A les temporades saldades amb grans èxits, n'han succeït altres de crisi. L'objectiu de Guardiola, a més de repetir una campanya com aquesta, serà evitar que el Barça repeteixi els errors del passat.

Temporada 2008-09 excepcional. Tres de tres. Copa, Lliga i Champions. ¿I ara què? D'entrada, a disfrutar de tot el que s'ha viscut i aconseguit. Els futbolistes a descansar i els tècnics a treballar. El qualificat per molts i per raons diverses millor equip del món també necessita retocs. Hi haurà entrades i hi haurà sortides. D'això ja se n'encarregaran els responsables de l'àrea tècnica. El seu objectiu prioritari, segons com jo ho veig, no és repetir sí o sí el que s'ha aconseguit aquest any. Es tindrà al cap i serà un repte, sens dubte. Llegir més

Són els reis del futbol i ho han demostrat amb el joc i tres títols

Hi ha moltes maneres de jugar al futbol, però quan un escull un estil, una idea, en què es barreja i s'intenta unir el bon joc amb la victòria, sempre que aconsegueix la victòria sent encara més plaer, satisfacció i felicitat que els altres.
Guanyar es pot guanyar de moltes maneres. I no només en el futbol, també en el bàsquet o, fins i tot, en el tennis. Però quan un és fidel als seus principals manaments, entre els quals hi ha ser fidel a un estil, a una aposta, la victòria es converteix, sí, en el principal argument per convèncer els altres que el millor és que adoptin aquesta fórmula. Llegir més

Arriben a Roma els dos que més s'ho han merescut. I arriben amb títols a la butxaca. Així que no és imperiós guanyar. Per això els convido, especialment el Manchester, que siguin atrevits. Pel bé del futbol.

L'extraordinari del Barça no és que ja hagi guanyat el doblet i que estigui a un pas de la Champions. El mèrit és haver-ho aconseguit amb una fórmula de joc espectacular. És l'exemple a seguir.

L'èxit del Barça és l'èxit de molts. De Guardiola, de qui va apostar per ell, dels jugadors, de l'equip de treball de Pep, del mètode i de la forma. En qualsevol cas, la qüestió no és a qui li pengem la medalla, sinó la repercussió que aquest Barça pugui tenir en els altres. Del guanyador se n'espera que la gent el segueixi, que l'imiti. I copiar no és pecat si l'original és molt bo. Llegir més

És normal que un equip que arriba viu al final de tres competicions acusi tants quilòmetres i tantes emocions. Amb la Lliga gairebé tancada, toca centrar-se en la Copa del Rei i la Lliga de Campions.

Una llàstima, res més. Probablement, després de dos partits formidables per al barcelonisme només quedava rematar la feina al Camp Nou però, una vegada més, el futbol ens ha demostrat que els petits detalls t'acaben matant. Per al Barça, això només és un retard en la seva festa, però que preguntin als del Chelsea com es troben en aquests moments.
Segurament el Barça no ha tingut un partit tan fàcil i controlat com aquest contra el Vila-real quan anaven 3-1 en el marcador. Però per a un equip al qual els quilòmetres, les emocions i el cúmul de partits se li comencen a notar, qualsevol error l'acaba pagant. Era un partit per tancar-lo, però no ho van fer i el Vila-real es va ficar per un forat on mai hauria pensat que pogués colar-se. Llegir més

A l'equip de més qualitat del món li faltava guanyar amb una mica d'èpica. I va guanyar una semifinal europea, que no està gens malament. I ho va fer, sí, en el minut del més enllà. Amb una gran gardela d'Iniesta, el nen, ja no tan nen, que ens encanta a tots i per qui tots els barcelonistes sentim un afecte especial. No ens enganyem, no ens va sortir el millor partit del món, però va ser la victòria més trepidant, sí.

1 Els àrbitres, tots dos, pitjor impossible

És cert que quan som entrenadors, mirem de no parlar-ne. És cert que, quan ho fem, no ens serveix de gairebé res. Però ara, molt des de fora, puc dir que els dos àrbitres d'aquesta semifinal han estat, amb diferència, el pitjor dels dos xocs. El noruec Henning Ovrebo va estar ahir a la nit tan malament, tant, com ho va estar fa una setmana, al Camp Nou, l'alemany Stark. Llegir més

La Lliga ja és blaugrana per molt que els números segueixin endarrerint el que és de justícia. El Barça mereix el títol, pel seu joc i filosofia, cosa que Guardiola no va trair. Va atacar i va atacar. Felicitats.

Matemàtiques a part, Lliga guanyada. Era el dia, el moment, l'escenari, el rival, per certificar el que ja se sabia: que el Barça és el digne campió. En l'esport, en el 90% dels casos, hi ha justícia. I dissabte, al Bernabéu, no hi va haver lloc per a dubtes. Abans del partit hi havia dues coses. Una, que el Barça havia sumat molts punts, marcat molts gols i encaixat menys dianes que ningú. I tot amb una aposta que agradava a tothom. A l'altre racó del quadrilàter, el Madrid. Tota una volta sense perdre: 17 victòries i un empat de 18 partits. Numèricament havia fet l'impossible. La diferència entre els uns i els altres era el com. Amb l'excepció dels més madridistes, el partit ja sortia amb un 2 fix per les simpaties que despertaven els dos aspirants.
¿Per què Guardiola va sortir amb tota l'artilleria? Era el Bernabéu, sí, però no ho va fer per prestigi. Va sortir amb els millors perquè era el dia, el moment en què es decidia un títol. Va sortir amb els millors perquè va ser fidel al que ha defensat mil cops aquesta temporada. El partit important és el que toca jugar, no el que ve. I si a sobre pots guanyar un títol, fes-ho per la via ràpida i evita complicacions. Llegir més

La remuntada del Madrid és impressionant, però el Barça segueix sent el favorit i, en el pitjor dels casos, sortirà líder del Bernabéu. Però abans arriba el Chelsea i cal corregir els errors de Mestalla.

Aquesta jornada ha servit per acabar amb la cançó de jo guanyo a València, el Madrid perd a Sevilla i a guanyar la Lliga al Bernabéu. Les Lligues les guanyes i les celebres quan les has tancat, mai abans. Avui tothom creu que hi ha Lliga on no n'hi havia i que el Reial Madrid és a punt de capgirar tots els pronòstics.
La remuntada dels blancs és impressionant, però el Barça segueix sent el favorit. Al Bernabéu hi has d'anar a guanyar tant si hi vas a un punt com a quatre o a set. Hi has d'anar a vèncer perquè és el que has fet tota la temporada. El Madrid ha estat tota una volta salvant match balls. L'últim partit el va perdre contra el Barça. I el Barça serà el que tindrà l'oportunitat d'acabar amb la increïble resistència blanca. Sens dubte, per mi aquest és el millor escenari per als de Guardiola. Llegir més