Vull explicar que no tinc ni càrrec ni contracte a l'Ajax, del qual sóc soci d'honor, i és exagerat dir que he fitxat Van Basten, ja que el club feia dos mesos que negociava amb ell.

Acabar als jutjats no és la manera d'arreglar les coses. La imatge que tothom va veure --perquè això també ha sortit a fora-- és, per no dir una cosa més gruixuda, absolutament trista. Sense entrar en qui té raó o no, les dues parts en litigi han demostrat una falta de senyoriu absolut. Un zero per a tots en mà esquerra. El València, com a club, està en el seu dret de dir a un jugador que no compta amb ell. I el futbolista hauria d'acceptar- ho sempre que es respecti el seu contracte. A partir d'aquí, i desconeixent els detalls de la història, hi ha mil fórmules per pactar una sortida abans que deixar tot l'assumpte en mans dels advocats.
Jo sóc dels que creu que les coses del futbol s'han de regir per gent de futbol, no per la justícia ordinària. Ni aquesta ni la política haurien d'intervenir mai en les coses del futbol. I quan s'acaba així és perquè hi ha hagut molts errors. Enormes. Decideixi el que decideixi el jutge, tothom quedarà malament. Els únics vencedors de tot aquest embolic seran els advocats. Sap greu haver caigut a les seves mans perquè estic segur que hi havia maneres de pactar una solució molt menys traumàtica. L'empat contra el Recreativo a les 24 hores de passar hores i hores al jutjat potser no hi té res a veure. Que el València acabi caient a la Copa davant del Barça potser tampoc hi té res a veure, però del que estic convençut és que tots els detalls compten.

Situació poc habitual
L'altra imatge no habitual de la setmana passada va ser la roda de premsa de Luis Aragonés i Raúl González. Sense entrar en si Raúl ha d'estar o no a la selecció, el gest de tots dos és elogiable. A diferència del que ha passat a València, aquí estem davant de dos homes que han posat l'interès del futbol davant del personal. El seleccionador està en el seu perfecte dret de portar qui vulgui a l'equip nacional. I al jugador l'honora que sigui ell qui demani que deixin treballar el seleccionador en pau. Suposo que a molts aquest discurs els sonarà buit. Perquè no ha canviat res arran d'aquesta aparició en públic. ¿Per què fer-ho, llavors? Ni que sigui per demostrar que tots dos són persones, per a mi ja n'hi ha prou.
Valoració futbolística a l'alça i obligada després del que s'ha vist del Barça a Glasgow a la Lliga de Campions. Per ser l'equip que segueixo més, per ser el conjunt a qui exigeixo més, és de justícia explicar que em va agradar moltíssim la seva actitud. Agressivitat ofensiva, diria en aquest cas. A l'atac des del primer minut i fora de casa. Res de pilotes en horitzontal i cap enrere. D'aquestes, les justes. La majoria, cap endavant i ràpid. Molt ràpid. ¿Unes mares el Celtic perquè no van pegar ni puntades de peu? Si ho haguessin fet, més d'un se n'hauria anat al carrer. Perquè quan la velocitat de la pilota és elevada i tu vas a pegar, gairebé sempre arribes tard. I llavors la puntada es veu tant que a l'àrbitre l'hi poses fàcil per mostrar la vermella.
A partir d'aquí, a agafar les coses una per una. Cal seguir partit a partit. Res de córrer, perquè quan corres pots caure. La Champions no té res a veure amb la Lliga. Ni la Lliga amb la Copa, encara que en aquestes competicions cal mostrar l'agressivitat ofensiva que va exhibir el Barça al Celtic Park.

La feina a l'Ajax
Un últim apunt sobre el meu paper en l'organigrama tècnic de l'Ajax. No hi tinc ni càrrec ni contracte, però em van demanar la meva opinió i la vaig donar. A l'Ajax hi ha una comissió de 24 persones. Aquestes, al seu torn, van crear una comissió de vuit persones perquè investiguessin tots els aspectes del club susceptibles de millorar. Com a soci d'honor de l'Ajax, puc ser a les reunions de la comissió de 24, però el que va valer va ser que la comissió investigadora em plantegés portar a terme les possibles millores en l'aspecte tècnic. És el meu camp, així que ho vaig acceptar. Els vaig explicar la meva filosofia de club i estil de joc incidint en la importància de tres persones per portar-lo a terme: l'entrenador del primer equip, el cap del futbol base i el cap dels observadors. Van Basten n'és la primera peça i d'aquí al juny sortiran les altres dues. És exagerat dir que he fitxat Van Basten. L'Ajax feia dos mesos que negociava amb ell, però crec que la meva opinió de Marco n'ha accelerat el fitxatge.

A mitjà termini
Plantilla curta, base important de jugadors holandesos, resultats alhora que espectacle. Res d'això s'aconsegueix en dos dies, així que aquesta vegada aplaudeixo els quatre anys --jo acostumo a ser partidari de menys-- de contracte de Van Basten. Un altre hauria demanat un contracte de menys durada. Acceptant-lo, Van Basten demostra dues coses: que no està obsessionat pels clubs grans --ja hi ha passat-- i que el seu desig, per sobre de tot, és retornar l'Ajax al lloc que li pertoca amb una feina a mitjà termini. I que no serà fàcil venint d'on es ve.