Henry fa broma amb Ronaldinho a l'acabar el partit, ahir al Camp Nou. JORDI COTRINA
Per millorar, el Barça no ha de jugar d'una manera a casa i d'una altra fora. Això és fins i tot absurd. No és qüestió de sistemes i tàctiques, sinó d'executar correctament el que se suposa que domines.

Recordeu la mitjana anglesa? Era aquella que defensava que guanyant a casa i empatant fora, campió. Si la puntuació fos encara aquella per la qual es regien --dos punts per victòria, un per empat--, els números del Barça, després d'11 jornades, semblarien fins i tot bons. I no ho són. No, perquè la mitjana anglesa se'n va anar en orris fa anys. I no, perquè amb la puntuació vigent, les no victòries fora delaten un munt d'errors, no tant en l'aspecte individual com en el col.lectiu. I sort que el Madrid --malgrat caure a Sevilla-- segueix davant. Perquè així tot és més evident. La temporada passada es va pecar exactament del mateix. Però anar gairebé sempre primers va actuar com una bena als ulls. Amb el Madrid --i no un altre-- de líder, aquesta bena no hi és.
Ara cal trobar les solucions. Que ni el rendiment ni el joc --fins i tot a casa, amb ple de punts-- és l'esperat és evident. Tant, que hi ha la teoria del 90-9-1. El 90% de la gent veu que les coses no funcionen. El 9% creu saber per què no funcionen i només l'1% sap què cal canviar perquè funcionin. I segons veig les coses, la millora no ha de passar per jugar d'una manera a casa i d'una altra fora. No és qüestió de sistemes o tàctiques. No és qüestió de jugar amb tres davanters a casa i amb dos fora. Aquest debat és fins i tot absurd. ¿Un 4-3-3 a casa i un 4-4-2 lluny del Camp Nou? ¿No diem que el Barça sí que funciona com a local? ¿I el que val com a local no val com a visitant? Un metre més ample, un metre més llarg, millor o pitjor gespa, tots els camps són iguals.

Respecte a la teva filosofia
La qüestió no és "tenim Henry, juguem un 4-4-2 i pilotes llargues perquè corri i es busqui la vida". Ell i el que sigui al seu costat. ¿Ho canviem tot per un jugador? És una opció, sí. I al futbol no hi ha res prohibit, sí. Però jo prefereixo fer bé el que ja saps a llançar-te a una cosa que no domines. I menys si la teva planificació de la plantilla està encaminada a una determinada filosofia de joc.
Trobar més problemes fora que a casa és molt i molt vell. L'equip gran sempre ho passarà malament com a visitant quan el rival va a 120 i tu a mig gas. Davant el seu públic, sense res a perdre i molt a guanyar, l'equip petit sempre hi aportarà un plus. Almenys ho intentarà. I ho podrà aconseguir si tu, com a equip gran, no plantes cara amb ambició, determinació i una bona execució del que se suposa que domines. En el cas del Barça, això passa per dos aspectes: joc de posició i ritme de pilota.
Si amb una nòmina de davanters sans i més o menys en forma com Ronaldinho, Messi, Henry, Bojan i Giovani només xutes un cop a porta, dos, si comptes el pal de Bojan --va passar a Valladolid--, és que has executat fatal l'abecé del teu llibre d'estil. Aplica'l malament i seràs vulnerable. Aplica'l bé i ningú et retraurà falta de ganxo o compromís. No cal córrer més, no és atletisme. Ni donar més puntades, no és rugbi. Es tracta de manar al camp i obtenir rendiment.

Ajuntar les línies
Tocar, tocar i tocar és inútil si no s'acaben les jugades. Tocar, tocar i tocar és un perill si ho fas amb distàncies enormes entre línies. Així, quan perds la pilota, els de darrere semblaran pitjors del que són i el teu porter acabarà sent protagonista. La manera d'evitar-ho passa, un cop més, per estrènyer el camp. I aquí és primordial que els teus centrals arrosseguin tot l'equip cap endavant. Si aconsegueixes jugar només amb mig terreny de joc, el del rival, les distàncies que aquest ha de salvar per acostar-se a Valdés són descomunals.
A la línia avançada que marquen els teus centrals cal que hi segueixi un bon ritme de pilota. Si els teus migcampistes toquen dues, tres, quatre vegades la pilota abans que la deixin anar, adéu als espais. Si els teus davanters cauen sempre pel centre i menyspreen totes les bandes, adéu als espais. Juga amb les línies juntes, deixa anar la pilota abans, obre més el camp, i de sobte apareixeran espais on semblava que no n'hi havia. I llavors passaràs a dominar altres aspectes. Seran teves un munt de segones jugades --un partit de futbol està ple de refusos--, ampliaràs les opcions de forçar una falta directa i multiplicaràs l'aportació ofensiva dels teus centrecampistes, ja sigui amb un xut des de lluny, trepitjant l'àrea amb una simple paret... i et desgastaràs menys jugant i pressionant en uns tan sols uns pocs metres que no amb tota la longitud del camp. Jo, particularment, aniria en aquesta direcció.
I un últim apunt. El que va passar ahir al Camp Nou, poder marcar sis gols al rival, no necessàriament a pilota parada, i no fer-ho, és una cosa que també cal tenir en compte. És desesperant veure com falta la ràbia de qui creu que s'ho juga tot a cada partit. En una Lliga tan igualada, no saps mai quin detall o quin gol et pot fer guanyar o perdre el títol.