El 1981, en un poble anomenat El Mozote, hi va haver una terrible massacre provocada pel Govern salvadorenc. Més de 1.000 persones van morir. Famílies senceres liquidades. La causa de la matança va ser perquè els habitants d'aquest poble no van voler participar en la guerra del Govern. No van voler combatre en contra del poble guerriller. I allà estan avui. Enterrats. Un mer record d'un fet terrible que va passar fa 26 anys.

Els dies que he estat a Perquín, un poble de les muntanyes salvadorenques, he après molt sobre aquesta guerra i sobre el que va suposar per al poble d'aquest país. La va provocar la pobresa: la gent tenia gana i va haver de reaccionar.

A El Mozote he conegut diversos participants d'aquesta guerra: soldats, comandants, generals. Tots en són víctimes. Cadascú amb la seva història, com la del soldat que va trepitjar 30 bombes de contacte i va estar un mes inconscient a l'hospital. Gràcies a Déu avui pot explicar la història.

Però també he conegut la gent que ara està actuant per ajudar. Gent que s'ha solidaritzat amb les víctimes d'aquesta terrible guerra. Com per exemple en Lluís, un home de València que treballa a l'oenagé Agua Sabes, que es dedica a construir centrals on purifiquen i reparteixen l'aigua, i l'envien als pobles més necessitats. No em puc ni imaginar com seria viure sense aigua, i crec que el fet que hi hagi gent que no té a la seva disposició una necessitat tan bàsica és terrible. Això, i tot el que he anat veient aquests dies, gent que viu en la més pura misèria i tot i així et somriuen i t'ofereixen tot el que tenen, em fan dubtar molt del món en què vivim.