¿Com pot ser que el president de la federació de tennis, Pedro Muñoz, no escolti les recomanacions dels seus jugadors de cara a l'eliminatòria de la Copa Davis davant dels EUA? Em rebel.len aquestes situacions.
La final de la Lliga de Campions entre el Manchester United i el Chelsea a Moscou, la llista de Luis Aragonés per a l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa, la construcció d'un nou projecte esportiu al Barça... El futbol acapara gairebé sempre la meva atenció. És el meu esport, però per sobre de tot em considero esportista. Sento i penso com a esportista. Per això em rebel.len els casos que atempten contra els esportistes. Aquesta setmana aparco la pilota de futbol per denunciar una cosa que trobo absolutament escandalosa: el cas del president de la Federació Espanyola de Tennis, Pedro Muñoz.
¿Com es pot tenir tan poca idea i tan poc respecte pels esportistes? Poca idea perquè no escoltes els que han de jugar. Poc respecte perquè et passes els seus arguments pel forro. ¿Com es pot fer tan flac favor al teu propi esport? Tot esportista vol aprofitar al mà- xim els mitjans de què disposi per acabar victoriós. I com més amunt estàs, tot està tan disputat que són els petits detalls els que marquen la diferècia. Si els tens però no els veus i no els aprofites, és el teu problema. Però si veus aquests detalls, els vols aprofitar, i és el teu mateix president qui t'ho impedeix. És per deixar-ho córrer.
Detalls importants
De detalls a favor teu per tenir en compte en el món de l'esport n'hi ha molts. En el futbol, per exemple, jo feia tallar la gespa al matí del dia en què hi havia partit i després el feia regar. Això anava en benefici del meu equip pel tipus de futbol que practicava. En el golf, el vent i la humitat de l'aire, ser al costat del mar o de la muntanya, et condiciona l'elecció d'un bastó o un altre. En el billar, la temperatura de la taula i de les boles és determinant. Són detalls que han de tenir en compte i sospesar els esportistes, mai els directius, perquè ells no són els que juguen.
En el cas del tennis, els detalls, i per tant, que tinguis o deixis de tenir tu el teòric avantatge, surt de l'elecció del tipus de superfície, de pilotes, i altura o no de la pista en què jugaràs. I això ho dominen els esportistes, els que han de sortir a jugar, no els directius, que s'ho miren des de la grada.
Si els teus jugadors de tennis et diuen que és millor competir a nivell del mar no és per capritx. Evidentment. És perquè són esportistes. Perquè, per sobre de tot, volen guanyar. Tan senzill com això. Volen vèncer o tenir el màxim de possibilitats, legals, per aconseguir-ho. Tu no t'hi pots negar per qüestions eco- nòmiques. Perquè et retrates. Perquè primes els diners per a tu, no per a ells, i amb això poses en perill el principal: l'èxit esportiu, la victòria. A més, tractant-se de tennis, el cas encara és més flagrant. Els jugadors, en desconec la classificació en el circuit encara que és evident que són entre els millors del món, guanyen un munt de diners ja no al mes, sinó a la setmana.
Com en tots els esports, uns més que altres, però en el tennis em sembla que qualsevol jugador que estigui entre els 100 primers pot viure, i molt bé, d'aquest esport.
No tot són els diners
Per tant, les seves inquietuds no són econòmiques. ¡Si per a la Davis potser fins i tot hi anirien de franc! Si van a l'e- quip nacional, tractant-se del tennis l'equip de la Davis, no és per diners sinó per simple orgull personal o per defensar el seu país.
Volen ser-hi, volen jugar contra els Estats Units, volen posar en joc el seu prestigi i volen guanyar i fer-ho a la pista, l'hàbitat on es mouen més bé. I saben que no és el mateix jugar contra els americans en pista ràpida que en pista de terra. Ni fer-ho amb aquestes pilotes o amb aquelles altres. Ni fer-ho a nivell del mar o no. Més lent, més ràpid, més amunt, més avall... Tot és tennis, però els detalls sí que compten quan ets al màxim nivell.
Com a esportista intentes treure el teu avantatge, aquest percentatge petit que potser no és res, però que potser ho és tot, i arriba el teu president i t'obliga a fer una altra cosa. Perquè sí, perquè ho mano jo. Per quatre duros. Jo no en sé la xifra, deu tenir uns quants zeros, però tenint en compte el que guanyen els tennistes professionals, setmana sí, setmana no, deuen ser quatre duros.
Èxit o fracàs
En el futbol, la diferència està en aquest mig segon que arribes abans. La diferència està en pal i a fora o pal i a dins. ¿Qüestió de sort? No, qüestió d'arribar mig segon abans a la pilota, al regat, a la passada, a la recuperació, al xut...
En el tennis d'elit, al mà- xim nivell, la diferència són mil.límetres, ni tan sols cen- tímetres. Pilota a dins o pilota a fora per mil.límetres. El president de torn pot guanyar 10 jugant a Madrid i cinc jugant en un altre lloc a nivell del mar. ¿De què et serveix? Entre aquests 10 i aquests cinc potser et surten aquells mil.límetres. Pilota a dins o pilota a fora. ¿Quan hi ha eleccions en aquesta federació?