Pep Guardiola ja domina els coneixements que ha de tenir el tècnic d'un club com el Barça: què representa el club, què esperen els seguidors de l'equip, com vol jugar. Coneix el vestidor i l'entorn.

No hi ha cap club igual com no hi ha cap públic igual. L'aficionat anglès vol un tipus de futbol que li és propi. I el mateix l'alemany, l'italià o l'holandès. A partir d'aquí, hi entren les diferències, els detalls. Per exemple, Liverpool i Manchester. Ciutats i públic anglès en els dos casos, però el que volen les seves tribunes de futbol només coincideix en l'objectiu final: títols, resultats. La manera d'aconseguir-los ja no té tantes coincidències. Amsterdam i Rotterdam. Ciutats i públic holandesos; però, com en el cas anterior, el gust de les aficions i, per tant, l'aposta futbolística del mateix club són molt diferents.
A Itàlia, paradigma del resultadisme, la gent accepta d'arribar-hi encara que els seus estadis no s'omplin mai. Tot i així, també tenen les seves diferències. Hi ha detalls que es veuen a la gespa que provenen de la grada. I no és la mateixa al nord que al sud. A Espanya, amb l'excepció del Barça i el Madrid, també podríem dividir el país en dos. Històricament els equips andalusos han tingut un estil diferent dels del nord. I això està lligat a la manera de ser dels uns i dels altres. ¿Què vull explicar amb això? Que en el futbol hi ha un munt de matisos a tenir en compte. Llegir més

Els tècnics del Barça han de prendre ara decisions de forma freda i sense cap component emocional. Això és per als aficionats. El que es demana i exigeix és rendiment. Aquest és el barem a seguir.

Analitzar i prendre decisions. I d'aquestes, intentar minimitzar l'error, que sempre n'hi haurà algun. Analitzar sempre sense emocions. Aquesta és la tasca que li toca al Barcelona els pròxims mesos. El futbol és emoció, sens dubte. Això ho sabem tots. Però la reacció emocional ha de quedar sempre per als aficionats, mai per als que tenen la capacitat de decidir. Per a ells no hi ha d'influir res. Ni color. Ni amics. Ni noms... Res de res.
L'aficionat, i per descomptat també la premsa, reacciona només sobre el que ha passat. Dos anys sense títols, és cert. Hi ha garrotades per a tots. És així i s'accepta. La llista del que no ha funcionat és tan llarga i hi apareixen tants implicats, que, des del costat negatiu, ara tot sembla meridianament clar. Llegir més

Estic convençut que demà pot ser un gran dia per als barcelonistes. Però per aconseguir-ho el Barça haurà d'imposar l'estil.

Tant si arribes a la final de Moscou com si no, el partit de demà a Old Trafford marcarà la convivència a Barcelona, i al Barcelona, fins al final de temporada. Si caus, ¿què et queda? En el millor dels casos, intentar assegurar el segon lloc de la Lliga. En el pitjor, no caure més avall del quart lloc. I això, més enllà dels temors d'alguns, estic convençut que no passarà. El Barça, amb final de Moscou o sense, no acabarà més avall del quart lloc. Llegir més

La Champions és una altra història. No hi ha millor motivació per a un jugador que jugar aquest torneig. I si estàs a tres partits de guanyar-lo, millor. Si el Barça fa el que sap, té possibilitats d'estar a Moscou.

Per més ensopegades del Barça a la Lliga, per més que la llenci literalment per la borda, el meu pensament no canvia: Europa és una altra història. Una altra competició. I una altra mentalitat a l'hora d'afrontar-la. Demà passat, Barça-Manchester United. Hi ha eliminatòria. N'estic convençut. N'hi haurà sempre que es facin les coses bé. O el que és igual, sinó es cometen estupideses.
En contra del que la gran majoria pot pensar ara mateix, els homes escollits per jugar tenen talent i arguments futbolístics ja no per contrarestar els anglesos --el millor de tots els equips de la Premier--, sinó per imposar-se a ells amb un estil de futbol que els és, com a mínim, poc habitual. No es tracta d'inventar res. Llegir més

La mentalitat del culer és gairebé sempre pessimista. Ara ja està pensant en els gols que ens marcarà el Manchester United. Però l'equip d'Alex Ferguson també pensa que el Barça és molt fort.

El Barça no hi té res a fer. El Manchester United ens clavarà una pallissa... Sembla el concurs per trobar qui la diu més grossa. A veure qui és més pessimista. Sé que pensar així és molt del culer. A la balança hi pesa més la part negativa que la positiva. Per si serveix d'alguna cosa, no comparteixo aquesta opinió. ¿Que ens clavarà una pallissa? ¿Per què? No té cap explicació. Per poc bé que es facin les coses, el Barça té, com a mínim, les mateixes possibilitats que el United d'arribar a la final. Llegir més

El Barça té moltes coses a millorar amb urgència, com es va evidenciar ahir. Sobretot si pensem que és probable que el Barça es vegi amb el Manchester en semifinals de la Champions.

Va punxar el Madrid i el Barça va correspondre amb una altra ensopegada. La pel.lícula d'aquesta Lliga cansa. Però ni està perduda ni guanyada. D'aquí al final, tots es deixaran punts. Segur. Tan simple com que al Madrid- Barça decisiu no hi haurà punts per a tots. El que no contemplo és que el Barça no elimini aquest dimecres el Schalke 04. Ni excuses, ni accidents. Passes, sí o sí. I si no ho fas, la paraula vergonya es queda petita.
No dic que el Barça-Schalke serà una passejada. No dic que el partit no tingui interès. Tot al contrari. Venint d'on véns, estant com estàs, ni em passa pel cap que un, un sol dels futbolistes blaugrana que juguin, es deixin alguna cosa pensant que ja està tot fet. Estaràs millor o pitjor, faltarà aquest o aquell, però hi ha partits en què res, absolutament res, pot influir perquè no tiris endavant el teu objectiu. I el de demà passat és un d'aquests.
A partir d'aquí, a polir errors. Errors futbolístics com els d'ahir. O ho aconsegueixes o adéu. I no ho dic per la Lliga. Ni ho dic pel Schalke 04. Ho dic pel Manchester. Si no es produeix una sorpresa majúscula, descomunal, una de les semifinals de la Champions serà el Barça-Manchester. I si repeteixes contra el Manchester les mateixes errades que et porten a desaparèixer literalment dels partits, estàs mort. ¡Adéu! Llegir més

Una breu reflexió del Betis-Barça abans de parlar d'altres coses. Primer, perquè ja fa unes quantes setmanes que parlo del Barcelona i, segon, perquè els seus errors al terreny de joc continuen sent els mateixos. Setmana rere setmana, cau en el mateix. El barem està al centre del camp. Per a les coses bones i per a les dolentes. En funció d'on se situïn els centrecampistes blaugrana i de la rapidesa amb què mouen la pilota, el joc és un o un altre. Exagerat el contrast a Sevilla, però absolutament clarificador. De dominadors a desbordats amb els mateixos futbolistes. Que tot s'ensorrés després de substituir Bojan és una pura anècdota. Llegir més

Hi ha moltes maneres d'afrontar l'eliminació de Copa. La millor és pensar que es pot guanyar la Lliga i la Champions. Per aconseguir-ho, només fa falta que aquesta plantilla torni a jugar com un equip.

Tots els futbolistes ens acabem retirant. Tard o d'hora. És llei de vida. I és, llavors, al mirar enrere, quan t'adones de les coses. Quan ja no hi ha marxa enrere. I com a exfutbolista sé que no hi ha res pitjor que estar convençut que al seu dia vas deixar escapar coses que tenies a l'abast de la mà. Això et queda a dins per sempre més. Jo no sé si aquest deu ser el cas dels integrants de l'actual Barça, però, per potencial, hi hagi qui hi hagi, no guanyar res per segon any consecutiu seria, com a mínim, un error enorme. A favor seu hi ha el fet que per a ells sí que hi ha marxa enrere. Ahir, es va guanyar el Valladolid i, el Madrid va tornar a punxar, i ara torna a ser a quatre punts. Llegir més