Les claus de Johan Cruyff

L'enorme experiència de Guardiola

2008-05-11T13:11:00Z

Pep Guardiola ja domina els coneixements que ha de tenir el tècnic d'un club com el Barça: què representa el club, què esperen els seguidors de l'equip, com vol jugar. Coneix el vestidor i l'entorn.

No hi ha cap club igual com no hi ha cap públic igual. L'aficionat anglès vol un tipus de futbol que li és propi. I el mateix l'alemany, l'italià o l'holandès. A partir d'aquí, hi entren les diferències, els detalls. Per exemple, Liverpool i Manchester. Ciutats i públic anglès en els dos casos, però el que volen les seves tribunes de futbol només coincideix en l'objectiu final: títols, resultats. La manera d'aconseguir-los ja no té tantes coincidències. Amsterdam i Rotterdam. Ciutats i públic holandesos; però, com en el cas anterior, el gust de les aficions i, per tant, l'aposta futbolística del mateix club són molt diferents.
A Itàlia, paradigma del resultadisme, la gent accepta d'arribar-hi encara que els seus estadis no s'omplin mai. Tot i així, també tenen les seves diferències. Hi ha detalls que es veuen a la gespa que provenen de la grada. I no és la mateixa al nord que al sud. A Espanya, amb l'excepció del Barça i el Madrid, també podríem dividir el país en dos. Històricament els equips andalusos han tingut un estil diferent dels del nord. I això està lligat a la manera de ser dels uns i dels altres. ¿Què vull explicar amb això? Que en el futbol hi ha un munt de matisos a tenir en compte.@MORE@

Coses que cal saber
Què representa el teu club, a qui representa, com et presentes tu al capdavant, com tractes la premsa, el vestidor... Hi ha tantes coses que ha de saber i dominar l'entrenador d'un club de talla mundial, que, sincerament, l'apartat purament futbolístic potser ni arriba al 40%. A què vull jugar i com vull fer-ho, per a qui estic jugant, qui m'estarà veient, què se suposa que s'espera de mi i dels meus... Sense adonar-te'n, ja entres en el 60% restant d'aquells coneixements que ha de tenir un entrenador en segons quins clubs, més enllà de l'elecció d'un onze titular.
Dono per entès que a Guardiola difícilment l'agafarà per sorpresa aquest 60% de coses no tan futbolístiques. Pel que fa a l'altre 40%, el que inclouria l'apartat més tècnic --com entreno, a què jugo i amb qui jugo--, jo no cauria en l'error de sentenciar-lo d'entrada.
Els seus pecats, sembla ser, són la joventut i la inexperiència. Molt bé. ¿Algú em pot explicar què és experiència i què no? Experiència de vestidor, què és pressió, què és un partit important, quin peu calça l'entorn... Si has viscut tot això com a jugador, la teva experiència és enorme. Deien el mateix de Rijkaard i Van Basten quan van arribar per dirigir la selecció holandesa. De Van Gaal, no. ¿I sabeu què? Aquests dos joves i inexperts van classificar Holanda per a la fase final a la qual optaven. El veterà i expert va deixar Holanda fora del Mundial.
Canvi d'entrenador... ¿canvi d'estil futbolístic? ¿Perquè fa dos anys que no es guanya res? ¿I els dos anys anteriors? Dues Lligues, una Champions. Si parlem de manera de jugar, allò va ser de pel.lícula. ¿Qui es queixava llavors? Ningú. ¿I si provem de canviar? I jo em pregunto per què. ¿Només per provar- ho? Una cosa és la manera de jugar i l'altra, la tàctica. Tàctica és fer una variació un dia. Poso Messi o Iniesta d'extrem esquerre. Són tan diferents que, fins i tot jugant amb un extrem esquerra en els dos casos, elegir-ne un o l'altre condiciona tot el meu equip amb la mateixa manera de jugar.

Prestigi i respecte
¿Canviar de manera de jugar? ¿Per dos anys sense res? Els últims 20 anys s'han guanyat més títols que els 40 anteriors. Els últims 20 anys t'has guanyat un prestigi i un respecte molt superior al que tenies abans. I ho has fet amb un estil que et fa reconeixible i admirat. Mal aplicat és ineficaç, previsible, vulnerable i fins i tot resulta tediós. Ben aplicat, combina diversió i rendiment.
¿Deixem que tot se'n vagi en orris per dos anys dolents? Rijkaard va portar el vestidor d'una manera, a la seva manera, i va funcionar tres anys... i dos no. ¿Tot horrorós? No, pel que sigui, la gent s'ha passat en aquestes últimes dues campanyes. Rijkaard segueix sent el mateix de fa cinc anys. És l'únic al vestidor que s'ha mantingut fidel a si mateix. Molts dels futbolistes no poden dir el mateix. Només s'ha de mirar què feien fa tres anys i què han fet després.
Tot entrenador necessita una plantilla en què tots treballin junts en tots els sentits. Rijkaard no ha canviat per empitjorar. Però sí que ho han fet molts dels qui ha tingut a les seves ordres. Pitjor per a ells. Han perdut crèdit i també respecte. Rijkaard, no. El que desperta la seva persona és una barreja de respecte i d'admiració. Dubto que ningú en pugui parlar malament. Ha respectat, respecta i respectarà sempre els contraris. Ni una paraula dolenta per a ningú. Ha representat el club d'una manera impecable. I tot això, simplement sent fidel a si mateix. Malgrat tot, en un moment o un altre, acaba passant una cosa: hi ha un final.

Jo no prenc decisions, són d'altres

2008-05-04T14:24:00Z

Els tècnics del Barça han de prendre ara decisions de forma freda i sense cap component emocional. Això és per als aficionats. El que es demana i exigeix és rendiment. Aquest és el barem a seguir.

Analitzar i prendre decisions. I d'aquestes, intentar minimitzar l'error, que sempre n'hi haurà algun. Analitzar sempre sense emocions. Aquesta és la tasca que li toca al Barcelona els pròxims mesos. El futbol és emoció, sens dubte. Això ho sabem tots. Però la reacció emocional ha de quedar sempre per als aficionats, mai per als que tenen la capacitat de decidir. Per a ells no hi ha d'influir res. Ni color. Ni amics. Ni noms... Res de res.
L'aficionat, i per descomptat també la premsa, reacciona només sobre el que ha passat. Dos anys sense títols, és cert. Hi ha garrotades per a tots. És així i s'accepta. La llista del que no ha funcionat és tan llarga i hi apareixen tants implicats, que, des del costat negatiu, ara tot sembla meridianament clar.@MORE@ Tant, que les decisions que cal prendre ara com ara són senzilles de tan evidents.
Però una cosa és reaccionar sobre la marxa pel que ha passat i una altra de molt diferent tenir la capacitat de preveure què et pot passar. Fa dos anys, després de la consecució de la segona Lliga i la Champions de París, les decisions que s'havien de prendre en aquells moments de glòria sí que eren difícils. Ara, no. Les decisions difícils es prenen quan tot sembla anar de cara i tens la sensació que no s'acabarà mai. Però sempre s'acaba.

Decisions, no emoció
I han de ser decisions sense emoció. ¿Impopulars? Digueu-ne com vulgueu, però quan el vent bufa a favor és quan has d'estar més fi i més atent per prevenir, per avançar-te al que et pugui passar. Ara les decisions es prendran partint del que ha passat, no del que pensaves que et podia passar. En això hi ha la gran diferència entre avançar-te als possibles problemes i topar-te un dia de cara amb ells.
Que consti per endavant que, a mi, aquesta faceta d'analitzar el que tens i el que et falta, analitzar on ets, d'on véns i on pots anar a parar, és la tasca que més m'agrada. Veure, analitzar i prendre decisions. Sempre m'ha agradat. Però ara, en contra del que molts puguin pensar, les decisions les prenen d'altres. No jo. Jo no decideixo, són uns altres. Hi insisteixo.
En el seu dia, i d'això ja en fa més d'un any --escrit està--, vaig apuntar que el cicle d'aquest Barça arribava al seu final. Em van qualificar de boig. No obstant, les decisions que es van prendre --i que jo no compartia-- van anar anunciant una altra cosa. Respectable i fins a cert punt comprensible. Respectable perquè els que es juguen el càrrec són uns altres, no jo. I comprensible perquè les decisions impopulars espanten. I més quan tot sembla anar de cara. I més encara quan l'experiència dels que decideixen, del primer a l'últim, és més aviat curta.
Les qüestions esportives, sempre per als tècnics. I al Barça fins i tot ho sembla. I dic que només ho sembla perquè, si s'hagués plantejat la sortida de segons quins jugadors fa dos anys, la junta s'hauria posat les mans al cap. I són els mateixos als quals ara no posaran cap dificultat perquè surtin.
La qüestió, una vegada més, no és com soluciono el que no va bé, que ja és això, sinó què puc fer per avançar- me als fets. En aquesta qüestió hi ha el gran què. ¿Culpables? Aquí hi ha devoció per aquesta paraula. És un qualificatiu que li agrada a tothom: aficionats, directius, periodistes.... Tothom. Han passat un munt de coses que no haurien d'haver passat mai. Però els uns i els altres ho han permès. A l'acabar la temporada és l'hora de les conclusions finals.

Anàlisis bimensuals
Però no hem d'oblidar que durant el curs toca fer anàlisi cada dos mesos. Però per a això has de saber on has de mirar. Quan es dóna el cas que tot el que t'arriba t'és nou, perquè només has conegut les coses anant bé, només veus el problema quan el tens literalment a sobre. I llavors ja vas massa tard.
Anàlisi cada dos mesos, és a dir, quatre o cinc vegades per temporada. Així estàs a sobre de tot i de tots. Què fa aquest, com funciona, com està en la seva vida familiar, quina influència té en la seva feina... Per jugar tants partits amb un rendiment continuat són molts els detalls que hi influeixen. Però no et serveix de res el control, l'anàlisi, si després no hi ha decisions en consonància amb les conclusions a què arribes. Per impopulars que siguin. Per això insisteixo en l'emoció zero a l'hora de prendre-les.

Sumar, no restar
Una última cosa. Per més decebut que estiguis, xiular ara el teu equip durant el partit no és intel.ligent. Sé que la gent reacciona emocionalment, però els mateixos que ara xiulen i treuen mocadors també volen que el seu equip jugui la Champions l'any que ve. I així es resta, no se suma. Per a la setmana que ve em reservo dos temes. La figura de l'entrenador i el canvi o no de sistema de joc.

Imposar l'estil propi

2008-04-27T13:22:00Z

Estic convençut que demà pot ser un gran dia per als barcelonistes. Però per aconseguir-ho el Barça haurà d'imposar l'estil.

Tant si arribes a la final de Moscou com si no, el partit de demà a Old Trafford marcarà la convivència a Barcelona, i al Barcelona, fins al final de temporada. Si caus, ¿què et queda? En el millor dels casos, intentar assegurar el segon lloc de la Lliga. En el pitjor, no caure més avall del quart lloc. I això, més enllà dels temors d'alguns, estic convençut que no passarà. El Barça, amb final de Moscou o sense, no acabarà més avall del quart lloc. @MORE@

El partit de Riazor no és referència de res. A tres dies vista del "partit" entenc que et deixis mig equip titular a Barcelona. I que l'altre mig jugui poc o gens. I que et plantis a Riazor amb un onze que no és l'equip tipus i que en surtis escaldat. Però una cosa és fer- ho quan falten 72 hores per jugar-te una final de la Champions i una altra de molt diferent continuar fent el mateix d'aquí fins al final.

Si demà caus a Manchester, fixos, dubtosos i descartats --proporcionalment de més a menys-- hauran de competir sí o sí per no fer més el ridícul del que ja l'han fet a la Lliga. I els que hauran d'estirar el carro seran els fixos. Si demà elimines el Manchester, tens cinc partits en tres setmanes. Quatre de Lliga. ¿Tres setmanes reservant aquest i aquell pel fet d'haver arribat a la final de la Champions? Segur que no. Hauràs de fer exactament tot el contrari.

La rutina de jugar
Per preparar bé un partit el més important és jugar partits. I no hi ha manera més senzilla per estar en forma que jugant. La rutina dels que juguen més és jugar, no descansar en excés. I encara menys clavar-se una aturada de tres setmanes. I només si no hi ha res en joc en l'última jornada (Múrcia) entendrem que es pugui repetir la història de la Corunya.

Fixos, dubtosos i descartats. A aquestes altures de la temporada, els tècnics ja saben de quin peu calça cadascú. Els fixos són clars. També els descartats. Però la llista dels dubtosos encara balla. Aquesta sempre balla fins a l'últim dia. I els interessats ho saben. O ho intueixen. Jo, si fos ells, intentaria sumar en lloc de restar. Cinc partits en tres setmanes que dissiparan els possibles dubtes que hi hagi. Posem per cas que arribes a la final de Moscou. Posem una xifra de dubtosos ara: set, per dir alguna cosa. Set que poden ser cinc si guanyes la final. O set que poden ser 10 si la perds i a sobre no dónes la talla en la resta de partits de Lliga. Si saps que t'hi pot anar sortir del Barça o quedar-t'hi pel que facis en els pròxims cinc partits és de necis desaprofitar l'ocasió i no donar el màxim d'un mateix.

El partit de demà és una altra història. Un cas aïllat. A Old Trafford no hi ha favorit. I sí una pilota en joc. I mentre tu la tinguis i juguis a la teva manera, ells difícilment faran res. Les normes bàsiques que cal seguir són les mateixes que a l'anada al Camp Nou: res de tonteries (tipus mans i penal com va fer Milito), res de perdre pilotes horitzontals (Iniesta en va perdre una i gairebé costa un gol o un penal i expulsió) i res de tancar-te. ¿Por que surtin com feres? Si tu tens la pilota, les feres acabaran traient la llengua. Si tu tens la pilota, la passada i el toc sempre cap endavant, no cap al teu porter. Si l'endarrereixes a Valdés i aquest la treu d'una puntada de peu, la pilota serà gairebé sempre per a ells i hipotecarà el teu joc de posició.

El ritme de la pilota
¿El Barça pot jugar a Manchester com ho va fer al Camp Nou? És a dir, ¿jugant gairebé sempre en camp rival, tocant, pressionant i robant? No només pot, sinó que ho ha de fer. Però millorant, i molt, en un aspecte: el ritme de pilota. Perquè això determina la profunditat i els espais que et crees. Desconec si Ferguson anirà directament a buscar el partit o si sortirà amb precaucions per anar madurant el matx. Amb un empat a zero de sortida tot és possible. ¿Massa defensiu a l'anada? Jo crec que el Barça va caure en la trampa. Tan enrere, Ferguson va aconseguir dues coses: minimitzar la possibilitat de concedir llançaments de falta al caire de l'àrea i crear una falsa sensació de domini local.

Flotant, no pas entrant, el Manchester va invitar els de Rijkaard a rebre, aixecar el cap i tocar una, dues, tres, quatre, cinc vegades abans de deixar-la anar. I així de l'un a l'altre. I així tot es va tornar més lent, sense espais, i per tant, més fàcil de defensar. El grau màxim de la tècnica no és tocar-la cinc vegades, sinó tocar-la una, dues màxim, i deixar-la anar.

Si abans de l'anada ja creia en el respecte del Manchester al Barça i que les possibilitats, com a mínim, eren les mateixes per a uns i per als altres, ara estic convençut que, si es fan les coses bé --perdó, molt bé--, demà pot ser un gran dia per als barcelonistes. D'entrada, ja surts amb dos resultats a favor teu, la victòria i l'empat amb gols. Però per aconseguir-ho el Barça haurà d'imposar l'estil que li és propi. Tota la resta serà encomanar-se a la sort.

A només tres partits d'un títol

2008-04-20T16:28:00Z

La Champions és una altra història. No hi ha millor motivació per a un jugador que jugar aquest torneig. I si estàs a tres partits de guanyar-lo, millor. Si el Barça fa el que sap, té possibilitats d'estar a Moscou.

Per més ensopegades del Barça a la Lliga, per més que la llenci literalment per la borda, el meu pensament no canvia: Europa és una altra història. Una altra competició. I una altra mentalitat a l'hora d'afrontar-la. Demà passat, Barça-Manchester United. Hi ha eliminatòria. N'estic convençut. N'hi haurà sempre que es facin les coses bé. O el que és igual, sinó es cometen estupideses.
En contra del que la gran majoria pot pensar ara mateix, els homes escollits per jugar tenen talent i arguments futbolístics ja no per contrarestar els anglesos --el millor de tots els equips de la Premier--, sinó per imposar-se a ells amb un estil de futbol que els és, com a mínim, poc habitual. No es tracta d'inventar res. @MORE@Possessió de pilota i joc de posició. I defensar cap endavant. No pretenc que tothom jugui de la mateixa manera. Cada club, cada país, cada cultura, té les seves pròpies senyes d'identitat. Si el Manchester United té Cristiano Ronaldo, el Barça té Messi. Si l'equip de Ferguson té Rooney, el Barça posseeix Etoo. Si el conjunt d'Old Trafford compta amb Tévez, el Barça té Bojan, Henry. ¿Scholes?
Iniesta. ¿Rio Ferdinand? Milito. A talent individual, empat tècnic.

Imposar l'estil
La qüestió consisteix en qui serà qui imposi el seu estil a qui. Pel que fa al Barça, talent individual tant com sigui possible, però els uns i els altres interactuant com un equip. Sense equilibri d'equip, la genialitat individual --Messi inclòs-- pot no ser efectiva. Ningú ha de fer la guerra pel seu compte. Ni tan sols si el partit es posa lleig, difícil. Fins i tot llavors s'ha de jugar com un equip i s'ha de pensar que no tot s'ha de resoldre al Camp Nou. És un duel a doble eliminatòria. No ho hem d'oblidar mai.
L'equilibri de l'equip, des de l'òptica blaugrana, ha d'anar enfocat sempre a dominar el joc. En altres paraules, la pilota la tinc jo, no cometo estupideses en les passades horitzontals i marco els temps. I ho puc fer sempre que domini el joc de posició, que és fonamental no només quan tens la pilota, sinó sobretot quan la perds.
He explicat moltes vegades el concepte de defensar cap endavant. Moltes, però perquè hi hagi eliminatòria --no dic passar sí o sí, dic que hi hagi possibilitats de passar--, resultarà bàsic aplicar aquesta manera de defensar cap endavant. En altres paraules, jugar amb totes les línies avançades. La defensa, lluny de la pròpia porteria. Els centrecampistes, trepitjant més temps el camp rival que no el propi. I els davanters, a sobre de la defensa contrària i, si pot ser, obrint el camp amb dos homes de banda. El concepte, molt holandès, és senzill. ¿On té tot el talent el United? De mig camp cap endavant. ¿On estan els seus pitjors futbolistes? A la línia defensiva. I per pitjors em refereixo a tècnicament menys dotats, no menys forts físicament.
Per tant, si saps que els pitjors jugadors de l'equip rival són els que juguen al darrere, pressiona'ls. Una bona pressió provoca errors en les passades del contrari precisament perquè estan poc dotats per a aquest joc. Per tant, un robatori de pilota. I per tant, el teu rival comença a tenir problemes. És fàcil de dir i molt difícil d'aplicar. Cert. I fer-ho bé implica una bona organització d'equip o el que jo anomeno joc de posició. Entra en el seu joc, perd pilotes tontament, entra en el xoc i tindràs un partit d'anada i tornada. En aquesta situació, estàs mort.

La millor motivació
¿Tot a una carta? ¿Blanc o negre a la Champions? Sí i no. Sí, perquè hi ha un títol a tres partits. I el més gran a nivell de clubs. Si això no és motiu suficient perquè cada individu ho doni tot i una mica més, bona nit i tapa't. El rival, la competició, la transcendència... Res del que s'ha fet prèviament, per malament que hagi estat, ha de tenir continuïtat en aquestes semifinals. Això sí, farien bé els uns i els altres d'aplicar-se l'objectiu de mínims a la Lliga. Només queden cinc jornades. ¿Es pot fer pitjor que últimament? És possible, però és improbable. I l'objectiu de mínims no és cap altre que assegurar la plaça directa per a la Lliga de Campions.

Val més anar directe
¿Et mareja veure el Madrid allà a dalt, amb el títol virtualment a la butxaca? Doncs llavors mira el Vila-real, amb qui ja t'estàs jugant la segona plaça. Ja sé que hi ha molts partidaris de quedar tercers --o quarts, això tant és-- per així planificar un estiu i una pretemporada diferent. Molt bé, que s'entrenin molt i ràpid per afrontar l'eliminatòria prèvia que dóna accés a la pròxima Champions. ¿Molt bé? Alerta amb els accidents. Acostumen a passar en el futbol. I perquè no hi hagi sorpreses, sempre val més evitar-les. Jo prefereixo ser primer o segon. I la participació a Europa, assegurada.

El United també tem el Barça

2008-04-13T13:39:00Z

La mentalitat del culer és gairebé sempre pessimista. Ara ja està pensant en els gols que ens marcarà el Manchester United. Però l'equip d'Alex Ferguson també pensa que el Barça és molt fort.

El Barça no hi té res a fer. El Manchester United ens clavarà una pallissa... Sembla el concurs per trobar qui la diu més grossa. A veure qui és més pessimista. Sé que pensar així és molt del culer. A la balança hi pesa més la part negativa que la positiva. Per si serveix d'alguna cosa, no comparteixo aquesta opinió. ¿Que ens clavarà una pallissa? ¿Per què? No té cap explicació. Per poc bé que es facin les coses, el Barça té, com a mínim, les mateixes possibilitats que el United d'arribar a la final. @MORE@

És que són molt bons. És veritat. Ho són. Dels tres anglesos de semifinals, per mi el Manchester és el millor de tots tres. És que corren molt. Compte amb aquesta afirmació. El seu estil de futbol --el de tots els anglesos-- dóna una falsa sensació que corren més que ningú. D'entrada, perquè malgrat tenir majoria d'estrangers a les plantilles, conserven la filosofia de pilota llarga i córrer un esprint de 40 metres. Molt vistós. Així exploten que hi hagi grans espais de mig camp cap endavant. Si juguessin habitualment en camp contrari, aquests espais serien molt més petits.

Després encara hi ha un altre detall. Tan bon punt perden la pilota i l'equip es replega, un mínim de dos dels seus davanters no defensen. I el que no cremen defensivament, ho exploten en accions d'atac. I els puc assegurar que cansen més molts esprints de 10 metres que pocs de 40, perquè de l'un a l'altre hi ha temps per descansar i respirar una mica.

Partit alliçonador
El Liverpool-Arsenal de l'altre dia va ser alliçonador. Armat enrere en el primer temps, el Liverpool va deixar que l'Arsenal toqués i toqués. No marcaven a sobre, sinó a dos metres. A la segona part, canvi de registre. El Liverpool va passar a marcar home a home. Sensació de pressió enorme, i en aquest punt ni els uns ni els altres l'encertaven a fer més de dos tocs seguits. D'aquí ve aquesta sensació que corren més que ningú. Perquè del no control del joc de posició en sorgeix el descontrol i a partir d'aquí trobem aquests partits d'anada i tornada. Fantàstic per a l'espectador. Però ho fan en guerres individuals que semblen col.lectives perquè allà ningú reserva res.

Jo ho veig d'una altra manera. Tot i reconèixer la seva entrega, a un equip anglès que pressiona i busca la passada llarga el pots desactivar tenint la pilota i movent-la ràpid. I si saps que treuen petroli d'un robatori de pilota i una sola passada en llarg, ja saps on has d'estar atent: a la teva passada horitzontal. Assegurar-la.

Igual que dic que dels tres anglesos el Manchester és el millor, estic absolutament convençut que ells pensen exactament el mateix del Barça. Que de tots els semifinalistes, els blaugranes són els més forts. I els que poden jugar més diferent del que ells estan acostumats. I molt diferent, també, de l'Arsenal, de qui molts diuen que té molta cosa del Barça. S'hi acosta pel que fa al bon tracte de la pilota, però més enllà del talent ofensiu d'Adebayor, l'Arsenal no té una cosa que sí que té el Barça: gent de banda. Gent que pot obrir el camp, crear espais i jugar-se-la en un un contra un. Aquí Messi és diferent de tots, Bojan, un talent en progressió, i Dos Santos, un recurs interessant.

Cuidar el millor
Per cert, respecte als mocadors de l'altre dia en el canvi de Bojan, dues coses. Primer, els canvis es fan pensant en alguna cosa, no per capritx. És que va treure el millor i va deixar Henry i Etoo, que estaven molt pitjor... Precisament aquest era el canvi. Amb l'eliminatòria resolta (2-0 en el global) és un encert mimar el que està millor (Bojan) perquè necessitaràs que segueixi així. I en el futbol hi ha una llei no escrita: si no has de remuntar res, si no perilla el partit, no fas sortir el que no té el dia. Perquè això mina més la seva confiança.

Un últim apunt sobre la final de Copa de demà passat. M'omple d'orgull que molta gent a qui aprecio i que he tingut al meu costat estigui implicada en la possibilitat de guanyar un títol.

Final entre amics
Em resulta impossible escollir entre Getafe (Laudrup i Milla) i València (Koeman, Bakero i Bruins), però més enllà del que doni de si el partit i el resultat final, el mèrit de tots és gran.

En el cas de Koeman i els seus, arribar a un equip amb la temporada iniciada i amb una situació convulsa no és l'ideal, però és allà. En el cas de Laudrup, el seu mèrit és encara més gran. Perquè suplir un que ja ho ha fet bé (Schuster) és més difícil que arribar-hi per remuntar el vol. Pel futbol del seu equip, per com està promocionant aquest esport a través del seu estil, tinc una cosa clara: el Getafe es pot quedar sense títols --només faltaria que hi estigués obligat--, però amb aquesta campanya Laudrup podrà anar on vulgui. Graduat i amb matrícula.

Obligats a corregir errors

2008-04-06T13:12:00Z

El Barça té moltes coses a millorar amb urgència, com es va evidenciar ahir. Sobretot si pensem que és probable que el Barça es vegi amb el Manchester en semifinals de la Champions.

Va punxar el Madrid i el Barça va correspondre amb una altra ensopegada. La pel.lícula d'aquesta Lliga cansa. Però ni està perduda ni guanyada. D'aquí al final, tots es deixaran punts. Segur. Tan simple com que al Madrid- Barça decisiu no hi haurà punts per a tots. El que no contemplo és que el Barça no elimini aquest dimecres el Schalke 04. Ni excuses, ni accidents. Passes, sí o sí. I si no ho fas, la paraula vergonya es queda petita.
No dic que el Barça-Schalke serà una passejada. No dic que el partit no tingui interès. Tot al contrari. Venint d'on véns, estant com estàs, ni em passa pel cap que un, un sol dels futbolistes blaugrana que juguin, es deixin alguna cosa pensant que ja està tot fet. Estaràs millor o pitjor, faltarà aquest o aquell, però hi ha partits en què res, absolutament res, pot influir perquè no tiris endavant el teu objectiu. I el de demà passat és un d'aquests.
A partir d'aquí, a polir errors. Errors futbolístics com els d'ahir. O ho aconsegueixes o adéu. I no ho dic per la Lliga. Ni ho dic pel Schalke 04. Ho dic pel Manchester. Si no es produeix una sorpresa majúscula, descomunal, una de les semifinals de la Champions serà el Barça-Manchester. I si repeteixes contra el Manchester les mateixes errades que et porten a desaparèixer literalment dels partits, estàs mort. ¡Adéu!@MORE@

L'anglès més complet
Si el comparem amb els altres anglesos que copen aquests quarts de final, el Manchester recull el millor de tots ells. Liverpool i Chelsea són molt treballadors. L'Arsenal és molt tècnic. El Manchester en té una mica de tots. I això els fa l'equip més complet. Quan ets --i aquest és el cas-- el que marca més gols i el que n'encaixa menys a la teva Lliga, és que domines gairebé tots els aspectes del joc. Banqueta llarga, amb talent, eficaços, vistosos i amb màxim rendiment. La seva carta de presentació és immillorable. Però de tu depèn que tot això es vegi o no reflectit.
Serà el Barça qui farà millor o pitjor el Manchester. Repeteix els errors que t'han deixat retratat i no hi haurà opció. Res de pilotes horitzontals. T'ho tallen i són mortals. Juga lent i sempre semblarà que ells juguen amb 15. Juga lluny de la seva porteria, de manera que multipliques les distàncies entre les teves línies, i els teus Milito, Puyol, Abidal i companyia les passaran de tots colors. Que els teus defenses visquin tranquils depèn del joc de posició i del ritme de pilota que imprimeixis.

Cristiano Ronaldo
És que ells són molt bons i a sobre tenen Cristiano Ronaldo... Les dues coses són certes, però al 10 del Manchester no se l'ha de témer. Se l'ha d'admirar per la temporada que està fent. Cal disfrutar d'ell, disfrutar amb ell, fins que s'enfronta a tu. Aquest dia, res de de témer-lo. I sí a desactivar-lo. ¿Com? Tenint tu la pilota i cometent el mínim d'estupideses a l'hora de desprendre-te'n. Si la pilota la tens tu, ell no la té: aquí ja el domines un quart. Si jugues amb les línies molt juntes, les cobertures en defensa que hauràs de fer seran molt simples: aquí ja el domines dos quarts. I si saps que les xuta com les xuta a pilota parada, prohibit fer faltes a prop de l'àrea. I amb la seva qualitat i potència de xut, prohibit fins i tot 10 metres més lluny: aquí ja el domines tres quarts. El quart que falta per completar la unitat ja no està a la teva mà. Aquest quart és seu. Perquè aquí entra en joc el seu talent, la seva tècnica i la seva potència. I ara mateix va sobrat de tot.
Sabent que existeix aquest marge impredictible, explota les teves virtuts per provocar els seus errors. I com que en comet pocs, intenta complicar-li el futbol. I només hi ha una forma: aconseguint que rebi menys pilotes de les que sol tocar en un partit. Si domines el joc de posició i el ritme de pilota; si jugues amb les línies juntes i no perds la pilota deixant forats enormes entre línies, Cristiano Ronaldo tocarà 20 pilotes i no les 50 que solen passar per les seves botes en 90 minuts. I això és extensible a Rooney, Tévez i companyia.

Manen els metges
Si es confirmen les prediccions, Leo Messi hauria de reaparèixer davant el Manchester. Amb el seu historial de lesions, aquí manen els metges. Les presses i la il.lusió del xaval no hi poden influir gens. I si l'han de frenar, que el frenin. D'aquí al partit d'anada de semifinals, Messi té unes obligacions i l'equip unes altres. Les de Messi, seguir el programa que li diguin. Les de l'equip, ajustar els automatismes. Tots sabem que Messi et pot canviar un resultat, però el joc de l'e- quip és més important fins i tot. Com millor jugui, més fàcil ho tindrà Messi per aportar la seva qualitat. Als últims mesos ha passat just al revés: l'equip estava malament i ell arreglava les coses. I això, setmana sí, setmana també, acaba forçant la mà- quina. I això va influir, i molt, en la seva última lesió.

El Barça cau en el mateix error

2008-03-30T16:07:00Z

Una breu reflexió del Betis-Barça abans de parlar d'altres coses. Primer, perquè ja fa unes quantes setmanes que parlo del Barcelona i, segon, perquè els seus errors al terreny de joc continuen sent els mateixos. Setmana rere setmana, cau en el mateix. El barem està al centre del camp. Per a les coses bones i per a les dolentes. En funció d'on se situïn els centrecampistes blaugrana i de la rapidesa amb què mouen la pilota, el joc és un o un altre. Exagerat el contrast a Sevilla, però absolutament clarificador. De dominadors a desbordats amb els mateixos futbolistes. Que tot s'ensorrés després de substituir Bojan és una pura anècdota. @MORE@

¿Què explico sempre dels centrecampistes? Que han d'arrossegar l'equip amb el seu joc de posició i exercir de carters. És a dir, entregar les pilotes als davanters perquè siguin ells els que es busquin la vida en l'última jugada. En el primer temps, joc de posició correcte, en camp contrari, movent més o menys ràpid i donant dues cartes de gol. Una de Xavi i l'altra d'Iniesta. A la represa, adéu al joc de posició dels centrecampistes, distàncies enormes entre lí- nies i els més malparats una altra vegada els del darrere. És la història de sempre i per tant no insistiré més en aquest tema.

Bota d'Or: cosa de tres
Prefereixo distreure'm en altres qüestions. Ni Barça ni Madrid ni Lliga espanyola. Ni Schalke 04, perquè tot el que he explicat val per demà. M'agafo un descans. I em fixo en un divertimento: la pugna per ser el pròxim bota d'or. Cristiano Ronaldo (Manchester United), Luís Fabiano (Sevilla) i Klaas-Jan Huntelaar (Ajax) apunten a guanyadors. En un esport col.lectiu com és el futbol, els premis individuals difícilment són unànimes. L'elecció de la Pilota d'Or (millor futbolista de l'any) i del seu succedani, el FIFA World Player, són moltes vegades discutibles. El premi al bota d'or (màxim golejador), en canvi, és més real. No al cent per cent, però sí que és més autèntic. Fa anys, no. Valien el mateix 30 gols en una Lliga major que els 30 d'una de menor i això desvirtuava el resultat final.

Per acabar amb això van posar un barem, una puntuació per gol segons la qualitat de les lligues. A partir d'aquí, tot és més relatiu, és cert, però l'intent és premiar el gol en les millors Lligues europees. Aquí, Huntelaar ja surt amb desavantatge. Els seus gols, al ser a l'Erevidisie holandesa, ja valen menys: 1,5 punts per gol davant dels 2 punts per diana de les Lligues anglesa o espanyola. No entraré a analitzar si és just o no. Les regles són així, però el cert és que Huntelaar (24 anys) és ara mateix qui ha marcat més gols (29) en 31 jornades de Lliga. Aquest dissabte, sense anar més lluny, en va marcar dos més en la victòria de l'Ajax (2-4) al camp del Herenveen. A la Lliga holandesa li queda poc, tres jornades, i l'Ajax ho té molt difícil per atrapar el PSV. Cinc punts els separen, però tal com està Huntelaar, els seus gols poden posar certa emoció al campionat, malgrat que dubto molt que s'acabi emportant la Bota d'Or.

Ronaldo, favorit
Si manté el seu estat de grà- cia, el premi al màxim golejador de l'any se l'endurà Cristiano Ronaldo. Per una simple raó. En el seu duel amb Huntelaar, els seus gols valen més (2 en lloc d'1,5) i a sobre li queden més jornades de Lliga (sis a la Premier per tres a Holanda). Entre Lliga (26 gols), Copes (3 gols) i Champions (6 gols), el davanter portuguès ja suma 35 gols en una mateixa temporada. Xifres que l'equiparen --o supera en alguns casos-- les millors campanyes de George Best o Dannis Law, dos històrics del Manchester United. Crec que fins i tot ha superat el millor registre golejador d'un davanter del United en els últims anys, l'ara madridista Ruud van Nistelroy. Per edat (22 anys), progressió i qualitat, aquí hi ha futbolista per molt temps sempre que tingui clares les prioritats en la seva vida i en la seva carrera. Primer, el futbol i després tota la resta. Està en l'equip més golejador i el menys golejat de la Premier, un detall que parla bé ja no només d'ell sinó també de tota la plantilla del United.

Les assistències
I posats a filar prim, no estaria malament que la Bota d'Or premiés també les assistències de gol. Perquè per mi hi ha dos tipus de davanters: el que les endolla (que Déu n'hi do) i el que les endolla i a més dóna gols als altres. És el davanter complet. Per la seva manera de jugar, per les seves qualitats, aquell que entreni Cristiano Ronaldo faria bé d'incentivar-lo en aquest aspecte. Demolidor llançant les faltes i espectacular en l'un contra un, però veient la xifra d'assistències de gol que suma aquest any (6 a la Lliga i 1 a la Champions), tot i no ser dolentes, t'adones que té un gran potencial per donar molt més en aquest aspecte del joc: el de fer millors els que t'envolten.

Objectiu: jugar com un equip

2008-03-23T18:04:00Z

Hi ha moltes maneres d'afrontar l'eliminació de Copa. La millor és pensar que es pot guanyar la Lliga i la Champions. Per aconseguir-ho, només fa falta que aquesta plantilla torni a jugar com un equip.

Tots els futbolistes ens acabem retirant. Tard o d'hora. És llei de vida. I és, llavors, al mirar enrere, quan t'adones de les coses. Quan ja no hi ha marxa enrere. I com a exfutbolista sé que no hi ha res pitjor que estar convençut que al seu dia vas deixar escapar coses que tenies a l'abast de la mà. Això et queda a dins per sempre més. Jo no sé si aquest deu ser el cas dels integrants de l'actual Barça, però, per potencial, hi hagi qui hi hagi, no guanyar res per segon any consecutiu seria, com a mínim, un error enorme. A favor seu hi ha el fet que per a ells sí que hi ha marxa enrere. Ahir, es va guanyar el Valladolid i, el Madrid va tornar a punxar, i ara torna a ser a quatre punts.@MORE@
No hi té res a veure, o potser sí. Dijous que ve, divendres i dissabte, l'estació d'esquí de la Molina organitza la Copa d'Europa d'esquí per a discapacitats. Si la gent vol veure, comprovar en directe el que és superar qualsevol barrera a través de l'esport, que passin per allà. No són esportistes de portada de diari, però són esportistes en majúscules. Allà cada u amb les seves queixes en la seva vida i activitat diària.
Siguem positius. ¿Qui pot fer alguna cosa al Barça per intentar redreçar el rumb? Els jugadors i els tècnics. Adéu a la Copa. Molt bé. Queden dos títols i cal aconseguir-los. Res d'engegar-ho tot a rodar. Hi hagi qui hi hagi, falti qui falti, ¡fora excuses! Com ahir. Queda molt per millorar, però, contra el Valladolid, es va fer un primer pas endavant.

Millor calendari
Imaginem-nos que el Barça, al camp de Mestalla, hagués empatat a tres en el temps de descompte. Un gol i a la final. Idèntic escenari, idèntic partit, idèntics errors, però un gol in extremis et porta a la final. A la final, sí, però enganyats. Perquè jugant així tens molts números de perdre-la. Ja sé que han estat moltes les derrotes els últims dos anys en què he dit allò que de vegades s'aprèn de les garrotades. Amb aquesta plantilla serà l'última vegada que ho digui. Però espero i desitjo que en prenguin nota. ¿Quan es juguen els quarts de Champions? Just abans de la final de Copa. Si s'haguessin classificat, potser haurien repetit els mateixos errors contra el Schalke. Ara les coses estan més clares. O espaviles o adéu.
¿I la Lliga? ¿La tirem per deixar-ho tot per a la Champions? Total, tan malament com estem, faltant aquest i faltant l'altre, el millor és encreuar els dits, eliminar el Schalke com sigui i a veure si a semifinals Messi ja està recuperat... Si depenem d'un sol jugador podem tancar la paradeta. ¿Quanta Lliga queda? ¿nou jornades? 27 punts. I el Madrid torna a ser a quatre punts. Tot està obert i res perdut. No només això, sinó que es pot guanyar al Bernabéu, quedar a un i ¿per què no? guanyar-los el goal average particular. L'escenari que plantejo no és de bojos.
I, a més, la setmana en què hauries de preparar la final de Copa no tindràs partit. Sent així, més marge de descans i de preparació per afrontar el partit previ (Recreativo) i posterior (Espanyol). És qüestió de buscar sempre el costat positiu de les coses. Llavors ja s'hauran disputat altres tres partits de Lliga (el d'ahir, Betis i Getafe) i vés a saber si el panorama s'ha aclarit o no. I a sobre tens el tercer (Vila-real) pressionant. La Lliga s'ha equilibrat i si et despistes potser no acabes ni segon. I això suposaria jugar la prèvia de Champions a l'agost.

Cadascú a la seva
I no es tracta que soni la flauta per casualitat. Del que es tracta és d'aconseguir que aquesta plantilla jugui com un equip. No parlo de córrer, perquè de córrer ja prou que corren. Massa i a deshora. Em refereixo que han de tornar a l'esquema bàsic. El porter, a parar; els defenses a defensar; els migcampistes a fer de carters i els davanters a buscar les seves jugades. Els centrecampistes, a un o dos tocs. Només així donen marge de maniobra als davanters, fent- los arribar ràpida la pilota. La jugada final en atac ha de ser per als davanters, no per als centrecampistes. Perquè llavors, o acabes la jugada --xut, fora de banda o fora de porteria-- o és quan entres en problemes.
Perquè davant una pèrdua de pilota, els migcampistes no ocupen la posició que han d'ocupar. I això és una contra. I això és comprometre els teus defenses. Un porter pot fer una parada. I també pot fer un túnel a un jugador contrari. De poder ho pot fer tot, però no és la seva feina. Doncs la feina dels centrecampistes, la principal, no és jugar d'extrem ni de 9. És fer de carters per als davanters. I fer-ho conduint el mínim i deixant-la anar al més ràpid possible. Perquè així aconsegueixes tres coses: donar ritme a la pilota; donar un cert avantatge al teu davanter i mantenir el teu joc de posició, no ofensiu, sinó defensiu, tan bon punt hi ha una pèrdua de pilota o un rebuig. I d'aquests, en un partit, n'hi ha cabassos.