Més enllà dels errors arbitrals, el Barça va guanyar perquè va ser l'equip que més va buscar la victòria. Va jugar millor contra 11 que contra 10 perquè va tenir dificultats per atacar a mesura que acumulava davanters.

Al derbi li va sobrar una cosa: els incidents que van provocar els radicals. La resta, polèmiques arbitrals incloses, ens va deparar un gran partit de futbol. I diversos partits en un. I tots, des del més fluid al més encallat, molt interessants d'analitzar.
Jugant 11 contra 11, vic- tòria tècnica del Barça i derrota al marcador. Victòria tècnica perquè els de Guardiola van jugar de manera vistosa, atrevida, manant. Van crear moltes ocasions i no van entrar. Derrota al marcador perquè l'Espanyol en va tenir una i va acabar dins, més enllà de si era falta o no a Valdés.
Jugant 11 contra 10, el partit va ser molt diferent. L'àrbitre no va fer cap favor a ningú deixant l'Espanyol amb 10. Ni als uns ni als altres. Encara més, ho van patir tots. L'Espanyol, perquè no va tenir més opció que jugar com ho va fer. Tots al darrere i a encreuar els dits. El Barça, perquè va haver de resoldre una de les coses més difícils que hi ha en el futbol: aprofitar una superioritat numèrica on sembla que no n'hi ha, de tanta gent que acaba jugant en pocs metres quadrats.

Preguntes inquietants
Defensar sempre és més fàcil que atacar. Per això són majoria els equips que s'estructuren de darrere cap endavant i minoria els que ho fan al revés. I quan es donen tres factors com els que es van donar a Montjuïc --equip parit per aguantar, amb el marcador a favor i un menys--, el rival s'enfronta a un examen amb diverses preguntes inquietants: ¿com m'ho faig per remuntar? ¿com ataco? ¿quins jugadors faig sortir per portar-ho a terme? I si em donen tot el camp, ¿com tradueixo la meva superioritat numèrica en ocasions? ¿i com evito que m'enxampin en una contra?
Guardiola ho va resoldre llançant el Setè de Cavalleria. Menys Pedro, l'únic especialista de banda, va fer sortir al camp tot el que tenia en atac: Etoo, Henry, Bojan, Messi, Xavi, Iniesta, Alves... i aquí gairebé podríem sumar Keita, Piqué i Puyol, per si arreplegaven una pilota aèria a pilota parada. ¿Encert o error? Una mica de totes dues coses.
Encert, perquè el resultat et porta a pensar que va sortir bé i encert, perquè al mantenir els jugadors ofensius que ja tenies, i sumar-hi els tres nous, buscaves una cosa: una qualitat específica que només té el davanter centre, que porta el gol a dins. Guardiola es va encomanar al sisè sentit que atresoren els tres nous. I aquest és el d'intuir on pot anar a parar la pilota després d'un rebuig. I en un atac i gol, per malament que s'executi, de rebutjos i rebots n'hi ha molts. En un d'aquests va arribar el gol d'Henry.

Dues línies
¿Encert o error? Veient el resultat, encert. Futbolísticament parlant, hi ha molt d'error. No per treure més davanters ataques millor. Certament, augmentes aquell plus extra d'intuïció que atresora el golejador, però basar-ho tot en això és arriscat. I el Barça ho va fer. Les presses per remuntar no són mai bones. Encara que, posicionalment, el Barça va jugar infinitament millor 11 contra 11 que 11 contra 10. ¿Per què tant d'embús?
Més enllà que l'Espanyol es tirés descaradament enrere --lògic--, el Barça es va oblidar d'una cosa. I bàsica. Per més que el rival es tanqui, tu has d'intentar seguir jugant amb dues línies. Migcampistes i davanters. I entre els uns i els altres, un mínim de 10-15 metres de distància. Perquè quan l'Espanyol caçava un rebuig, no hi havia segona línia del Barça --migcampistes-- per frenar-los. Tots, davanters i migcampistes, junts en una única línia --l'última, la davantera-- on tots es prenien l'espai a tots. I el que tu necessites és espais. I aquests únicament els crearàs no només movent la pilota ràpid --obvi--, sinó fent-la circular de dalt a baix, de baix a dalt, fins a crear un forat per a la passada, la paret, o el suport per entrar. I que consti que és tan fàcil d'explicar com difícil d'executar. Encara que sí que es pot entrenar, i molt.
Un apunt només per al col.legiat. Al meu entendre, va acabar guanyant el que més ho va buscar. Per tant, deixaré de banda si era o no penal, si hi va haver falta o no a Valdés en l'1-0, o si era expulsió o no de Nené. Als cinc minuts vaig tenir la desagradable sensació que, arbitralment, allò no acabaria bé. I en aquell moment no havia passat res del que he esmentat i sí una decisió que em va cridar molt l'atenció. La primera groga del partit a Sergio Busquets... per protestar. No per una puntada. Un zero en mà esquerra. Un zero a atendre i entendre la psicologia bàsica del futbolista. És un derbi, un partit d'alt risc a la grada, i tu l'arrenques traient una groga sense sospesar res, ni edat ni nervis del més jove de tots en aquell moment.
Si has decidit que no era penal per mans de Moisés en el xut d'Alves, perfecte. Però reforçar aquesta autoritat amb una groga a un debutant en aquesta mena de partits tan especials, tan i tan inflamables, no és un encert, sinó un error. I gratuït.