L'accés segur a l'aigua sanitària divideix el món

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat el 2008 l’Any Internacional del Sanejament Ambiental en l’àmbit del decenni 2005-2015 que l’ONU, sota el lema L’aigua font de vida ha consagrat a la lluita contra l’escassetat d’aigua potable al tercer món. D’aquesta manera, al llarg de l’any es faran tot tipus d’actes arreu del món (com la celebració del Dia Mundial de l’Aigua el passat 20 de març) per a recordar que, a pesar de ser un dret bàsic per a la salut de les persones i la conservació del medi ambient, el 40% de la població mundial, aproximadament uns 2.600 milions de persones, segueixen sense tenir garantit un accés segur i continuat a l’aigua potable, ni disposen de les instal·lacions bàsiques d’aigua sanitària per cobrir les seves necessitats més elementals: beure, mantenir la higiene diària i cuinar els aliments.

I és que, encara que us costi de creure, prop de la meitat de la població mundial als països menys desenvolupats no saben el que és un vàter, una dutxa i molt menys una banyera, no disposen d’aixetes als seus habitatges i sovint han de recórrer cada dia distàncies de fins a vint quilòmetres per omplir les seves galledes i portar aigua a casa. Nacions Unides ens vol recordar amb aquest any internacional que si aconseguíssim universalitzar aquest dret elemental de les persones, aquesta necessitat de disposar d’aigua potable per a cobrir les necessitats bàsiques del ser humà, es reduiria a més de la meitat la mortaldat infantil en el tercer món i es millorarien les condicions sanitàries i ambientals dels països afectats, sobretot a l’Àfrica, un continent assotat des de fa anys per la sequera i que tan solament disposa del 8 % dels recursos mundials d'aigua potable.

Segons els experts aquest senzill fet, el de disposar d’aigua potable d’una manera segura, propiciaria el desenvolupament econòmic i social dels països del tercer món com de cap altra manera. I tot això sense dedicar-hi grans esforços econòmics, ja que segons les diferents anàlisis efectuats pels experts de la ONU, la inversió anual necessària per a dotar al tercer món d’una xarxa de sanejament bàsica rondaria els set mil milions d’euros. Una xifra que equival a poc més del 0,5 % de la despesa militar en el món. Tanmateix, segons les organitzacions d’ajuda humanitària, si aquest baix nivell d’inversió, perfectament assumible per la comunitat internacional, es mantingués actiu durant tan solament un parell de dècades, el benefici resultant de l’acció permetria cobrir les necessitats del conjunt de la població mundial. S’hauria acabat el problema de l’aigua sanitària al món.

Altrament, des d’un punt de vista estrictament econòmic, l’esforç esdevindria una de les més eficaces operacions financeres en el curt termini, ja que s’ha aconseguit demostrar que per cada euro invertit en sanejament de les aigües als països del tercer món s’aconsegueix un estalvi de més de 30 euros en les quantitats destinades a l’ajuda al desenvolupament. Així doncs, l’accés segur a l’aigua potable i als nivells elementals de sanejament ha de ser considerat com un dret humà i un dels principals reptes que haurà d’afrontar la comunitat internacional en els propers anys. En aquest sentit la declaració del present 2008 com a Any Internacional del Sanejament Ambiental por servir per a promoure una major sensibilització amb l’objectiu de sumar consciències a tots els nivells, inclòs per suposat el ciutadà. Perquè tots hem de tenir cada vegada més clar que el fet d’obrir l’aixeta i disposar d’aigua potable és un privilegi, un fet al que no donem cap tipus d’importància a la nostra societat però que hauríem de valorar cada vegada més. L’aigua és vida: no la malbaratis, cuida-la i fes-ne un bon ús.

José Luis Gallego