Més temps per a qui estigui més en forma. El tècnic holandès valora la victòria del Barça contra l'Athletic com un bàlsam temporal, però insisteix en la necessitat d'usar els millors sense fixar-se en l'edat.

Hi ha equips que t'ajuden quan tu no vas gaire fi. Són equips agradables. Juguen enrere però no es tanquen. Et deixen respirar i pensar. No pressionen, no tallen el joc amb constants faltes. Són el rival ideal per amagar tant els teus errors que sembla que ni en tens.

L'Athletic va ser un d'aquests equips i el Barça va semblar molt més del que és avui. En qualsevol cas això és bo per a tots. L'e- quip va guanyar temps i l'afició va veure algunes coses i per moments va oblidar el desencant de Santander.

El problema és que majoritàriament tot el que va fer moure el públic dels seus seients al Camp Nou van ser accions individuals o esporà- diques. Ronaldinho a pilota parada, per un costat. Messi, Henry o Deco inventant del no-res. S'ajuntaven dos o tres i es fabricava una jugada. Tots sabíem que el Barça guanyaria però en el segon temps, amb 2-0, els xiulets del publico van ser un avís que el que estava veient no li agradava. L'afició s'ha convertit en un element de control que no es vol empassar més disgustos per negligència futbolística. El d'ahir va ser un partit amb ocasions suficients per guanyar 5-0, però de sobte el marcador es va posar 2-1 i si l'àrbitre no concedeix el gol de Touré segur que els nervis haurien provocat més d'un cangueli al camp i a la grada.

Però com que venim d'una setmana en què l'empat amb el Racing va obrir un debat sobre l'alineació i els canvis que es van produir, m'agradaria apuntar algunes coses. ¿Qui ha de jugar? ¿El que té més nom o el que està més en forma? Jo, a qualitat semblant, que jugui el que estigui en el seu millor moment. Tingui l'edat que tingui.

Més protagonisme El futbol és rendiment i si aquest es pot incrementar donant-li més protagonisme per exemple a Giovanni Dos Santos jo no ho dubtaria gens. ¿És jove? Sí, però ja és jugador del primer equip a tots els efectes. O juga amb els grans o no juga. I si està tan bé, que ho està, se li ha de donar protagonisme. Aleshores ¿qui treus? Aquell que no estigui prou bé o, en el cas d'una temporada més avançada, aquell que necessita descans com a dosificació. En el fons és la història de Messi repetida. Si demostra la seva vàlua ha de jugar.

Però hi ha més detalls importants. La gent té l'obsessió de fixar-se en l'11 titular. Qui està de sortida i qui es queda fora. Error. Els partits no es plantegen mai amb 11, sinó amb 14. Els tres canvis són importantíssims. Ja sigui per tirar aigua al foc si jugues amb el marcador a favor o per tirar gasolina si necessites revolucionar el partit. Jo, si puc i en tinc per escollir, sempre m'estimo més tenir entre els tres canvis el jugador o els jugadors capaços de fer canviar la dinàmica d'un partit.

La lesió de Samuel Etoo, malgrat que algú pensi el contrari, no pot ser mai una bona notícia. Perquè es tracta d'un especialista del gol i perquè encadenar dues lesions --a la mateixa cama, a més a més-- escurça i allarga els terminis de recuperació. Però les lesions formen part del joc, i, a diferència de fa un any, el Barça té actualment tres davanters que abans no tenia. Tres davanters que a més a més juguen molt bé. Un està consagrat --Henry--, un altre està per jugar ara mateix --Giovanni-- i l'últim, el més jove de tots --Krkic-- segueix acumulant mèrits per tenir-lo present encara que estigui fora. I el que abans deia de Giovanni, val per a Bojan Krkic. No parlo d'atorgar-los els galons, sinó de ser valent i aprofitar el seu excel.lent moment de forma --la qualitat ja la coneixes-- en forma de minuts. I que consti que això no xoca amb el que sempre he defensat, que els joves el primer que han de fer és participar, perquè ja tindran temps de decidir. En el cas del jugador mexicà, ja no és jugador del filial. En el cas de Bojan pots ser més prudent, intentar protegir-lo més, però la baixa d'Etoo el fa pujar automàticament un esglaó. N'hi deu haver que el veuen com la sisena i última de les opcions de la davantera darrere de Ronaldinho, Henry, Messi, Giovanni i Gudjhonsen, però si torna del Mundial sub-17 amb la forma que està exhibint, Krkic està per robar-li minuts a qualsevol.

Atenció a la Champions Tensió és el que se suposa que tindrà el Barça en el seu grup de classificació de la Champions. Dic se suposa, perquè si no és així, llavors els jugadors blaugrana tindran problemes. La lligueta inicial de la Champions no deixa de ser una petita competició de sis partits en tres mesos. El sorteig és bo --es comença i s'acaba a casa-- però cap dels tres rivals que t'ha tocat (Olympique de Lió, Stuttgart, Celtic de Glasgow) permet relaxar-se gens. Coneixent el Barça, i amb els antecedents que tenim, és millor així. Aquest equip necessita estar atent per d'aquesta manera tenir més rendiment. La irrupció de la Champions d'aquí a 15 dies contra l'equip de Lió ha de ser la primera empenta qualitativa i d'autoestima per als jugadors blaugrana.