lunes, 01 de septiembre de 2008 0:10
jcruyff
Ningú està exempt de perdre
El qui vulgui començar a fer sonar les alarmes que ho faci. Jo no. Per més que s'hagi perdut el primer partit de Lliga. Precisament per això, perquè és el primer partit i perquè ningú està exempt de perdre, no un, sinó més partits. Per petit que sigui el rival, tu ja saps que ells tindran almenys una ocasió. I que pot entrar, com ahir va entrar. I en un camp petit, amb 10 al darrere, costa Déu i ajut veure espais.
En el compte negatiu del Barça, dues evidències: abusar en excés de voler entrar pel centre, fent encara més petit i superpoblat el camp, i no aprofitar ni una de les ocasions que va tenir. Ara, 15 dies sense futbol de Primera. Dues setmanes per donar voltes i més voltes a aquesta primera ensopegada. Prou temps per parlar, veure, analitzar i ajustar peces i moviments. Res no es guanya ni es perd en els primers 90 minuts de competició.
El Barça, o més ben dit, el vestidor del Barça, a la seva. Intensitat, bona execució i rendiment. Aquest és l'objectiu, independentment del resultat d'ahir. Aquí tot bascula molt ràpid. Bones sensacions en la pretemporada, classificats amb solvència a la prèvia de la Champions i un sorteig benèvol per a la lligueta d'aquesta competició. L'endemà del sorteig esmentat ja es palpava aquell ambient tan d'aquí, per com n'és d'extrem. Ni hem perdut la Lliga per caure a Los Pajaritos, ni hem guanyat la Champions per un sorteig de grup.
El cas de Robinho
Si el Xaktar ha agafat el relleu del Dinamo de Kíev no vol dir que siguin d'una altra galàxia, és cert, però sí que ens dóna la pista que no serà un rival fàcil. Ni l'Sporting de Lisboa. Si jugues sense intensitat, com en la tornada contra el Wisla, fins i tot el Basilea et podrà complicar la vida. No pels seus mèrits, sinó pels teus propis demèrits.
La història no és nova. Un jugador (Robinho) té contracte amb un club (Reial Madrid) i apareix un altre club (Chelsea) que vol emportar-se'l. I el jugador, encantat d'anar-se'n --faré i diré el que sigui per aconseguir-ho-- perquè la nòvia nova, a part de guapa, em paga més. Aquests casos se solucionen de dues maneres: de grat o per força. De grat, amb un acord entre clubs pel traspàs; per força, pagues la clàusula i compres la teva llibertat o et quedes i passes mig any sense jugar. I després ja veurem que passa. Potser algú el perdonaria i ja està. Jo no.
En el cas Madrid-Robinho- Chelsea no hi ha ni bons ni dolents. I sí la conseqüència d'anteriors comportaments gens honestos. Els anys et serveixen per adonar-te de moltes coses. Per exemple, que les maneres importen, i molt. Tant, que segons com tu tractis els altres, aquests et tractaran a tu. ¿Per què s'atreveix el Chelsea amb el Madrid marejant primer el jugador? Perquè exactament així ha vist actuar el Madrid amb Cristiano Ronaldo i el Manchester United. Si tu et comportes amb els altres amb normalitat, difícilment ningú s'atrevirà a ser deshonest amb tu. És una qüestió de qualitat humana per part dels dirigents.
Arribar a un dia com avui, amb la Lliga en marxa, pendent de si se te'n va o no el jugador en qüestió, es digui com es digui, només s'entén si abans s'han fet malament moltes coses. Sobretot si parlem de clubs grans. Els clubs petits sempre estan més exposats que passi alguna cosa.
L'Espanyol, per exemple, s'ha quedat sense dos jugadors (Zabaleta i Riera) poques hores abans d'iniciar-se la Lliga. Com que ja s'ho veia venir, ha reaccionat ràpid i ha incorporat com a mínim dos futbolistes. ¿Com queden els seus equips de procedència? No ho sé, però no és difícil d'imaginar que si allà els futbolistes eren importants, quedar-se sense ells en aquest moment no és cap bona notícia.
El període de fitxatges entre temporada i temporada ronda els tres mesos i, com he dit, si ets un club petit corres riscos, però si ets un club gran les entrades i sortides has de tenir-les clares tan bon punt s'acaba l'última campanya. Això de llançar-te a fitxar l'última setmana et delata. I a més et deixa en molt mal lloc si a sobre et donen carbassa (Cazorla i Villa). Quedes malament en l'àmbit esportiu --si els vols és perquè consideres que els necessites-- i quedes malament pel que he dit abans: la poca qualitat humana dels dirigents. Si tens tres mesos per trucar a una porta, no hi vagis a última hora.
Respecte al rival
Un amic molt culer em comentava l'altre dia que li alegrava molt el que ell en deia les misèries --¿o eren les desgràcies?-- del Madrid. Que els que volia fitxar li deien que no i que un que tenen se'n vol anar. Ho entenc com a opinió d'aficionat. Ara bé, molt de compte amb això de riure't del contrari. El rival s'ha de tractar amb màxim respecte. Sempre. Si l'humilies, el fas més fort. Perquè els que hi ha allà no són coixos. Ningú guanya dues lligues seguides amb una sola cama. I segur que tenen amor propi. Fa dos anys que ho demostren.