Etoo celebra el segon gol del Barça, ayer, ante el Almería. JORDI COTRINAHa arribat l'hora de la veritat. Ja no hi ha cap excusa que valgui. La qüestió està en el compromís que vegem en els jugadors d'aquí al final, tant a la Lliga, com a la Copa o a la Champions.

Dos mesos i temporada liquidada. I el mes que ve, final de Copa i quarts de final de la Champions. Tot això sense oblidar la Lliga que, evidentment, no està sentenciada gràcies als errors dels uns i dels altres, tot i que cada jornada que passa fa la sensació que s'allunya una mica més, encara que caldrà seguir lluitant.
Dos mesos començant des d'ara per estar atents a l'orgull dels jugadors del Barça. Podràs jugar millor o pitjor, podràs tenir més o menys fortuna en aquella jugada o acció puntual, però si no demostres orgull, motivació en majúscules, les decisions a prendre seran senzillíssimes.

L'hora de la veritat
Ara sí, arriba l'hora del repartiment de premis. Arriba l'hora de demostrar si estàs decidit a voler guanyar alguna cosa, molt o res. Deu jornades de Lliga i un cara i creu a la Copa i Europa. Tres opcions obertes, tot i que insisteixo que fer un tres de tres és, si no un miracle, sí improbable. Perquè hi influeixen mil de- talls. Només espero veure aquell punt d'orgull. Amb tants anys junts, la gran majoria dels jugadors del Barça saben quines són les seves obligacions.
Ells saben a què i com s'hi juga. Aquí tots es coneixen. Per a les coses bones i per a les dolentes. Arriba l'hora de pujar al tren o de baixar-ne definitivament. Ni sóc metge ni trepitjo el vestidor del Barça, però m'estranya que, a aquestes altures, a les portes del repartiment de premis, s'hagi de completar una llista de convocats amb tres nanos del filial. Ni sóc metge ni trepitjo el vestidor del Barça, però d'aquí al final m'agradaria que les molèsties físiques no fossin un obstacle insalvable per sumar esforços. Dos mesos i temporada liquidada.

Primera final
Cronològicament, la primera final és la de dijous a Mestalla. Et saps l'argument de la pel.lícula i només depèn de tu el final que hi posis. Saps que el València no està bé. I que això el fa més perillós. Saps que allà aniran tots a l'una encara que no sigui estrictament durant els 90 minuts, perquè no els queda res més. Tenen la seva oportunitat perquè surten amb l'avantatge d'un empat al Camp Nou (1-1). Per tant, d'entrada, els que estan classificats són ells i no tu. Però això també aclareix el panorama. O així hauria de ser. Saps que no te'n pots anar de Mestalla sense marcar, almenys, un gol. O un més que el València. Es jugarà a Mestalla, sí, però amb el Barça exercint de local i el València de visitant. És a dir, de sortida, partit idèntic al d'anada. El que haurà d'anar pel partit és el Barça.

Pecat doble
¿Que la Copa no interessa? ¿Com que no interessa? Seria un torneig diferent de tots si es disputés a partit únic. Diferent de la Lliga i diferent de la Champions. Però el torneig, en si, és d'un valor excepcional. Als països en què es disputa a un sol partit, l'emoció i l'interès és majúscul. Aquí, el pecat és doble. Afegim partits innecessaris al calendari i desmotivem el personal. L'espectador i el futbolista. Aquí, el pensament és aquest: si em queda el partit de tornada, ¿per què he de donar-ho tot en l'anada? Ja ho arreglaré en la tornada. I si no ho faig, no passa res. Total, és la Copa... Doncs no. La Copa és fantàstica. El que falla és el format.
I després de la Copa vindran dos partits de Lliga (Valladolid i Betis) abans de tornar a la Champions. El sorteig de quarts ha estat bo, sens dubte, però a mi no em diu res que el rival pugui semblar més o menys assequible. Futbolísticament, els quarts de final estan descaradament en mans del mateix Barça. Respecte al rival: tot el respecte, faltaria més, però sempre amb la màxima implicació. És la història de sempre. Digue'm com executes el teu futbol i et diré si patiràs o no. Digue'm com de ràpid mous la pilota i et diré si aconsegueixes o no manar al camp. Si jugues lent aniràs al xoc. I al xoc sempre guanyaran ells. I el més important. Que els teus seguidors s'alegrin pel sorteig em sembla lícit i lògic. Però tu no pots caure en aquesta trampa.

Compromís de Touré
¿De què es tracta aquí? ¿De passar simplement ronda o d'arribar a la final per intentar guanyar el trofeu? Si és això segon, tard o d'hora t'hauràs d'enfrontar als teòrics ossos, així que tornem al que hem explicat abans. La qüestió consisteix en el compromís que vegem en els jugadors d'aquí al final, tant en Lliga, com en Copa, com en Champions. Compromís com el que ha demostrat tenir un dels nous: Touré. S'hauria d'operar, però ha optat per endarrerir la seva operació per sumar esforços. Potser ho aconseguirà, potser no. Ho dirà la seva esquena. Però la decisió inicial de l'ivorià hauria de ser un exemple per a tots. Per al que estigui sa i per al que arrossegui segons quin tipus de molèsties.