Henry s’endú la pilota amb el cap, ahir al Camp Nou durant el partit contra l’Osasuna.¿Què li exigeixo sempre a un equip gran com el Barça? Que al mes de febrer estigui viu en les tres competicions. Sent any d'Eurocopa, aquesta temporada tot quedarà resolt en tres mesos i mig.

Em rebel.la. Em posa nerviós. I no perquè no sàpiga de què va la història. Em refereixo a aquesta capacitat autodestructiva que té el FC Barcelona i tot el que l'envolta. Em refereixo a aquesta mala virtut no ja de creure, sinó d'estar convençut que l'equip contrari té alguna cosa que el meu no té. Si l'etern rival guanya un munt de punts als últims minuts és pel seu esperit guanyador, si ho fem nos- altres, com davant l'Osasuna, llavors és de casualitat. I per tant ja no val la pena ni plantar cara (Lliga) i el que tinc i ells no (Copa), no val res.
La lectura del partit davant l'Osasuna és molt simple. Quan pots decidir no ho fas i a partir d'aquí tu mateix et vas generant problemes. Però fins i tot en aquest punt és millor agafar el costat positiu i quedar-te amb el final. Qui sap si no serà una immensa ajuda en forma d'autoestima la forma en què va acabar produint-se aquesta agònica victòria.
¿Què li exigeixo sempre a un gran com el Barça? Que al febrer estigui viu en les tres competicions. Sent any d'Eurocopa, aquesta temporada tot es resoldrà en tres mesos i mig. Ets allà, optant a tot, amb un munt de partits que has d'encarar un per un, gairebé a final per xoc, i en lloc de fer pinya, en lloc d'ajudar l'equip, aquí alguns es dediquen a empènyer en sentit contrari i a fer agafar por.

Queda molta Lliga
¿Per què llançar mil i un missatges negatius al vestidor? El Madrid a set punts, després a nou... i ara a sis. ¿El que fa una setmana era impossible ara és factible? ¿En set dies? No queden tres partits. ¡Queden 16 jornades de Lliga! I el que ve del darrere acostuma a complicar-li la vida al que va primer. Perquè aquest sempre tindrà la temptació d'abaixar la guàrdia. Simplement per creure-ho tot fet. És humà. Li va passar al Barça l'any passat i ara el Madrid haurà de gestionar una situació que, a diferència de la temporada passada, li és nova. Però no serveix de res anar al darrere si només veus pegues al teu equip i virtuts a l'altre.
La interpretació que alguns li donen a la Copa és flagrant en aquest sentit. ¿Com que no interessa? ¿Com que no val per a res? ¿Un títol menor? ¿Menor si l'acabes guanyant després d'eliminar el Sevilla, el Vila-real i el València? És tot al contrari un camí de roses. Pots guanyar un títol que el Madrid segur que no guanyarà i, tot i amb això, el menysprees fins al punt de creure't allò que la virtut no consisteix a optar per aquesta competició, sinó a estar-ne eliminat. ¿Estar fora de la Copa és igual a tenir més opcions a la Lliga? Doncs res, llancem la Copa i de passada, la Champions. D'aquesta manera la Lliga no se'ns escapa, segur. ¡Quina tonteria!

Llançar la pedra
Tens una bona plantilla. Tens un munt de bons futbolistes. Estàs recuperant efectius, i saps que arribaran reforços de la Copa d'Àfrica. I no reforços menors. I estàs, hi insisteixo, optant a tot. No com altres. ¿Que el Madrid està sumant una quantitat de punts increïble? És cert. Però reconèixer-los aquest mèrit no té perquè portar implícit enfonsar-te tu sol i alimentar rumors absolutament falsos com que jo he donat l'OK a l'arribada de Mourinho. O que jo estigui disposat a dirigir l'equip en el que queda de temporada. Primer, perquè tenim entrenador fins al 2009. I segon, perquè Rijkaard és el meu amic. I a un amic no se li fa tot el que s'ha dit a l'esquena. És de mal gust només de plantejar-s'ho.
Em sap greu que sigui tan fàcil llançar la pedra i amagar la mà. Em sap greu que, més que a l'entrenador, es miri de ferir la persona. ¿Què es persegueix amb això? ¿Què Rijkaard persona pensi malament de Cruyff com a persona? Coneixent-lo com el conec estic segur que no ha dubtat ni un instant, però les dues invencions són deplorables. Perquè ningú m'ha preguntat ni tan sols per Mourinho.
En aquesta situació, tranquil.litat, cap fred i seguir treballant. Estabilitat per sobre de tot. I sentit comú. En va tenir el Madrid la temporada passada quan molts demanaven el cap de Capello i després van tenir premi i gros. I el canvi, que jo aplaudeixo, es va produir al finalitzar la temporada.

Entorns semblants
Tranquil.litat i sentit comú que no ha tingut el València. En lloc d'aguantar la crisi, canvien l'entrenador al novembre amb l'equip a dalt. ¿En posició de Champions fins i tot? Molt bé. Arriba Koeman, fora de la Champions tot just aterrar perquè tenia un cara o creu i va sortir creu i caiguda en picat. ¿Voldríem això al Barça? Perquè el que li està passant al València perfectament li podria passar al Barça si li busquessin un relleu ara a Rijkaard. En aquest sentit, jo no veig tan diferent l'entorn del València del del Barcelona. Ni els uns ni els altres sembla que valorin el que tenen fins que ja no ho tenen.