Era clar que fins a final de temporada el Barça perdria un partit com a mínim. Si ha de caure en una competició, millor a la Lliga que a la Champions o a la Copa, on no hi ha possibilitat d'arreglar-ho.

Derrota al Vicente Calderón. Adéu a la ratxa de 15 partits sense perdre. Una pena. No obstant, busquem el costat positiu d'aquesta ensopegada. Un partit, mínim, l'havies de perdre segur d'aquí al final del campionat. Millor aquí i ara. Millor a la Lliga i a falta de 12 jornades. Millor a la Lliga que no a la Copa o a la Champions. Perquè a la Lliga ho pots recuperar. En un torneig curt, d'anada i tornada, en passa un, l'altre cau. Encaixar un 4-2 sol ser definitiu. A partir d'aquí, la qüestió és simple: ¿deuen haver après o no la lliçó?
Allò de dissabte a Madrid va ser com entrar de cop al túnel del temps. El Barça, com fa un parell de mesos. Domini estèril i gens de profunditat en la primera mitja hora, malgrat el golàs de Ronaldinho i desaparició total d'escena la resta de partit. A Huelva, el Madrid va entrar al mateix túnel del temps. Poc futbol i ple de punts. Una altra vegada Casillas, una altra vegada polèmiques arbitrals i una altra vegada màxim d'efectivitat canviant el cromo de Van Nistelrooy pel de Robinho. Que la diferència sigui de +1 o de -5 punts no em diu gaire res, perquè queda molt i cal veure el grau de recuperació d'uns i altres.

Marge de millora
Venint d'on es venia --millora a Glasgow i millor encara a la Copa davant el València--, veig un marge de maniobra molt més gran al Barça que al Madrid. Això, sempre que aprenguin la lliçó del Calderón. Allà es va començar bé, jugant a dalt, pressionant a dalt i recuperant a dalt. Però amb poc o gens de profunditat. I això, al final, ho pagues. Sense profunditat acabes amb moltes pilotes horitzontals. Fins i tot movent ràpid. Tenies l'Atlètic de Madrid literalment grogui i el Kun Agüero desatès.
El Barça dominava, movia fins i tot amb celeritat la pilota, però sense profunditat. I sense profunditat no hi ha línies verticals. Només horitzontals. I en aquesta circumstància qualsevol pilota interceptada és una contra del rival. Pots estar de pega en un rebot --així va arribar l'empat a un--, pots tenir mala sort al cometre un penal innecessari --així va caure el tercer--, pots tenir més o menys fortuna, però el que no pots fer és passar d'un extrem a l'altre. De tenir el rival pràcticament noquejat a ser tu el que es passa més de mig partit ofuscat és anar d'un extrem a l'altre, i el senyal inequívoc que has comès no una, sinó un munt d'errades. Individuals i col.lectives.
En el futbol l'important és el cap. La preparació física és tan sols una arma per poder competir. El rendiment de veritat t'arriba a través de la convicció, de la intensitat. Just allò que el Barça va començar a recuperar a Glasgow, i allò que encara va anar a més en l'anada de les semifinals de Copa contra el València. Més enllà de l'empat final, aquest Barça-València és la referència a seguir i a incidir. Per mi, el millor partit de l'equip blaugrana aquesta temporada, de llarg. Bon joc de posició, bon ritme de pilota, pressionant sempre al davant, bones accions individuals, diversos xuts llunyans. Des de l'inici al tram final. I no ens enganyem: aquest és el camí per guanyar algun títol.
Una vegada més, el Barça segueix sent l'únic dels equips grans que encara està viu en totes les competicions. ¿Les pot guanyar totes tres? De poder, sí que pot, però fer un tres de tres no seria gaire normal. Sense entrar en el debat de si Messi havia o no havia de jugar des del principi a Madrid --dubto que ningú se'n recordés ni d'ell ni de Touré ni de Deco en la mitja hora inicial--, aquí hem de tenir en compte que cal gestionar i dosificar els teus efectius. Va ser una pena perdre contra l'Atlètic. I més guanyant el Madrid.

Concentració
Però a la Lliga és on hi ha marge d'esmena. Demà, no. Per més 2-3 de l'anada, la tornada contra el Celtic no contempla segones oportunitats. I aquí saps que si no estàs pel que has d'estar, entraràs en problemes. I més, si et creus que ja has passat l'eliminatòria. Una vegada més, aquí intervindrà el cap. Mentre que la majoria d'enfrontaments de vuitens de la Champions estan en suspens, el Barça-Celtic està ben encaminat. Però només això. I per rematar la feina cal estar molt concentrat.

Fer el teu joc
Si et veus en la pròxima ronda, si ja fas càbales de qui vols i qui no a quarts, pots posar-te en problemes. Contra un equip britànic et complicaràs la vida si no et mous ràpid i no mous la pilota amb velocitat. Si caus en el parany del xoc físic, aquí guanyaran ells, que per això són més forts i estan acostumats a aquest tipus de joc.
Res de fixar-se en el Madrid. Ni en si cau o no a la Champions. Ni en si guanya com guanya a la Lliga. L'únic important, ara, és intentar ser tu mateix. I cal fer-ho recuperant el camí iniciat a Glasgow i contra el València al Camp Nou.