Ja ha passat un mes des de la nostra arribada a casa... com passa el temps! Aquestes quatre setmanes hem intentat reprendre les nostres vides on les vam deixar fa ara deu mesos i, la veritat, no ha estat fàcil. Per a uns més difícil que per a altres, però per a tots, un canvi amb què comptàvem però al qual potser mai dediquem gaires pensaments. Algun amic ens ha dit "que no us agafi una depre postpart" -per allò dels nou mesos i viure'ls amb un objectiu molt clar, que ara ja no hi és... Doncs gairebé ens agafa.

Després de dies, setmanes i mesos recorrent més de 100.000 quilòmetres, durant més de 800 hores de viatge, en més de 10 mitjans de transport diferents, a través de cinc continents diferents, usant més de 20 divises, dormint en més de 100 llocs nous, llegint més de 30 llibres, escrivint més de 100 posts en dos blocs i un munt de correus electrònics i cartes manuscrites, coneixent centenars de persones i fent milers de fotografies mentre visitàvem llocs, pobles i ciutats que no coneixíem i on no havíem estat mai, tornar on ho havíem deixat tot no és possible. Tornar a casa, amb la família, amics, veïns i entorn sí, però ja no és el mateix, ara és diferent, nosaltres som diferents. Ni millors ni pitjors, diferents. Entre nosaltres ens coneixem moltíssim més, així com cada un a ell mateix, perquè aquest temps també ha estat un viatge cap a nosaltres mateixos, on la falta de pressió, la falta d'expectatives i la novetat diària ens ha permès absorbir-ho tot, el de fora i el de dins. I demà, si poguéssim i les circumstàncies es tornessin a donar, ho repetiríem, sens dubte, tots i cada un de nosaltres, però com que ja ho hem fet, doncs la pròxima vegada, si hi és, l'experiència ben segur que serà una altra.

M'hauria agradat que cada un de nosaltres escrivís sobre la seva visió ara que ja hem tornat, perquè jo tendeixo a idealitzar-ho tot i sempre que hi ha un got el veig mig ple, però part del retorn ha estat tornar a rutines anteriors. La Diana s'ha reincorporat a la seva escola i les noies, com que no tenen "obligacions" mentre esperen reprendre els estudis al setembre i busquen feina per a aquests mesos, han recuperat tot el "temps perdut": han vist les seves amistats tant com els ha estat possible i han disfrutat de la vida, sobretot la nocturna. Així, hem passat un mes sense escriure cap post nou per als blocs, de manera que us demano mil disculpes; a més aquest serà compartit entre les dues "https", o sigui que no fa falta que busqueu si en l'altre bloc surt una altra versió de la nostra benvinguda, perquè és la mateixa. Dic benvinguda, ja que això no és cap comiat de res, sinó el nostre retorn a la vida que pensàvem era la real, i evidentment ara en tenim molts dubtes.

Tot i que amb els amics d'EL PERIÓDICO donem per acabada aquesta col·laboració, que espero mantinguin oberta encara durant un temps, perquè tots pugueu llegir-nos, ens agradaria donar continuïtat a aquesta relació en el nostre altre bloc a http://www.carrerasdavid.blogspot.com/ i així mantenir-vos informats del que intentem fer d'ara endavant.

Amb afecte,

Manel, Diana, Ella i Blanche