Guardiola és un exemple pel seu comportament. És respectuós, i si s’equivoca ho admet. El que no és admissible és la mentida i més quan hi ha proves. El Comitè de Competició li ha faltat al respecte.

La figura de l’entrenador no es limita a triar 11 homes per sortir i jugar. Ni tampoc a la manera com els farà jugar. Pot guanyar o perdre, però l’autèntica essència de l’esport és una altra. I va més enllà de les obligacions de tot entrenador professional. D’ell, de la seva manera de ser i d’expressar-se, se’n deriva la transmissió de molts valors. Si ets respectuós i educat, et mereixes un tracte igual. I si t’avala la teva trajectòria, encara més. ¿Poden expulsar Guardiola en un partit? I tant que sí. Els viu amb absoluta intensitat. ¿El poden expulsar faltant a la veritat? No, si el que els àrbitres consensuen en l’acta del partit és mentida. I si Guardiola diu que en el que s’hi diu s’ha faltat a la veritat, jo me’l crec. Llegir més

El pitjor de dissabte és que hi ha uns quants jugadors que no estan al seu nivell, cosa que perjudica el col·lectiu. La part bona va venir amb la reacció amb un menys i el marcador en contra. Senyal que es pot fer si es vol.

Comencem per l’ampolla mig plena. El canvi de líder no canvia res. No, si la referència és únicament el Madrid-Barça del Bernabéu. Arribant-hi amb dos punts més o igualats, és el mateix. L’empat o la victòria et faria campió i la derrota, no. Això, en el supòsit –que ja és suposar– que els uns i els altres sumessin després els mateixos punts fins al final. Llegir més

L’equip de Guardiola va estar a punt d’engegar a rodar el que havia costat tant davant un combatiu Màlaga: marcar el primer gol. Va perdre la pilota i va arribar l’empat, però va reaccionar fidel al seu estil. Això és el millor.

Quan véns d’una mala ratxa és difícil agafar el ritme. Dissabte es va fer un pas endavant en aquest sentit. Es va en el bon camí, però no s’és on s’ha de ser. El 2-1 final, escàs, sofert, emocionant i treballat, demostra dues coses. Una, que encara que juguis molt bé a estones, encara que tinguis molta possessió de pilota, encara que et moguis bé i la moguis bé, encara que tinguis ocasions per donar i vendre, ficar la bola a dins és el més difícil. I dues, que s’ha de saber jugar l’altre partit, el que engega un cop marcat l’1-0. A la qualitat i el rendiment s’hi ha de sumar molt de cervell. Va costar Déu i ajut marcar el primer. Te’l vas merèixer de sobres, però va costar de debò. I gairebé ho engegues tot a rodar. Llegir més

El debut del nou Barça al Camp Nou es va produir davant del Racing. Es va saldar amb un empat, però el joc de l'equip permetia presagiar grans coses. Un any i mig després, va decebre. Tot i el 4-0.

Fa un any i mig, el primer partit de Lliga del nou Barça al Camp Nou es va jugar contra el Racing. L'equip venia de perdre la primera jornada contra el Numància i aquell dia es va empatar. A mi em va encantar com es va jugar. No es va guanyar, però es van mostrar moltíssimes coses. Vaig dir que aquell equip «pintava bé, molt bé». Em vaig quedar sol. Ningú hi va veure més enllà del resultat. Dos partits, un punt aquí i s'acabava l'anàlisi. Aquell Barça-Racing va ser fantàstic. El de dissabte va ser el pitjor partit de l'era Guardiola. El pitjor d'una xifra generosa i rodona, cent. Llegir més

La primera derrota del Barça a la Lliga s'ha produït a la jornada 22. L'equip tenia moltes baixes en la defensa, però no es pot justificar amb les absències perquè va fallar en altres parcel.les.

No hi havia excuses abans de començar el partit i tampoc és raonable buscar- ne a l'acabar per justificar la derrota. Algun dia havia de passar. Tants ulls pendents de la defensa per les nombroses baixes que hi havia i resulta que el Barça va fallar en les altres línies. Al centre del camp i a l'atac. Precisament on eren els titulars.
La gent que domina la pilota la va perdre més vegades que de costum. Aquells que saben amagar-la, la van ensenyar massa vegades. Els més ràpids, d'execució i d'idees, van estar lents. Els millors rematadors només van encertar una vegada. Tant parlar dels absents va acabar distraient a tothom, com si s'haguessin contagiat tots del fet que l'equip no estava sencer. Llegir més

La victòria contra el Getafe va sumar tres punts com qualsevol altre partit, però la forma com es va aconseguir el triomf suposa un valor afegit per a l'equip. El retorn definitiu de Milito és també una altra gran notícia per a tots.

Van ser tres punts com en qualsevol altre partit, però sumar-los amb tants factors en contra els dóna un valor afegit. El Barça-Getafe és d'aquella mena de partits, molt pocs al llarg d'una temporada, en què la llista de detalls a repassar per prendre'n nota de cara al futur és tan llarga com impagable. Per a les coses bones i per a les dolentes. Es pot lesionar un jugador important (Alves) en l'escalfament. Infortuni, però és una cosa que no controles. Se'n pot lesionar un altre d'important (Touré) durant el partit. Un altre contratemps que tampoc pots controlar. El que sí que és a les teves mans és no obrir la porta al perill de forma gratuïta. Llegir més

El Madrid es va espavilar a Riazor perquè els suplents d'un club gran acostumen a tenir més qualitat que els titulars d'altres equips. Però les sensacions que transmet el Barça al guanyar-ho tot són aclaparadores.

La setmana passada vam recuperar un munt de paraules molt poc futboleres: sanció, comitès, apel·lació, cautelar... El futbol és futbol aquí i allà, però la qüestió del fair play o de l'esportivitat és molt diferent en funció de països i de mentalitats. Aquí veiem una mà negra, un interès determinat, sospitós en cada decisió. A Anglaterra i als EUA, per exemple, la sanció se sol acatar sense protestar. Aquí, sanció és sinònim de recurs. I si l'implicat és algú que surt sempre a les portades, el circ està garantit. Llegir més

El Barça és campió d’hivern, d’acord. Una altra anècdota. El que no és anecdòtic és quan seran les eleccions. Com més aviat, millor. Al març, millor que a l’abril. Que ho preguntin al Pep i que respectin la seva opinió.

Completada, ara sí, la primera volta de la Lliga, queda un món perquè el Barça surti campió de veritat. Campió d’hivern amb una jornada d’antelació: perfecte. Ni una sola derrota en les primeres 19 jornades: perfecte i històric. Una altra fita a sumar al currículum d’aquest equip voraç, atrevit, vistós i sens dubte excepcional. El dia en què et donin dos punts més per acabar com a campió d’hivern i un altre punt extra per fer-ho com a invicte, ser el millor de la primera volta tindrà el seu valor afegit. Ara és alguna cosa sense ser res. Numèricament no és res. Vas primer i punt. Una altra cosa és el que transmets amb això.
Partint de la base que mantenir-te és molt més difícil que arribar –i has arribat com una bala–, sabent que la segona temporada sempre és més complicada que la primera, ratifiques i exhibeixes un intangible: que estàs decidit a mantenir-te. ¿Algú dubta que Guardiola i el seu equip de treball no ho donarà tot per fer-ho tan bé com
puguin fins al 30 de juny? Doncs que ningú posi en dubte la seva paraula. Si afirma que serà el pròxim entrenador del Barça la temporada que ve i ho diu ara i no més tard, és per matar el tema. Fora distraccions i polèmiques pel que fa a les seves ganes o no de continuar.
El valor de la paraula
¿Que no ha firmat res? Molt ben fet. La paraula val més que una firma. Jo tampoc firmava ni firmo moltes coses si ja m’hi he compromès de paraula. Firmarà quan hagi de firmar, quan hi hagi un nou equip directiu, nou president, i aquest no surti amb coses estranyes. El seu compromís és amb el Barça, no amb cap candidat. I el seu missatge per al que entri és cristal·lí: anirem junts si estem en sintonia. Si no és el cas, adéu i que n’hi posin un altre. A partir d’aquí, la pilota és a la teulada del futur nou president.
I posats a liquidar distraccions i polèmiques, liquidem la que queda: data de les eleccions. Com més aviat, millor. Com més ràpid s’acabi, millor. I que Guardiola hi tingui veu i vot. Que l’hi consultin i que la seva opinió sigui la que valgui. Davant de tot, els interessos de l’equip. I si el Pep és el que vetlla pels interessos de l’equip, el que assumeix riscos i se la juga, que analitzi quan el procés electoral incidirà menys en el seu treball i en la trajectòria de l’equip.
Jo no les posaria al maig, quan es donen els premis (títols), però l’entrenador pot pensar una altra cosa. Ni les posaria al juny, acabada ja la temporada al ser any de Mundial. Ja no perquè igualment el gruix de la campanya et cau al maig, sinó perquè només de pensar en el que falta fins al juny ho fa tot excessivament llarg, però Guardiola pot pensar una altra cosa. Desconec els temps de carència amb què s’ha de convocar la data de les eleccions, però si poden ser a l’abril, endavant. I si poden ser al març, encara millor.
Si es primen de veritat els interessos de l’equip, com més aviat s’acabi tot, millor per a tothom. Per als que entraran i per als que sortiran. Sincerament, a punt d’entrar al febrer és igual si els que estan a dins es presenten junts o per separat. O si es presenta aquest, aquell o aquell altre. El que avui sembla una cosa després canvia. Primer s’ha de recollir les firmes, després vénen els pactes o possibles pactes, les promeses dels uns i dels altres... La realitat és que el març és el mes perfecte per definir i tenir clar què faràs la temporada que ve. Amb qui treballaràs i de quina manera vols treballar.
Temps per maniobrar
Ja sabem que Guardiola vol seguir i que ho farà en funció d’unes condicions de treball. El que no sabem és si el que surti com a president abraçarà la seva idea o en preferirà un altre, cosa absolutament lícita. Si fos el cas, si el projecte esportiu fos un altre diferent de l’actual, també agrairà tenir uns mesos de maniobra. L’entrenador viu dels resultats i els resultats arriben en funció d’una bona planificació, una bona gestió i un bon treball per part de molts.
Un exemple a seguir
En l’any i mig que ha estat al capdavant de l’equip, Guardiola i el seu cos tècnic han rubricat un treball excepcional. Un altre hauria firmat una renovació, sens dubte merescuda, i si després no em volen, que em paguin igualment. El tècnic de Santpedor no ho ha volgut. Ni tampoc Txiki Begiristain com a director tècnic. Per això, els aplaudeixo a tots dos. Ja no per haver aconseguit el que han aconseguit i per la manera com ho han fet, sinó per les formes que han mantingut fins avui. Primer el Barça, que amb nosaltres ja hi haurà temps per parlar i entendre’ns amb els nous gestors del club. I aplaudeixo Joan Laporta, ja no per haver confiat en ells, cosa certa, ja no per no ficar-se en coses tècniques, cosa igualment certa, sinó per haver-ho entès i acceptat.