Messi, marcado por Torrejón y Moisés, el sábado en el Camp Nou.La Champions és una altra història. No hi ha millor motivació per a un jugador que jugar aquest torneig. I si estàs a tres partits de guanyar-lo, millor. Si el Barça fa el que sap, té possibilitats d'estar a Moscou.

Per més ensopegades del Barça a la Lliga, per més que la llenci literalment per la borda, el meu pensament no canvia: Europa és una altra història. Una altra competició. I una altra mentalitat a l'hora d'afrontar-la. Demà passat, Barça-Manchester United. Hi ha eliminatòria. N'estic convençut. N'hi haurà sempre que es facin les coses bé. O el que és igual, sinó es cometen estupideses.
En contra del que la gran majoria pot pensar ara mateix, els homes escollits per jugar tenen talent i arguments futbolístics ja no per contrarestar els anglesos --el millor de tots els equips de la Premier--, sinó per imposar-se a ells amb un estil de futbol que els és, com a mínim, poc habitual. No es tracta d'inventar res. Possessió de pilota i joc de posició. I defensar cap endavant. No pretenc que tothom jugui de la mateixa manera. Cada club, cada país, cada cultura, té les seves pròpies senyes d'identitat. Si el Manchester United té Cristiano Ronaldo, el Barça té Messi. Si l'equip de Ferguson té Rooney, el Barça posseeix Etoo. Si el conjunt d'Old Trafford compta amb Tévez, el Barça té Bojan, Henry. ¿Scholes?
Iniesta. ¿Rio Ferdinand? Milito. A talent individual, empat tècnic.

Imposar l'estil
La qüestió consisteix en qui serà qui imposi el seu estil a qui. Pel que fa al Barça, talent individual tant com sigui possible, però els uns i els altres interactuant com un equip. Sense equilibri d'equip, la genialitat individual --Messi inclòs-- pot no ser efectiva. Ningú ha de fer la guerra pel seu compte. Ni tan sols si el partit es posa lleig, difícil. Fins i tot llavors s'ha de jugar com un equip i s'ha de pensar que no tot s'ha de resoldre al Camp Nou. És un duel a doble eliminatòria. No ho hem d'oblidar mai.
L'equilibri de l'equip, des de l'òptica blaugrana, ha d'anar enfocat sempre a dominar el joc. En altres paraules, la pilota la tinc jo, no cometo estupideses en les passades horitzontals i marco els temps. I ho puc fer sempre que domini el joc de posició, que és fonamental no només quan tens la pilota, sinó sobretot quan la perds.
He explicat moltes vegades el concepte de defensar cap endavant. Moltes, però perquè hi hagi eliminatòria --no dic passar sí o sí, dic que hi hagi possibilitats de passar--, resultarà bàsic aplicar aquesta manera de defensar cap endavant. En altres paraules, jugar amb totes les línies avançades. La defensa, lluny de la pròpia porteria. Els centrecampistes, trepitjant més temps el camp rival que no el propi. I els davanters, a sobre de la defensa contrària i, si pot ser, obrint el camp amb dos homes de banda. El concepte, molt holandès, és senzill. ¿On té tot el talent el United? De mig camp cap endavant. ¿On estan els seus pitjors futbolistes? A la línia defensiva. I per pitjors em refereixo a tècnicament menys dotats, no menys forts físicament.
Per tant, si saps que els pitjors jugadors de l'equip rival són els que juguen al darrere, pressiona'ls. Una bona pressió provoca errors en les passades del contrari precisament perquè estan poc dotats per a aquest joc. Per tant, un robatori de pilota. I per tant, el teu rival comença a tenir problemes. És fàcil de dir i molt difícil d'aplicar. Cert. I fer-ho bé implica una bona organització d'equip o el que jo anomeno joc de posició. Entra en el seu joc, perd pilotes tontament, entra en el xoc i tindràs un partit d'anada i tornada. En aquesta situació, estàs mort.

La millor motivació
¿Tot a una carta? ¿Blanc o negre a la Champions? Sí i no. Sí, perquè hi ha un títol a tres partits. I el més gran a nivell de clubs. Si això no és motiu suficient perquè cada individu ho doni tot i una mica més, bona nit i tapa't. El rival, la competició, la transcendència... Res del que s'ha fet prèviament, per malament que hagi estat, ha de tenir continuïtat en aquestes semifinals. Això sí, farien bé els uns i els altres d'aplicar-se l'objectiu de mínims a la Lliga. Només queden cinc jornades. ¿Es pot fer pitjor que últimament? És possible, però és improbable. I l'objectiu de mínims no és cap altre que assegurar la plaça directa per a la Lliga de Campions.

Val més anar directe
¿Et mareja veure el Madrid allà a dalt, amb el títol virtualment a la butxaca? Doncs llavors mira el Vila-real, amb qui ja t'estàs jugant la segona plaça. Ja sé que hi ha molts partidaris de quedar tercers --o quarts, això tant és-- per així planificar un estiu i una pretemporada diferent. Molt bé, que s'entrenin molt i ràpid per afrontar l'eliminatòria prèvia que dóna accés a la pròxima Champions. ¿Molt bé? Alerta amb els accidents. Acostumen a passar en el futbol. I perquè no hi hagi sorpreses, sempre val més evitar-les. Jo prefereixo ser primer o segon. I la participació a Europa, assegurada.