatures i, alhora, veure llums de nadal penjats a les palmeres i de fons el mar se'm feia estrany.

Ara sóc a Madagascar i per mi segueix sent una situació potser més estranya. Madagascar és un país molt pobre i la majoria de la gent que he vist viu al carrer. ¿En aquestes circumstàncies creieu, de veritat, que aquestes persones pensen en el Nadal? Potser algunes ni tan sols saben el que és el Nadal i la seva màxima preocupació és si tindran res per menjar a la nit.

Ahir, es va posar a ploure moltíssim i per un instant vaig sentir com si fos a Barcelona, quan tornava a casa amb els pantalons amarats i amb ganes de prendre'm una xocolata calenta. Però llavors vaig mirar al meu voltant i vaig veure les cares de les persones que aquella nit dormirien sota la pluja. Vaig pensar que s'aixecarien mullats i amb més fred que mai, però que seguirien endavant com si fos el més normal. Aquest Nadal serà diferent, però crec que serà un dels millors que passaré a la meva vida.