L’IES Numància de Santa Coloma participa en la Trobada de joves europeus al camp de concentració de Buchenwald

"Primer van agafar els comunistes, i jo no vaig dir res perquè no era comunista. Després es van endur els jueus, i jo no vaig dir res perquè no era jueu (...) fins que un dia van anar contra mi, però llavors ja era massa tard". Aquests versos de Bertolt Brecht ressonaven més vius que mai el 13 d’abril al camp de concentració nazi de Dora, a Alemanya. Els recitava emocionada la Laia, una estudiant de l’IES Numància de Santa Coloma de Gramenet, centre que ha representat els deportats espanyols a la Trobada europea de joves per la pau celebrada del 10 al 14 d’abril a Weimar (Alemanya). "Ha estat una experiència única. Mai oblidarem els túnels on treballaven els presos als camps de Buchenwald i Dora", expliquen la Maria i l’Adrià, dos dels 14 estudiants de primer de batxillerat del centre colomenc que han participat en la iniciativa, que ha reunit a un miler de joves europeus.

L’objectiu és "promoure la cultura de la pau, valorant la convivència, el respecte i la solidaritat front la intolerància i el prejudici", explica la Núria Parlón, regidora de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Santa Coloma, entitat que ha promogut el viatge, amb el suport de l’Amical de Mauthausen.

LA VEU DE L'EXPERIÈNCIA

Durant una setmana, els estudiants han viscut a la seva pell una de les etapes més fosques de la història recent. Han vist on dormien, on treballaven i on i com morien milers de presoners del règim nazi. Als seus 90 anys, José Maria Villegas, un dels republicans espanyols deportats a Buchenwald, ha tornat a trepitjar el camp per primer cop. Ha volgut tornar-hi per compartir amb els joves la seva experiència.

L’Adrià i la Maria són dos dels estudiants que han participat en el projecte. Només tenen 16 anys, però ja tenen un currículum ple d’accions solidàries. Han treballat sobre temes com les mines antipersona i la violència de gènere. "Ha estat una experiència única veure tot allò, i més encara fer-ho amb el senyor Villegas", expliquen. "Ens sorprenia molt com recordava els petits detalls, als que potser nosaltres no li donaríem importància, però ell ho explicava d’una manera que ens ho feia entendre tot", afegeixen. Dos trens especials van sortir alhora des de Brussel·les i Moscou per apropar els participants a la trobada, fent el mateix recorregut que van fer els deportats a finals dels anys 30 i principis dels 40. Deu hores de trajecte que van servir perquè els joves es comencessin a conèixer i fessin el primer contacte amb la història. Visites guiades als dos camps, debats entre els joves dels diferents països per compartir experiències, xerrades, documentals i vivències compartides es van encarregar de la resta.