Després de viatjar durant 10 dies per Cuba intentant conèixer una mica la realitat del país, tractant de parlar amb els cubans i de defensar el model de la Cuba de Fidel, només puc dir que Cuba està vella i malalta, com Fidel.

Els carrers de Cuba estan vells i malalts, les carreteres de Cuba estan velles i malaltes, com Fidel; l'economia cubana està vella i malalta, com Fidel; els ideals de la revolució estan ara vells i malalts, com Fidel; els serveis i les cases a Cuba estan vells i malalts, com Fidel. L'esperança a Cuba està vella i malalta. I això és el més trist, els cubans han perdut l'esperança i fins i tot els més joves se senten vells i malalts, com Fidel.

No podem donar noms perquè tots tenen por, por del que els pugui passar si diuen el que pensen, por de no poder seguir sortint al carrer. A Cuba, vam trobar molta gent amb opinions contràries al sistema establert, molta gent que demana llibertat, llibertat per viatjar, per veure el món, per saber, sense que tot sigui a través dels ulls de l'Estat, sense que els masteguin la informació. Amb ganes de canvi, amb desitjos de seguir a Cuba, però en una altra Cuba... On no hagin d'enginyar-se-les per menjar productes de qualitat, on puguin elegir el que compren i a qui, on puguin decidir on viuen i amb qui, on puguin elegir el que volen ser.

També vam trobar gent que defensava el sistema, generalment gent més gran, que d'una forma o una altra havien estat part del sistema i es negaven a veure-hi cap defecte, que defensaven amb gran dogmatisme tot el que els tocava defensar. Com a turista, sovint, et fan sentir com una caixa plena de diners, on el valor de les coses no depèn de l'esforç sinó de qui van dirigides.

Fa la sensació que el sistema funciona gràcies a les solucions que permeten subsistir a la majoria, creant una societat de classes tant o més evident que en molts països capitalistes. La utilització dels EUA com a dimoni no té res a envejar a les simplificacions que els EUA fan del fet cubà i fa la sensació que un govern i l'altre mantenen la situació per a un benefici propi, arribant fins a la més efectiva comèdia teatral.

La nostra visita a Cuba ens va causar una gran decepció i una tristesa molt gran perquè als cubans els estan robant la seva vida. No crec que la Cuba actual sigui la que van somiar Fidel i el Che en els dies de revolució. Compañero Fidel, fins i tot pots tornar a Cuba l'esperit que us animava fa 45 anys, fins i tot hi estàs a temps, però recorda que no queda gaire.