Us ho deia. El Tour passa tan ràpid que ja ha marxat de Barcelona amb la sensació d'haver-nos deixat una gran felicitat i el dubte de no saber quan tornarà un altre cop.

No cal repetir que el pas de la caravana de la ronda francesa per terres catalanes ha estat tot un èxit. Una forma de vendre's de forma magnífica a tot el món, a gairebé els 200 països que cada dia veuen l'etapa en directe gràcies a la retransmissió de la televisió francesa. S'ha venut paisatge, gent, monuments i també moltíssima passió. Les carreteres es van poblar de tota classe de banderes i cadascú ha pogut rebre el Tour de la manera més original o personal, o simplement amb l'aplaudiment al pas del pilot que ha cregut més oportú.

Al Tour li agrada cada any fer una incursió a l'estranger. Aquest any, per exemple, seran sis els països visitats: Mònaco, Espanya, Andorra, Suïssa, Itàlia i, lògicament, França. I a tot arreu el públic s'entrega de forma entusiasta a una carrera que té mite, màgia i a la qual se li agafa afecte. Jo vaig viatjant assíduament amb el Tour des del 1991 i, certament, quan arribes a París, cansat, ja tens ganes de començar a investigar quins seran els secrets de la pròxima edició.

Del Tour del 2010, per ara, poca cosa se sap, al marge que sortirà de Rotterdam, una altra incursió a l'estranger. Ara es corre l'etapa que va sortir d'Andorra la Vella i que arribarà a Saint-Girons. De moment, dos fets remarcables. Un ha estat l'atac de Cadel Evans, al més pur estil de Poulidor --¿deu ser perquè l'australià també és un col·leccionista de segons posats a París?-i després l'abandonament d'Óscar Pereiro, el vencedor de la ronda francesa del 2006. Pereiro, que fa un any va caure en el descens de l'Agnello, tampoc arribarà aquest any a París. Tenia la il·lusió de guanyar una etapa. Però el Tour també és cruel moltes vegades i no entén ni de cognoms, ni de vencedors.

El Tour ja va deixar les terres catalanes. Segurament avui deuen haver sortit a les carreteres més cicloturistes del que és habitual. Molts d'ells es deuen haver cregut que eren Alberto Contador. Deixem, doncs, oberta la flama de la imaginació gràcies a un Tour que és una meravella i que sí, que sí, que passa ràpid, amb sol o pluja, amb ascensos, amb descensos, amb pla, amb escapades però sobretot amb molta il·lusió.