<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<?xml-stylesheet type="text/xsl" href="http://elperiodico.com/blogscat/utility/FeedStylesheets/rss.xsl" media="screen"?><rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"><channel><title>El Periódico de l'Estudiant</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/default.aspx</link><description /><dc:language>ca-CA</dc:language><generator>CommunityServer 2.1 SP1 (Build: 61019.2)</generator><item><title>Barcelona es converteix en la capital mundial de la conservaci&#243; de la natura</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/10/07/barcelona-es-converteix-en-la-capital-mundial-de-la-conservaci-de-la-natura.aspx</link><pubDate>Mon, 06 Oct 2008 14:59:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20937</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20937.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20937</wfw:commentRss><description>&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Barcelona acull durant la primera quinzena d’octubre la celebració del Congrés Mundial de la Natura 2008, que tindrà lloc al Centre Internacional de Convencions de Barcelona (Recinte Fòrum).&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;A href="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/picture20941.aspx" target=_blank&gt;&lt;IMG src="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/images/20941/490x271.aspx" border=0&gt;&lt;/A&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&amp;nbsp;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;&amp;nbsp;Organitzada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), aquesta trobada internacional es celebra cada quatre anys en una ciutat del món i està considerada com un dels esdeveniments més importants sobre desenvolupament sostenible. Entre els temes que tractaran els més de 8.000 experts que hi participen al congrés destaca, per la seva importància, el de la pèrdua de biodiversitat que pateix el planeta.&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&amp;nbsp;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;La UICN es l’entitat responsable de elaborar cada any la famosa &lt;A class="" title="Llista Vermella" href="http://www.iucnredlist.org/"&gt;Llista Vermella d'Espècies Amenaçades&lt;/A&gt;, considerada com l’avaluació més complerta i rigorosa de l’estat de la biodiversitat arreu del món. I aquest treball científic ve confirmant en els últims anys que el planeta viu un procés d’extinció global progressiu i inexorable.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Segons un estudi, dirigit per Edward O. Wilson, investigador de la Universitat d'Harvard, el ritme actual d’extinció d’espècies rondaria les 30.000 a l’any. Si a aquesta dada afegim la que ens aporta el professor Philippe Bouchet, director del Museu Nacional d'Història Natural de París, per a qui segons els seus càlculs el nombre d’espècies que es descriuen cada any no supera les 15.000, la conclusió sembla del tot categòrica: perdem exactament el doble de les espècies que descobrim.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;La Llista Vermella de la UICN esta integrada per 41.415 espècies classificades en funció del seu grau d’amenaça i de les quals 16.306 han estat catalogades al 2007 (520 més que l’any anterior) com en perill d’extinció. Segons aquest informe actualment un de cada quatre mamífers, una de cada vuit aus, un terç de tots els amfibis i el 70% de les plantes que integren la llista es troben actualment en risc de desaparèixer. Unes espècies (algunes de les quals recollim en la il·lustració que ens acompanya) que porten milions d’anys evolucionant al planeta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;A aquestes dades caldria afegir-hi però les que aporten els experts del famós Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) per a qui l’escalfament global que pateix el nostre planeta podria incrementar notablement el risc d’extinció de les espècies, com ho demostra el fet que el 30% dels corals de les aigües de tot el món hagin desaparegut com resultat de l’escalfament dels oceans i que gairebé la meitat de les espècies animals hagin alterat el seu comportament tot desplaçant-se dels seus llocs d’origen cap a d’altres territoris, on s’adapten gràcies a la variabilitat climàtica (aquest seria el cas dels insectes tropicals que sovintegen cada vegada més a Europa) posant en perill a la fauna autòctona, que acaba sent desplaçada dels seus ecosistemes i desapareixent. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Tanmateix la revista científica &lt;I&gt;Nature&lt;/I&gt; informava al seu numero del mes de maig d’aquest any que les espècies en perill d’extinció podrien començar a desaparèixer a un ritme 100 vegades més ràpid del que es preveia com a conseqüència de la destrucció dels seus habitats i l’alteració de l’equilibri ecològic dels ecosistemes que provocarà la pujada de les temperatures i del nivell del mar. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Totes aquestes dades podrien donar la raó a alguns científics de reconegut prestigi internacional, com els professors Norman Myers de la Universitat de Oxford i Andrew H. Knoll, de la Universitat de Harvard, per als quals el planeta estaria començant a patir la seva sisena fase d’extinció, la més gran després de la que provocà la desaparició dels dinosaures.&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&amp;nbsp;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;&lt;STRONG&gt;JOSÉ LUIS GALLEGO&lt;/STRONG&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&lt;STRONG&gt;BARCELONA&lt;/STRONG&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+not_26002300_237_3B00_cies/default.aspx">Les meves not&amp;#237;cies</category><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/ci_26002300_232_3B00_ncia/default.aspx">ci&amp;#232;ncia</category><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/natura/default.aspx">natura</category></item><item><title>S’han descobert m&#233;s de 300 planetes en altres sistemes en 13 anys</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/10/06/s-han-descobert-300-planetes-en-altres-sistemes-en-13-anys.aspx</link><pubDate>Mon, 06 Oct 2008 13:54:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20932</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20932.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20932</wfw:commentRss><description>&lt;P align=justify&gt;&amp;nbsp;&lt;/P&gt;
&lt;P align=justify&gt;&lt;A href="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/picture20933.aspx" target=_blank&gt;&lt;IMG hspace=20 src="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/images/20933/secondarythumb.aspx" align=left border=0&gt;&lt;/A&gt;&amp;nbsp;Des que l’any 1995 es va anunciar la detecció del primer planeta que orbitava al voltant d’una estrella diferent del Sol, concretament l’anomenat 51 Pegasi, se n’han descobert 310 més, segons el recompte de l’Observatori de París, dels quals 39 han entrat al catàleg aquest mateix any. Tot i que la recerca de planetes amb característiques similars a la Terra de moment no ha tingut fruits, les investigacions han demostrat que és relativament freqüent trobar planetes fora del sistema solar. Els dos últims planetes descoberts se’ls ha apuntat l’equip de Mercedes López- Morales, una investigadora canària que treballa a la Carnegie Institution de Washington. &lt;/P&gt;
&lt;P align=justify&gt;Cap dels planetes descoberts és un objecte rocós de les dimensions de la Terra, sinó que són més aviat gegants i gasosos. No obstant, si un astrònom situat en un sistema llunyà enfoqués els seus telescopis cap al Sol i descobrís la presència de Júpiter, ¿hauria de descartar l’existència de companys més petits?&lt;/P&gt;
&lt;P align=justify&gt;«Que hi hagi planetes del tipus de Júpiter no garanteix que n’hi hagi de més petits, però el que és clar és que no ho descarta. La nostra experiència amb el sistema solar així ho indica», diu Salvador Ribas, investigador de la Universitat de Barcelona (UB) i director científic del Parc Astronòmic del Montsec. El principal problema per detectar planetes és que ens enlluerna la llum de l’estrella al voltant de la qual orbiten. És com si col·loquéssim un mosquit en un potent far situat a molts metres de distància. De fet, els planetes extrasolars no es veuen: se’n té coneixement per mètodes indirectes. Amb els coneixements actuals, Zapatero-Osorio afegeix que possiblement un terç dels sistemes planetaris té més d’un planeta. El que passa és que, per detectar una Terra, primer s’hauria de detectar el seu Júpiter i analitzar si en el seu moviment hi ha residus atribuïbles a la presència d’un altre planeta més petit. &lt;/P&gt;
&lt;P align=justify&gt;&lt;STRONG&gt;ANTONIO MADRIDEJOS&lt;/STRONG&gt;&lt;/P&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+not_26002300_237_3B00_cies/default.aspx">Les meves not&amp;#237;cies</category><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/ci_26002300_232_3B00_ncia/default.aspx">ci&amp;#232;ncia</category></item><item><title>El nombre d’avortaments alerta sobre la mala educaci&#243; sexual</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/10/06/el-nombre-d-avortaments-alerta-sobre-la-mala-educaci-sexual.aspx</link><pubDate>Mon, 06 Oct 2008 11:31:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20914</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20914.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20914</wfw:commentRss><description>&lt;FONT face=Times&gt;&lt;FONT face=Times&gt;
&lt;P align=justify&gt;La Federació de Planificació Familiar (FPFE) i les Joventuts Socialistes critiquen al Govern espanyol que hagi començat el debat de la nova llei de l’avortament sense que, paral·lelament, hagi activat un pla de revitalització de les polítiques d’educació sexual que qualifiquen d’urgent, ja que s’ha disparat el nombre d’embarassos no desitjats entre els joves espanyols. Països com Alemanya, Holanda i Bèlgica ho han fet, i fins i tot inclouen en els seus plans d’estudis una assignatura específica. I la bona educació sexual en aquests països ha tingut els seus fruits: presenten les taxes d’avortament més baixes, tot i tenir les polítiques més permissives. El pla presentat per la FPFE inclou la petició de l’accés lliure, gratuït i organitzat als anticonceptius i a la píndola de l’endemà. L’entitat calcula que així s’evitarien la meitat dels 101.591 avortaments registrats l’any passat. Holanda és l’exemple a seguir: permet l’avortament lliure les primeres 24 setmanes i té les taxes més baixes d’avortaments de tot Europa. Diversos estudis destaquen que això és així perquè les parelles tenen accés als mètodes anticonceptius i saben com utilitzar-los. &lt;/P&gt;
&lt;P align=justify&gt;«Exigirem que el Govern central organitzi una campanya estatal de prevenció d’embarassos no desitjats i d’educació sexual», anuncia Sergio Gutiérrez, president de les Joventuts Socialistes. «Això significa educació per a la ciutadania, campanyes de caràcter autonòmic i municipal i eliminar els impediments actuals per accedir amb rapidesa a la píndola postcoital», afegeix Gutiérrez. «El nombre d’embarassos no desitjats s’ha multiplicat per quatre els darrers 10 anys entre les menors de 15 anys», apunta Ezequiel Pérez, president de la Sociedad Española de la Contracepción (SEC). Per contrarestar-ho, demana a les autoritats sanitàries que facilitin la dispensació dels mètodes anticonceptius als joves des de l’atenció primària i l’accés a l’anticoncepció d’urgències. El 38% dels joves utilitzen preservatius, però prop del 40% reconeix haver-se exposat a relacions sexuals sense protecció.&lt;/FONT&gt;&lt;FONT face=EppDCEStd-Pi&gt;&lt;/P&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+not_26002300_237_3B00_cies/default.aspx">Les meves not&amp;#237;cies</category><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/educaci_26002300_243_3B00_+sexual/default.aspx">educaci&amp;#243; sexual</category></item><item><title>El Nobel de medicina distingeix els descobridors del virus de la sida i del papil&#183;loma hum&#224;</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/10/06/el-nobel-de-medicina-distingeix-els-descobridors-del-virus-de-la-sida-i-del-papil-loma-hum.aspx</link><pubDate>Mon, 06 Oct 2008 11:24:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20913</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20913.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20913</wfw:commentRss><description>&lt;DIV id=fuenteDeLaNoticia&gt;L'alemany Harald zur Hausen i els francesos Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier són els guanyadors del premi Nobel de medicina 2008 pels seus estudis sobre el càncer, segons ha informat avui l'Institut Karolinska d'Estocolm. Zur Hausen va ser el primer científic que va establir una relació directa entre el virus del papil·loma i el càncer cervical, un descobriment que en aquell moment incomplia tots els dogmes, però que ha resultat d'una gran importància en el desenvolupament de la vacuna contra aquest virus. Per la seva part, els dos científics francesos van descobrir el virus d'immunodeficiència humana (VIH) causant de la sida.&lt;BR&gt;&lt;BR&gt;&lt;STRONG&gt;VIDES CONSAGRADES A&amp;nbsp;LA CIÈNCIA&lt;BR&gt;&lt;/STRONG&gt;L'alemany, nascut el 1936 a Gelsenkirchen, va estudiar a Hamburg, Bonn i Düsseldorf, on es va doctorar el 1960. Ha exercit a les universitats nord-americanes de Filadèlfia i de Pennsylvania, així com en altres facultats d'Alemanya, on ha presidit l'Institut d'Investigacions sobre el Càncer (DKFZ). Barre-Sinoussi va néixer el 1947 a França i es va doctorar en Virologia. Des dels anys 70 exerceix a l'Institut Pasteur de París i s'ha especialitzat en regulació d'infeccions virals. Montaigner, també nascut a França, el 1932, és professor de Virologia a la Universitat de París i membre de la World Foundation for AIDS Research and Prevention.&lt;BR&gt;&lt;/DIV&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+not_26002300_237_3B00_cies/default.aspx">Les meves not&amp;#237;cies</category><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/ci_26002300_232_3B00_ncia/default.aspx">ci&amp;#232;ncia</category></item><item><title>Qu&#232;!, un musical amb missatge</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/10/01/qu-un-musical-amb-missatge.aspx</link><pubDate>Wed, 01 Oct 2008 11:29:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20511</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20511.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20511</wfw:commentRss><description>&lt;P&gt;&lt;A href="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/picture20513.aspx" target=_blank&gt;&lt;/A&gt;&lt;A href="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/picture20513.aspx" target=_blank&gt;&lt;IMG style="WIDTH:214px;HEIGHT:316px;" height=316 hspace=20 src="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/images/20513/268x375.aspx" width=214 align=left border=0&gt;&lt;/A&gt; 
&lt;P&gt;El musical &lt;EM&gt;Què! &lt;/EM&gt;explica la història de cinc delinqüents menors d’edat amb causes obertes que ingressen en un programa de conscienciació de valors mentre esperen una sentència ferma del jutge. Els joves delinqüents combinen prestacions socials (activitats de neteja de tot tipus) amb dinàmiques de grup supervisades.&lt;/P&gt;
&lt;P&gt;Dirigida per Àngel Llàcer i amb música de Manu Guix, el musical,&amp;nbsp;un dels pocs espactacles d'aquest tipus en&amp;nbsp;català,&amp;nbsp;és una història de superació personal molt recomanable pels amants de la música i el teatre. &amp;nbsp;&lt;/P&gt;
&lt;P&gt;Es pot veure al teatre Coliseum de Barcelona des de l'1 d'octubre.&lt;/P&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+recomanacions/default.aspx">Les meves recomanacions</category></item><item><title>Un jove de la Garrotxa representa Espanya a la fase europea del Concurs de Joves Investigadors</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/09/30/un-jove-de-la-garrotxa-representa-espanya-a-la-fase-europea-del-concurs-de-joves-investigadors.aspx</link><pubDate>Tue, 30 Sep 2008 10:34:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20411</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20411.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20411</wfw:commentRss><description>&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;TEXT-ALIGN:justify;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;Ara fa aproximadament un any, el llavors alumne de l’IES SEP LA Garrotxa , Adrià Julià i Juanola, va obtenir un primer premi al campionat estatal Jovenes Investigadores, dotat amb 5000 € amb el seu treball de recerca&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;GreenWatch. El treball, a més de la part més teòrica, incloïa el disseny en 3-D amb eines informàtiques d’un robot d’unes dimensions considerables (més de &lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;30 Kg&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;), la construcció física del&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;mateix i la seva programació per tal que aquest tingués un comportament més o menys "intel·ligent". A aquest&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;concurs, organitzat pel Ministerio de Educació y Ciencia en col·laboració amb el CSIC, es presenten anualment entre 200 i 300 projectes d’arreu de l’estat Espanyol. En ser un campionat oficial, té el seu equivalent Europeu, l’ European Union Contest for Young Scientists ( EUCYD), on és presenten els millors treballs de recerca de cadascun dels països. El magnífic treball d’aquest jove, que va estar classificat com a únic representant de l’estat Espanyol en l’àmbit de la tecnologia a l’edició europea , competeix durant aquesta setmana amb els de més de 40 països , entre els que hi ha tots el de l’Unió Europea i importants països extracomunitaris convidats com son Canada, EEUU, Rússia o Xina.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;TEXT-ALIGN:justify;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Les convocatòries de l’EUCYD son anuals i itinerants. Enguany , té lloc la 20a edició d’aquest event internacional , la ciutat d’acollida és Copenague,&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;i es du a terme entre els dies 19 i 26 de setembre’ on s’han desplaçat l’Adrià Julià,&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;en Toni Moreno assessor del treball i en Jesús Jordá , investigador&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;y director del certamen espanyol.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;TEXT-ALIGN:justify;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Durant els dies que durà el concurs, el jurat , de varies nacionalitats i especialitats fa quatre tandes d’entrevistes als partcipants , que han de defensar els seus treballs en llengua anglesa.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;TEXT-ALIGN:justify;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT face="Times New Roman" size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;Dilluns 22 de setembre, els prínceps de Dimanarca, Joachim i Marie, van dedicar més de tres hores als participants. Entre els actes als que va asistir la famila reial danesa , hi va haver un sopar conjunt &lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/SPAN&gt;així com una exhaustiva visita als treballs dels diversos participants.&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;TEXT-ALIGN:justify;"&gt;&lt;SPAN style="mso-ansi-language:CA;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;FONT face="Times New Roman"&gt;La resolució del jurat i lliurament de premis&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;es farà dijous&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;25 de setembre al vespre dins del&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;transcurs d’una gran cerimònia que es farà al “The Circus Building de Copenhague” i que te previst que finalitzi cap a les dues de la matinada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+not_26002300_237_3B00_cies/default.aspx">Les meves not&amp;#237;cies</category></item><item><title>Arriba a Tenerife una piragua carregada amb 229 persones a bord</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/09/30/arriba-a-tenerife-una-piragua-amb-229-persones-a-bord.aspx</link><pubDate>Tue, 30 Sep 2008 09:51:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20408</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20408.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20408</wfw:commentRss><description>&lt;P&gt;&lt;IMG style="WIDTH:325px;HEIGHT:212px;" height=282 src="http://elperiodico.com/blogscat/photos/estudiant/picture20453.aspx" width=392&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P&gt;Una piragua amb 229 persones a bord ha arribat aquesta nit al port tenerifenc de Los Cristianos, segons han informat fonts de Salvament Marítim. Tots els ocupants de la barca, que ha arribat a port a mitjanit, són d'origen subsaharià i estan en bon estat de salut, encara que sis han hagut de ser traslladats a centres de salut amb símptomes d'hipotèrmia. Segons les mateixes fonts, entre els immigrants hi ha 25 menors d'edat i no hi ha cap dona. La barca va ser vista ahir a la tarda des d'un avió del Servei Aeri de Rescat (SAR) i ha estat remolcada per l'embarcació de Salvament Marítim &lt;I&gt;María Zambrano.&lt;/I&gt;&lt;/P&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/Les+meves+not_26002300_237_3B00_cies/default.aspx">Les meves not&amp;#237;cies</category></item><item><title>Una entrada estranya</title><link>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/2008/09/25/una-entrada-estranya.aspx</link><pubDate>Wed, 24 Sep 2008 17:58:00 GMT</pubDate><guid isPermaLink="false">a7e69e63-089a-48d0-86ad-119b13b358a9:20000</guid><dc:creator>estudiant@elperiodico.com</dc:creator><slash:comments>0</slash:comments><comments>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/comments/20000.aspx</comments><wfw:commentRss>http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/commentrss.aspx?PostID=20000</wfw:commentRss><description>&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;Fa alguns dies vam començar a estudiar a l’institut. Al principi va ser una mica estrany, perquè no coneixíem res: els espais, els professors...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;És un edifici gran i per pujar les escales es fa una mica dificultós perquè hi ha molta gent. L’institut sembla un laberint amb tantes classes i pisos. Esperem que ens vagi molt bé aquest curs i els que resten fins que acabem l’ESO. Hem notat molts canvis que, a poc a poc, haurem d’anar assimilant. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;FONT size=3&gt;&amp;nbsp;&lt;/FONT&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;Sílvia&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt; Peinado, Arantxa Nieto, Paula Sánchez&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;Primer d’ESO &lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;IES Alexandre Galí&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/SPAN&gt;&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;
&lt;P class=MsoNormal style="MARGIN:0cm 0cm 0pt;"&gt;&lt;SPAN style="FONT-FAMILY:Arial;"&gt;&lt;FONT size=3&gt;&lt;SPAN style="mso-spacerun:yes;"&gt;&lt;/SPAN&gt;Les Roquetes - Sant Pere de Ribes&lt;/FONT&gt;&lt;/SPAN&gt;&lt;/P&gt;</description><category domain="http://elperiodico.com/blogscat/blogs/estudiant/archive/tags/L_2700_opini_26002300_243_3B00_/default.aspx">L'opini&amp;#243;</category></item></channel></rss>