Estic convençut que demà pot ser un gran dia per als barcelonistes. Però per aconseguir-ho el Barça haurà d'imposar l'estil.

Tant si arribes a la final de Moscou com si no, el partit de demà a Old Trafford marcarà la convivència a Barcelona, i al Barcelona, fins al final de temporada. Si caus, ¿què et queda? En el millor dels casos, intentar assegurar el segon lloc de la Lliga. En el pitjor, no caure més avall del quart lloc. I això, més enllà dels temors d'alguns, estic convençut que no passarà. El Barça, amb final de Moscou o sense, no acabarà més avall del quart lloc.

El partit de Riazor no és referència de res. A tres dies vista del "partit" entenc que et deixis mig equip titular a Barcelona. I que l'altre mig jugui poc o gens. I que et plantis a Riazor amb un onze que no és l'equip tipus i que en surtis escaldat. Però una cosa és fer- ho quan falten 72 hores per jugar-te una final de la Champions i una altra de molt diferent continuar fent el mateix d'aquí fins al final.

Si demà caus a Manchester, fixos, dubtosos i descartats --proporcionalment de més a menys-- hauran de competir sí o sí per no fer més el ridícul del que ja l'han fet a la Lliga. I els que hauran d'estirar el carro seran els fixos. Si demà elimines el Manchester, tens cinc partits en tres setmanes. Quatre de Lliga. ¿Tres setmanes reservant aquest i aquell pel fet d'haver arribat a la final de la Champions? Segur que no. Hauràs de fer exactament tot el contrari.

La rutina de jugar
Per preparar bé un partit el més important és jugar partits. I no hi ha manera més senzilla per estar en forma que jugant. La rutina dels que juguen més és jugar, no descansar en excés. I encara menys clavar-se una aturada de tres setmanes. I només si no hi ha res en joc en l'última jornada (Múrcia) entendrem que es pugui repetir la història de la Corunya.

Fixos, dubtosos i descartats. A aquestes altures de la temporada, els tècnics ja saben de quin peu calça cadascú. Els fixos són clars. També els descartats. Però la llista dels dubtosos encara balla. Aquesta sempre balla fins a l'últim dia. I els interessats ho saben. O ho intueixen. Jo, si fos ells, intentaria sumar en lloc de restar. Cinc partits en tres setmanes que dissiparan els possibles dubtes que hi hagi. Posem per cas que arribes a la final de Moscou. Posem una xifra de dubtosos ara: set, per dir alguna cosa. Set que poden ser cinc si guanyes la final. O set que poden ser 10 si la perds i a sobre no dónes la talla en la resta de partits de Lliga. Si saps que t'hi pot anar sortir del Barça o quedar-t'hi pel que facis en els pròxims cinc partits és de necis desaprofitar l'ocasió i no donar el màxim d'un mateix.

El partit de demà és una altra història. Un cas aïllat. A Old Trafford no hi ha favorit. I sí una pilota en joc. I mentre tu la tinguis i juguis a la teva manera, ells difícilment faran res. Les normes bàsiques que cal seguir són les mateixes que a l'anada al Camp Nou: res de tonteries (tipus mans i penal com va fer Milito), res de perdre pilotes horitzontals (Iniesta en va perdre una i gairebé costa un gol o un penal i expulsió) i res de tancar-te. ¿Por que surtin com feres? Si tu tens la pilota, les feres acabaran traient la llengua. Si tu tens la pilota, la passada i el toc sempre cap endavant, no cap al teu porter. Si l'endarrereixes a Valdés i aquest la treu d'una puntada de peu, la pilota serà gairebé sempre per a ells i hipotecarà el teu joc de posició.

El ritme de la pilota
¿El Barça pot jugar a Manchester com ho va fer al Camp Nou? És a dir, ¿jugant gairebé sempre en camp rival, tocant, pressionant i robant? No només pot, sinó que ho ha de fer. Però millorant, i molt, en un aspecte: el ritme de pilota. Perquè això determina la profunditat i els espais que et crees. Desconec si Ferguson anirà directament a buscar el partit o si sortirà amb precaucions per anar madurant el matx. Amb un empat a zero de sortida tot és possible. ¿Massa defensiu a l'anada? Jo crec que el Barça va caure en la trampa. Tan enrere, Ferguson va aconseguir dues coses: minimitzar la possibilitat de concedir llançaments de falta al caire de l'àrea i crear una falsa sensació de domini local.

Flotant, no pas entrant, el Manchester va invitar els de Rijkaard a rebre, aixecar el cap i tocar una, dues, tres, quatre, cinc vegades abans de deixar-la anar. I així de l'un a l'altre. I així tot es va tornar més lent, sense espais, i per tant, més fàcil de defensar. El grau màxim de la tècnica no és tocar-la cinc vegades, sinó tocar-la una, dues màxim, i deixar-la anar.

Si abans de l'anada ja creia en el respecte del Manchester al Barça i que les possibilitats, com a mínim, eren les mateixes per a uns i per als altres, ara estic convençut que, si es fan les coses bé --perdó, molt bé--, demà pot ser un gran dia per als barcelonistes. D'entrada, ja surts amb dos resultats a favor teu, la victòria i l'empat amb gols. Però per aconseguir-ho el Barça haurà d'imposar l'estil que li és propi. Tota la resta serà encomanar-se a la sort.