M'agrada la tesis del Miquel. Crec que certament som persones. Persones. A pèl. I ja. Tota la resta, -allò que ens passa-, ens hauria de servir per comprendre i mai per separar-nos o allunyar-nos de la idea que som essencial i radicalment IGUALS.

M'agradaria que tothom tingués casa però també que tothom se sentís a casa a tot arreu. Des de casa; la de tots. Des del carrer: bona sort a tothom. mònica

Gent sense llar, sense sostre, homeless.... hi ha uns quants noms, uns quants atributs... però l'essència és la persona. A Arrels treballem amb persones, som persones que atenem altres persones.

Certament, cada individu és un món, cadascú és com és, té el seu caràcter, la seva manera de ser, de pensar.... Però tothom, absolutament tot ésser humà necessita la relació amb l'altre. Arrels ofereix l'espai i facilita que aquesta relació es produeixi. Aquest espai pot ser el centre obert, el carrer, una cafeteria.... De mica en mica sorgeix el vincle, tu t'apropes i deixes que s'apropin, dónes, reps, comparteixes, acompanyes, hi ets i sents... sents molt. En una relació tan propera com la que establim des d'Arrels flueixen molts sentiments i quan això passa vol dir que estem fent un bon acompanyament. Perquè des d'Arrels creiem que la relació ha de ser així de propera.

Como siempre, siento que discrepo sobre la idea de Miquel del uso de las palabras. Es obvio que somos personas a las que les pasan cosas, pero creo que lo que tenemos que intentar es dignificar las palabras y no utilizarlas de manera peyorativa. Si pobre, por ejemplo, quiere decir según el diccionario: necesitado, que no tiene lo necesario para vivir. Pues eso es lo que hay. Una definición clara y concisa.  

MUY BUENA