Més enllà de la polèmica i de tots els debats suscitats per la seva aclimatació al Barça, el cert és que Henry ho està posant tot de la seva part per ser el que coneixíem de l'Arsenal.

Juande Ramos, Rafa Benítez, Henry, Fran Mérida... Els últims dies sembla que tota cosa noticiable té a veure amb Anglaterra. Apareixen sentències judicials, es desenterra el maleït article 1.006, Anfield dubta de Benítez i el Camp Nou fa el mateix amb Henry. Cada cas és diferent, però en el fons de cadascuna d'aquestes quatre històries hi ha un grau important de polèmica.

Pel que fa a l'aquí us quedeu que jo me'n vaig de Juande Ramos, és lògic que el plantat s'enfadi. I molt. Les coses no s'haurien de fer així. Però al tractar-se concretament del Sevilla, a mi no em fa tanta pena. No, després del que el mateix club li va fer aquest estiu a Dani Alves. Tots hi sortien guanyant i al xaval li van impedir --perquè sí, sense més ni més-- fer un salt de qualitat en la seva carrera. Ara els han pagat amb la mateixa moneda. El que no entenc és per què l'un sí i l'altre no. Per què l'entrenador ha pogut rescindir el seu contracte de manera unilateral i el futbolista, no. ¿Per un simple aspecte legal? ¿Perquè l'un acabava contracte el 30 de juny vinent i l'altre no? ¿Per aquesta nimietat un es pot acollir al maleït article 1.006 i l'altre no? Tot hauria de ser més simple. Si hi ha un contracte, l'ha de respectar tothom. I si hi ha una porta oberta per sortir, oberta per a tothom sempre.

Desconec si Fran Mérida arribarà o no a ser un jugador de primer nivell a l'Arsenal o on sigui. El que sí que em sembla bé és que qualsevol franmérida rebi el tracte judicial que aquest cas, segons sembla, ha tingut. Multa, i grossa, o imposició de pagament, i grossa, a qui s'emporti un jugador en etapa de formació d'un club emparant-se en la vella fórmula de canvi de residència.

Lligat a això, vaig llegir fa poc que Samuel Etoo havia aconseguit el passaport espanyol al complir-se un requisit: 10 anys residint a Espanya. Si ara té 27 anys, va arribar amb 17, dic jo. Doncs atenció amb aquest requisit dels 10 anys, perquè m'ensumo que més d'un espavilat deu estar fent comptes. I perillosos. ¿Com puc fer que un jugador africà tingui el passaport espanyol als 22 anys per d'aquesta manera tenir més marge de col.locar-lo? Portant-lo amb 12. Molt de compte perquè això ja és tràfic de nens. I inhumà. Perquè ni l'1% arribarà al que se n'espera.

El Benítez de sempre
Vaig veure l'últim partit del Liverpool de la Premier previ al seu partit de la Champions. Benítez va treure Gerrard amb empat a un. Tot el camp es va quedar en silenci, sorprès. El tècnic va tornar a recórrer a les rotacions, i això li ha valgut un munt de crítiques, especialment al guanyar només un punt de 9 en els seus tres partits a Europa. Jo no dic que les rotacions siguin bones o dolentes, però aquesta és i ha estat la filosofia de Benítez. Ja al València, i des del primer dia al Liverpool. Jo puc estar d'acord o no amb el fet de treure'n un perquè simplement li toca i no perquè estigui malament, però Benítez és el de sempre. La seva pega és que no està obtenint els resultats esperats en aquest inici de temporada. Quan has guanyat una Champions i véns d'arribar a la final en una altra, el llistó està molt amunt.

I el Liverpool, amb rotacions o sense, no és un equip amb jugadors extraordinaris. La seva força resideix en l'organització i el control sobre el rival. La iniciativa, que la prengui l'altre, que jo ja m'a- profitaré d'algun error seu. El problema arriba quan no estàs tan fi i t'enfrontes a un rival que juga igual que tu. El que li ha passat davant de l'Olympique de Marsella, el Porto i el Besiktas a Europa.

Deixo Henry, ex de l'Arsenal i recordat una vegada i una altra pel que feia i deixava de fer allà, per al final. Per més Henry que sigui, el futbolista està paint massa canvis en poc temps. Un llarg temps sense jugar, diferències d'estil entre el futbol de l'Arsenal i el del Barça, nova ciutat, nous companys... Aquí no hi ha una sola cosa, sinó una mica de tot. Per més que es mogui, que s'ofereixi, els espais que trobarà són uns amb passades horitzontals, i uns altres amb passades verticals.

El desgast d'Henry
I Henry sembla menys del que és per l'abús de la passada horitzontal i en curt. I ens semblarà més del que fins ara li hem vist tan bon punt els seus companys el busquin en vertical i en llarg. I, sobretot, no ens oblidem d'una cosa. Més enllà dels gols que hagi marcat o no, aquest home està donant la cara després de quatre mesos aturat. Perquè Etoo no hi és i Ronaldinho a vegades hi és i altres, no.

Ell sí. Sempre. Arribar a estar afinat no és fàcil quan el teu cos està sotmès a més desgast del que li pots exigir. A Henry el veus empassar-se i empassar-se metres buscant la pilota. En la majoria d'ocasions no obté premi, però això no li fa ni abaixar els braços ni escamotejar cap mena d'esforç. El gol d'ahir davant de l'Almeria és tan sols una anècdota en una setmana farcida de polèmiques, però Henry hi era.