On Friday, we briefly crossed the frontier into Honduras to swim in the River Sapo accompanied by two armed guards . Unfortunately Manel and I have found out the hard way that guards are necessary if you want to visit the more remote parts of El Salvador. On Wednesday morning, whilst waiting for the girls to get ready, we went for a 2 hour walk near the hostal we were staying in near the small mountain town of Perquin. On our return, about 500m from the hostal door, we were held up by two youths, one armed with a handgun, the other a machete, and relieved of the dollars, camera, watch and sunglasses we were carrying. A very frightening experience and one we brought upon ourselves through not having informed ourselves sufficiently beforehand. The local people we met in the area were horrified by what happened to us as, in the majority, they are all working hard to make visitors welcome to their town, which was celebrating its 'Festival de Invierno', and apart from the robbery we only had good experiences in this poverty-stricken country.

P.S. It's the rainy season here and I can't do a thing with my hair!

P.P.S. It bothers me that you can open a local newspaper in the remotest parts of Central America and still read about Britney, Paris, Becks et al!

P.P.P.S. Footwear was always going to be the point of conflict between us and the girls. A better title for this blog might be 'Around the world in flip-flops' as that's all they want to wear! However today we're all in flip-flops because all of our socks are in the laundry.

Una visita breu al Salvador

Divendres vam creuar la frontera d'Hondures per banyar-nos al riu Sapo acompanyats de dos guàrdies de seguretat. Desgraciadament, en Manel i jo hem experimentat la necessitat de portar guàrdies si un vol visitar les parts més remotes del Salvador. Dimecres al matí, mentre esperàvem que les noies es llevessin, vam anar a fer una passejada de dues hores per la muntanya de prop de l'hostal on ens allotjàvem, a prop de Perquín i, a la tornada, quan ja estàvem a només 500 metres de l'hostal, dos joves armats, un amb una pistola i l'altre amb un gran matxet, ens van prendre els dòlars, la càmera, el rellotge i les ulleres de sol que portàvem. Una experiència que ens va espantar bastant i per la qual vam passar per no haver-nos informat prèviament de les normes del lloc.

Les persones que vam conèixer a l'àrea estaven horroritzades pel que ens havia passat, la majoria treballen molt per fer que els visitants se sentin ben rebuts al seu poble, que estava celebrant el festival d'hivern i, a part del robatori, només hem tingut bones experiències en aquest país castigat per la pobresa.

P.D. ¡És època de pluges i no puc fer res amb els meus cabells!

P.P.D: M'empipa que a l'obrir el diari local a les parts més remotes de Centreamèrica encara es pugui llegir sobre Britney, Paris, Becks i els altres.

P.P.P.D. El calçat és un dels conflictes entre nosaltres i les noies. La volta al món en xancletes hauria sigut un títol molt apropiat per a aquest bloc, ja que això és el que sempre es volen posar. Avui, finalment, tots portem xancletes ja que tots els mitjons són a la bugaderia.