1. L'EUROCOPA: El triomf ha de servir per valorar el bon futbol
El triomf d’Espanya hauria de ser molt positiu per a molts clubs i per al futbol en si. Durant moltíssims anys hi ha hagut una important influència estrangera i si penses que això t’ha servit per aprendre i millorar, i que has madurat, pot ser una gran empenta. Tots sabem que aquí manen els resultats i que gairebé sempre marquen més la línia que el futbol. Però a l’Eurocopa hi ha hagut resultat i futbol. Així, esperem que aquest any es valori el bon futbol i que, només que falli una mica el resultat, la reacció automàtica no sigui: ‘anem per l’altra banda un altre cop’. S’ha iniciat un camí, que lògicament va començar el Barça. Per alguna cosa Xavi ha estat tan important, encara que al principi per molts no ho era. Una cosa és la velocitat del joc i una altra l’excés de protagonisme, és a dir, voler fer alguna cosa especial en cada jugada. El futbol no és això. El futbol és jugar amb ritme, tenir la pilota i, quan pots, intentar alguna cosa diferent, però no per obligació.

2. EL BARÇA: El canvi era obligat. No es podia seguir així
El canvi al Barça era obligat. Aquella situació no es podia aguantar més perquè tot s’estava deteriorant. No es podia seguir així. Fa temps vaig parlar d’un canvi de cicle, i es va malinterpretar, però és que es veia venir des de lluny. Veus que hi ha molts detalls que no funcionen i saps que passarà això. No hi ha un sol culpable, n’hi ha molts. Ara, la sensació que em transmet el Barça és que s’ha tornat als inicis. Guardiola ha deixat clar que per a ell el que més compta és l’equip i no l’individu. Si un no funciona, n’hi ha un altre per entrar. Segurament, hi haurà partits dolents i gent que dirà que falta espectacle i es parlarà de Ronaldinho, però que ningú oblidi tampoc els dos últims anys. Abans hi havia molta qualitat i poc rendiment, ara s’ha de buscar una altra vegada l’equilibri.

3. L’ESPANYOL: Valverde era el tècnic idoni. És una pena
Em sorprèn que Valverde no continuï a l’Espanyol. Però és una mica la tradició d’aquí. Estàs a punt de baixar a Segona o fins i tot baixes, o has de guanyar la Lliga. No hi ha terme mitjà. Crec que Valverde ha fet un treball a l’Espanyol molt bo, excel·lent. És una pena que un tècnic que en sap, que sempre intenta jugar bé a futbol, acabi així. ¿Per què? Al gener, al febrer, semblava que havia d’arribar a Europa, tothom treia pit, i després hi va haver la baixada, i llavors s’ha de buscar un culpable. ¿Per què sempre hi ha d’haver un culpable? El problema és que com més amunt puges, més ràpid baixes. Llavors, tingues els peus a terra, el club, l’afició... No parlem de Champions, de UEFA. Pensem a disfrutar cada setmana i a veure què passa. Valverde era idoni per a l’Espanyol. Ara, s’ha d’esperar com anirà amb Márquez, però existeix el risc que li acabi passant el mateix.

4. ELS DIRIGENTS: En el futbol veig massa egoisme
És fonamental que els clubs espanyols recuperin el protagonisme a Europa, però a mi em preocupen molt els dirigents, perquè si veus el que està passant a València, a Madrid, a Barcelona, al Llevant... El futbol és un guió importantíssim per a la societat, i si els que hi són es comporten així, què pots esperar dels altres. És un mirall per als nens, per als joves. L’esport no és només resultat, és molt més seriós, i hi veig massa protagonisme i egoisme. Res a veure amb els Jocs. Allà veus les cares dels esportistes i et cau la bava. Allà hi ha il·lusió, entusiasme i molta feina.

5. EL PROBLEMA: S’ha de limitar ara el nombre d’estrangers
Als Jocs hem vist la importància dels països. Som Europa, però també som Espanya, Holanda, Itàlia... Això s’ha de mantenir. La FIFA, la UEFA, però sobretot la Comunitat Europea, han d’adonar-se d’aquestes coses i han de marcar un límit d’estrangers a la Lliga. No té res a veure amb el racisme, ni a posar limitacions a la teva feina. En el futbol s’ha de prendre de seguida una decisió sobre aquest tema.

6. EL MADRID: Està copiant el Barça amb tants holandesos
És curiosa l’aposta del Madrid pels holandesos. El que està fent una mica és copiar el Barça. Està fitxant gent del nord que té una mentalitat diferent de la del sud i que segurament sintonitza millor amb Schuster. També és una qüestió de qualitat i després hi ha un aspecte també pràctic. Si penses només en els partits de les seleccions, hi ha molta diferència entre anar a Amsterdam o anar al Brasil o l’Argentina. I, a poc a poc, el Madrid s’està traient de sobre els jugadors problemàtics.

7. CRISTIANO RONALDO: És molt bo, però és fàcil tornar-se boig
Amb qualsevol altre club, en el tema de Cristiano Ronaldo podries tenir dubtes. Però coneixent el Manchester i Ferguson, no. Si ells diuen que no se’n va, no se n’anirà. Fins i tot podrien dir: ‘mira, no et mouràs d’aquí i et quedaràs a la banqueta’. Aquí no manen els representants. I em sembla bé. Les lleis ara són molt diferents de les d’abans. Ara, els drets del jugador estan més que coberts, no són esclaus ni de bon tros. I no ho dic pels diners que guanyen, no parlo d’això. Tant que mirem el model dels EUA, i aquí el jugador no té ni veu ni vot. I tots els esportistes, fins i tot Tiger Woods o qui sigui, han de complir les normes, cuidar els patrocinadors, atendre la premsa... El que la gent tampoc entén és que Ronaldo és un bon futbolista, molt bo, hi estem d’acord. Però un noi de 22-23 anys, ¿quina educació té? I aquí al mig et tornes boig. Estan espatllant una cosa que és molt bonica perquè com vols que aquest noi es comporti d’una manera normal i sigui un exemple per als altres nens. És gairebé impossible. ¿Què deuen pensar els joves? És un mal exemple d’educació, de valors, de normes. Una vegada més, allà dalt ho estan trepitjant tot.