El Barça ha reaccionat després de la derrota contra el Madrid. I ho ha fet malgrat les lesions de jugadors importants. És el moment d'estar units, ja que l'equip està viu en totes les competicions.

Que no marqui no té tanta importància si porta el pes de l'equip. Cal celebrar, per cert, que tingui l'esquena molt millorada. I fer- ho sense Ronaldinho, sense Deco i sense Messi té un valor afegit. Tant de bo torni aviat Deco. Tant de bo torni Messi en la data prevista. Tant de bo es reenganxi Ronaldinho. Però mentre això no passi, algú ha d'estirar el carro, l'equip. I des que va començar el 2008, aquests han estat Etoo i Henry. Digueu-ne implicació. Digueu- ne compromís. És igual el terme. L'equip, sigui quin sigui, jugui qui jugui, sembla disposat a enganxar-se a la competició perquè aquesta no espera ningú.

Bona reacció

Vaig apuntar després de la derrota contra el Reial Madrid que, no perquè fos dolorosa, era el final. Sempre pots perdre contra el Madrid. Sempre que sumis el màxim de punts en els partits que vénen després. S'està en el camí. Estrena del 2008 i victòries contra el Mallorca i el Múrcia. Demà, el Barça afronta el partit contra el Sevilla estant classificat per a la següent ronda de Copa. Falta rematar- ho. I no serà gens fàcil.

En els pròxims tres partits de Lliga, dos a casa (Racing i Osasuna) i una sortida bonica (a San Mamés contra l'Athletic), el Barça té l'ocasió de reivindicar-se en aquest mes de gener. Un mes encara més intens si tenim en compte que, si demà es passa, els quarts de final de la Copa també quedaran resolts. Si passa l'eliminatòria, que no serà fàcil, ja dic que voldria el Vila-real. Sempre el rival més fort possible. Perquè així no hi ha dubtes. Ni frens de mà. O surto al cent per cent o estic fora de la competició.

Si el Barça passa aquest macroexamen del mes de gener, tots tornaran a creure-hi. Fins i tot els que van xiular l'equip amb 0-0 aquest dissabte contra el Múrcia. Em va doldre, perquè ara cal estar més units que mai. I em va doldre perquè no s'és just amb una plantilla que està mirant de remuntar la situació fins i tot faltant gent important. Les lesions, que no són poques, estan obligant a tots a fer un esforç extra. I complicat: conjuntar-se sobre la marxa. Si els moviments i els mecanismes ja són difícils amb un equip tipus, encara ho són més amb aquesta espècie de carrera de relleus en què està el Barça. Ara hi sóc, ara em lesiono, ara reaparec, ara recaic, ara me n'he d'anar.

Relleu de líders

El costat bo d'aquesta estranya carrera de relleus és que fins al moment sempre va apareixent qui agafa el testimoni i estira la resta: primer Messi, després Iniesta, després Etoo i ara Henry. A vegades, tenir sempre els bons et pot portar a abaixar la guàrdia. Pots caure en la relaxació. Quan molts dels bons jugadors no hi són, no hi ha un altre camí que el de la implicació i el de la màxima concentració.

A vegades, i ara s'està en aquesta fase, sense molts dels millors, la plantilla, no pas l'equip, s'uneix i acaba traient millors resultats. ¿Es pot seguir així sempre? No. La plantilla pot aguantar l'estirada ara. Puntualment. A partir del mes de febrer necessitarà més efectius. I de qualitat. Si Messi torna quan està previst, sumarà molt. Si Deco torna al seu nivell, sumarà molt. Etoo i Touré no estaran sempre a la Copa d'Àfrica. Pel que fa a Ronaldinho, només depèn d'ell. I de la seva lesió. Perquè si de veritat s'identifica amb el club i amb els seus companys, jo no em crec que fingeixi estar lesionat. No m'ho puc ni imaginar. Mai, ni com a futbolista, ni com a entrenador, he conegut cap cas de ningú que s'amagui darrere una excusa per no jugar estant implicat de veritat amb el vestidor.

Recuperar el nivell

És més. Tant de bo aquesta aturada, per llarga que sigui, sigui la bona. La que li permeti tornar físicament a un bon nivell. Aquesta temporada tenim dos exemples que avalen aquesta idea: Etoo i Henry. Després d'una bona recuperació, Etoo torna a ser sinònim de rendiment. Després d'una aturada i un bon treball específic, Henry està millor ara que no quan va arribar. En el seu cas, evidentment, s'hi sumen altres factors, com el pas del temps, tot i que siguin només uns mesos. Suficients per adaptar-se a tot i a tots.

Un mes fatídic

I el mateix al revés. El gener és un mes que et podia, i fins i tot et pot, enfonsar en la misèria més absoluta. Però és un mes que et pot rearmar com a col.lectiu. Un gran, i el Barça ho és, mai el pots descartar fins que està enfonsat definitivament. El Barça està viu. És cert que no està on voldríem, on pensàvem que estaria a aquestes altures del campionat. No obstant, donar-lo per mort després de la derrota contra el Madrid pot acabar sent la motivació necessària per reaccionar i tornar-lo a col.locar en la carrera pel títol. Etoo i Henry així ho van creure i així ho creuen.