Un veí descansa assegut en una cadira al replà d'una escala. Tres, quatre pisos són molts amb la compra a coll. Dues joves carregades amb caixes passen i el senyor, tot i el cansament, els ofereix la seva ajuda. D'aquest edifici en penja un cor vermell que il·lumina el carrer. El cor sembla recordar que a la ciutat també és possible l'amabilitat entre veïns.

Al carrer de Guifré, al Raval.

A l'edifici del carrer d'Aribau no hi ha cap data ni porter que pugui explicar la presència d'aquest indi a la façana. ¿Capritx d'indià? Només observar-lo, s'intueix que va ser un guerrer. Mirada fera, cap altiu, plomall florit. Els seus ulls sembla que no es perdin ni un detall del que passa sota seu. A l'interior, unes dones mouen el ventre en una acadèmia de dansa oriental. Potser li fan pessigolles, però ell no somriu.

Al carrer d'Aribau, 46

Condicions de la passejada olfactiva: mantenir els ulls tancats i el nas entrenat. ¿De què fa olor davant de la Biblioteca de Catalunya? De tarongers, misèria i porros mal fets per mans d'estudiants. A l'Institut d'Estudis Catalans: de camèlies. A les parades de pageses de la Boqueria: de rave, de taronges, de suor. Al carrer del Carme, de xocolata, de cafè, de contenidor. ¿De què fa olor on es troba ara? Ens ho explica.

Hi ha carrers deserts de verd i només entapissats per la grisa pol·lució. Alguns veïns ho solucionen posant geranis vermells o, en temps de sequera, cactus. Al carrer d'Avinyó, un veí ha entapissat el seu balcó de plantes. Diu el propietari del bar, just sota d'aquest balcó, que a l'home li agraden les plantes i que aquest racó és un dels més retratats del carrer. El verd atrau la gent. Al balcó, la cortina de plantes canvia cada dia.

Al número 34 del carrer d'Avinyó.

Stefanie Kremser, escriptora alemanya que viu a Barcelona, me'n va donar la pista dissabte. De fet, en això de la pista, hi vaig caure més tard. Kremser, que dóna vida a una investigadora privada anomenada Anne Silber i que està acostumada a això de la intriga, em va dir que a Barcelona alguns menús de restaurants són literalment traduccions del castellà o el català a l'anglès. Al principi no ho vaig entendre i la veritat és que no hi vaig veure la gràcia. ¿Literalment? ¿Què significa? Ella es va posar a riure i em va dir que això de literal venia perquè estaven fetes a cop --a consulta-- de diccionari. Així, en algun restaurant la carta de plats apareix en anglès com The Letter, tal com seria la traducció literal de carta en anglès. Encara me'n va dir una altra de molt millor: en alguna parada de la Boqueria han traduït mel i mató com a honey and killed. Qualsevol anglès que ho llegeixi farà cara de sorpresa i fins i tot d'angoixa. El cartell li anuncia que allà venen mel i assassinat. Kremser m'ho va dir dissabte en una cafeteria de Gràcia. Avui he anat a fer un volt per la Boqueria i no he trobat la parada; des de dissabte que busco The Letter als restaurants. Res de res. ¿Algú en sap alguna cosa? ¿Algú em dóna una altra pista?

La cotorra observa l'escena des de lluny. Uns coloms es barallen per una cosa no identificable a terra. Amb cautela, la cotorra es fica en el cercle. Com ells, mou el cap i camina com fent saltirons. Quan és a l'epicentre, allarga una pota i els pren la presa. Ells ni se n'adonen. La cotorra ha mutat en colom. Els coloms emprenen el vol i gairebé xoquen amb dues japoneses, que, espantades, criden histèriques.