Els blancs estan en una dinàmica en què poden entrar aviat en problemes. El Barça no ha jugat bé, però farà un salt de qualitat i tornarà a donar espectacle a mesura que s'incorporin les estrelles.

És la història de sempre en els tornejos curts. El que segueix viu està satisfet. El que cau eliminat es consola amb el fet que ara tindrà més temps per preparar altres competicions. Perfecte. Però no l'hi canvio al Madrid.
Prefereixo mil vegades estar sempre en les tres competicions i que siguin ells els que ja estiguin amb una
menys. I més mirant el calendari. Al Barça --i a la resta de quartfinalistes copers-- només els queda una empenta més en aquest mes de gener. Un mes esgotador, segur, però el que passi a semifinals podrà respirar tranquil. Les semifinals de Copa, una al febrer i l'altra al març. Perfectament assumible. I després, la final a l'abril. ¿Que no interessa la Copa? ¿Per què no? A mi m'encanta. I més si fa una pila d'anys que estàs sense guanyar-la.
Més enllà del resultat del Calderón, la primera volta del Madrid, números en mà, és una volta de campió en majúscules. Això sí, dubto que ningú, per madridista que sigui, es pugui ofendre si dic que la seva ha estat una primera volta amb més punts que joc. I curiosament, perd el dia en què més ocasions de gol té.El que li va passar davant el Mallorca a la Copa sí que va ser un accident. Passa moltes vegades en el futbol. El que ja no és tan habitual és que els accidents, per reiteratius, siguin al contrari: que acabis guanyant no un, sinó diversos partits que podries haver empatat o fins i tot perdut. D'aquests, el Madrid en té uns quants en aquesta primera volta. Menys el del Camp Nou. En aquest, ni un però als de Schuster.

A mig camí
Vaig aplaudir en el seu dia que, fins i tot havent quedat campions de Lliga, canviessin Capello per Schuster. Sense tornar a incidir en la molta part de mèrit que el Barça va tenir en aquell títol, em va agradar que al Madrid es volguessin més coses que el resultat pur i dur. El futbol és divertiment i gols a favor, com més millor, però fins a la data el Madrid s'ha quedat a mig camí. Per més que brillin els seus números ara, la brillantor que val és la de la jornada 38a.
Començar amb un tècnic nou i amb moltes cares noves a l'equip sol ser complicat. Que als uns i els altres, els que ja hi eren i els que han vingut nous, els costi adaptar-se, acoblar-se, és el més normal del món. El que ja no és tan normal --encara que sí d'un mèrit enorme-- és no maquillar els resultats sense jugar regularment bé. El problema de seguir en aquesta dinàmica és que per entrar en problemes només necessites dos partits seguits en què aquell detallet que t'anava de cara et giri l'esquena. No sé si passarà o no a la segona volta. Però l'experiència em diu una cosa: si hi ha una possibilitat que passi --i hi és-- normalment passa. Que després ho aprofiti o no la competència depèn dels que van al darrere.

Plus de qualitat
En una cosa van agafats de la mà el Barça i el Madrid. Per diversos motius, cap pot estar satisfet del joc desplegat. En el cas del Barça em resisteixo a entrar en un debat de si futbol atractiu o futbol menys, poc o gens brillant però efectiu. Perquè una cosa no està en contradicció amb l'altra. I que ningú agafi com a vara de mesurar el Barça-Sevilla de Copa. L'ofici, quan toca. L'espectacle, quan es pot. I quan et presentes a un cara o creu sense Etoo, sense Messi, sense Ronaldinho i gairebé sense Deco, d'espectacle poc. Perquè són aquests, i no són pocs, els que et donen aquest plus de qualitat. Sense ells, a serrar les dents, els punys i el que sigui. El primer que vol que el Barça domini i ataqui, i que això es tradueixi en rendiment, sóc jo. Però a falta de tant talent de cop, ofici i tots a una.
A partir d'ara, a sumar efectius. Perquè només amb ells es podrà fer un salt de qualitat. La Copa d'Àfrica
(Etoo i Touré) no durarà sempre; Deco i Messi ja estan a punt per anar entrant i Ronaldinho treballa per tornar en condicions. De tots ells, el retorn més celebrat, per qualitat individual, és el de Leo Messi. Ha clavat les cinc setmanes previstes en una recuperació qualificada de modè- lica. Segur que ho ha estat. I que el xaval s'ha esforçat com el que més. Però el seu viatge a Qatar, estant lesionat, és inacceptable.

Primer, el futbol
Tant me fa si tenia el dia de festa. ¿De què van aquests representants? Saben que ha de tornar en les millors condicions possibles, que és un jugador importantíssim per al club... En lloc d'animar-lo li haurien de prohibir pujar a un avió per a un viatge així. No és qüestió de codi intern. És de sentit comú. ¿I si recau? Potser no hi té res a veure, potser no hi ha causa-efecte, però ja has donat arguments per a la sospita. El futbol, sempre en primer lloc. I si el jugador, sigui el que sigui, o el representant, sigui el que sigui, no tenen prou seny, cal explicar-los-ho. I si no entenen o no saben diferenciar què va primer, multa, i exemplar.