M'encanta la Copa, però s'hauria de modificar i seguir l'exitós model anglès: tota la competició a partit únic. I el campió, que té molt més mèrit que el quart classificat de la Lliga, a la Champions.

M'encanta la Copa. I que consti que es pot i s'ha de millorar. ¿Que no és una competició diferent de la Lliga? Doncs explota'n les diferències. D'entrada, s'ha de revisar el premi final. El campió hauria de jugar la Champions, no la UEFA. Té molt més mèrit guanyar la Copa que acabar quart a la Lliga.
 S'ha de mantenir tota la competició a partit únic. Per als grans, i no tan grans, de Primera oferiria la possibilitat de sortir campió i guanyar un títol en cinc partits. En el format actual a doble partit, el títol sempre suposa disputar nou enfrontaments. La conclusió és simple: hi ha quatre partits de tornada que directament sobren.
 ¿Què vol dir Copa? O hi ets dins o hi ets fora. A partit únic, màxima emoció, màxima tensió. A doble partit, és gairebé una lligueta i per a això ja tens altres competicions. ¿Que no som davant d'un torneig d'eliminatòries? Doncs que s'afavoreixi aquest aspecte. Res de segones oportunitats per als grans. Perquè ni així guanyen sempre. El Barça fa 10 anys que no aixeca la Copa. I el Madrid, 15.
 L'exemple a seguir és el model anglès. I copiar el que funciona --i molt bé-- en un altre lloc no és pecat. La FA Cup és la competició de futbol més antiga (1871) del món. És la Copa de les Copes. Més de 700 equips en disputa --¡només 20 són de la Premier!--, a partit únic i sorteig pur des de la primera ronda. Originalment, sempre a casa de l'equip més feble o de categoria inferior. Actualment, sorteig pur. El Liverpool, per exemple, pot jugar a Anfield contra un Quarta Divisió si la bola amb el seu nom surt primer a l'aparellament. I ni així s'assegura res. Perquè un equip gran anant al 60% té molts números de caure contra un de petit al 200% a un sol partit. I en cas d'empat, partit de desempat al camp del visitant. I si persisteix la igualada, penals.
 Els grans de la Premier entren en competició al <i>third round proper</i>, cosa que equivaldria a uns trenta-dosens de final. Per tant, campió i títol en únicament sis partits. I us asseguro que, amb aquest format, els grans d'Anglaterra (Liverpool, Chelsea, Arsenal i Manchester United) no sumen ni 10 ni de bon tros 15 anys sense guanyar com passa a Espanya amb el Barça i el Madrid. Perquè allà la Copa és el més gran. Per tradició, format i emoció.

La Carling Cup
Aquí ens sobra la Copa. Allà té tant d'èxit que no en disputen una sinó dues. La Carling Cup és la Copa de la Lliga. Plantejada originalment (1961) a doble partit, es disputa des de fa un munt d'anys (1967) a partit únic --excepte les semifinals--, perquè la segona Copa va saber copiar un dels grans encerts de la primera: sempre a partit únic. ¿Diferències? A part de disputar només les semifinals a doble partit, aquí prenen part menys equips (92) que surten de sumar els 20 de la Premiership i els 72 de la Football League.
 El premi final és el mateix, una plaça per a la UEFA per a l'equip guanyador. Això sí, sorteig pur igual. Tant, que en els vuitens de final de la Carling --a mitjans de novembre-- ja hi ha un partit com el Tottenham-Liverpool al camp del primer (l'actual campió, per cert).
 La temporada passada el Barça va caure a les semifinals de la Copa després d'haver jugat contra el Sevilla, el Vila-real i el València. Si hagués guanyat la Copa, hauria sigut una Copa de mèrit, deien alguns. No hi estic pas d'acord. La Copa és: un passa, l'altre cau. Tant se val la categoria del rival si jugues la competició a un sol partit. Si van ser emocionants aquells encruaments a doble partit, molt més ho haurien estat a partit únic. A casa de qui, no té importància. I si ara al Barça li toca jugar davant del Benidorm (Segona B), serà infinitament més atractiu fer- ho a 90 minuts. Aquí o allà. Amb partit de desempat si així es pactés o a pròrroga i penals i ho matem en un dia, tant és.
 La Copa és una cosa per donar cabuda a les sorpreses. De grans partits i de grans espectacles. I amb el format actual no ho és. És més, miro el sorteig dels pròxims setzens de final i fins i tot em fa pena. Els primers classificats de Primera (Vila-real, Madrid, Barça, Sevilla, Atlètic), tots excepte el líder, el València, aparellats amb equips de Segona B. Tret del València, perquè el seu rival és l'únic supervivent de Tercera. La resta d'equips de Primera, contra els Segona A que queden i als que no els n'ha tocat un, enfrontament directe entre els <i>primeres</i> més modestos. ¿Sorteig dirigit? I si fos així, ¿per a què? ¿Per quedar-te sol amb equips de Primera a partir de vuitens? Per a això ja tens la Lliga.
 S'ha de fer una cosa diferent. Premiar l'espectador i el futbolista. Al primer, per donar-li més emoció a partit únic sempre. Al segon, perquè el descarregues de partits i li restes possibilitats de lesionar-se. I no ho dic per jugar menys. Us asseguro que és més fàcil fer-te mal --i molt-- estant distret i anant al 60% que no concentrat sempre.