Divendres passat vam deixar enrere el Japó per volar fins a Singapur. Ara sí que ja estem de tornada, volant un altre cop cap a l'oest, camí de casa. La nostra estada a Tòquio (i voltants) va ser molt agradable, i com deia en el bloc anterior, més o menys el que esperàvem.

La ciutat és molt manejable, malgrat les seves dimensions, cada barri té de tot i és diferent del del costat, i visitar-ne uns quants ens va permetre veure diferents cares de la ciutat. Des del menjar, que tant vam disfrutar, per la seva simplicitat i elegància en la presentació, fins a les botigues de roba que assorteixen un munt de gent amb gran varietat d'estils, ja que tot és acceptable en el vestir, fins al punt que farien girar més d'un a Espanya...

Destaca l'eficiència del transport públic i tot al seu voltant, amb màquines de begudes --calentes i fredes-- sempre a prop,i  fins i tot els treballadors del metro sorprenen saludant els trens amb una reverència cada vegada que arriben a l'estació. En definitiva, són coses que ajuden en la convivència quan tanta gent comparteix espai. Fins i tot quan l'idioma i la falta de coneixement de l'anglès per part de molts empleats locals dificulten alguna situació, entre gestos, somriures i salutacions s'aconsegueix resoldre i acabar trobant una manera, més o menys, d'entendre's. Ens hauria agradat visitar més museus i tenir més temps per sortir una mica més de la ciutat i veure altres parts del país, però haurem d'esperar a una altra ocasió, que amb sort un dia arribarà...

A Singapur, sobretot, hi hem trobat amics. Només d'arribar-hi, les noies es van trobar, com havien planejat, amb una companya de Londres de primària i se'n van anar juntes de l'aeroport, primer a casa i després a ballar... Era la primera vegada que ens separàvem en molts mesos i encara que estigués previst, arribar a una ciutat nova i veure les teves precioses filles anar-se'n, doncs et deixa una mica...preocupat. A nosaltres dos ens va recollir la Karen, que fa nou mesos que viu a Singapur, i vam anar a casa seva, on ens esperava un altre cop un bon sopar, una mica de vi i el llit més còmode on hem dormit els últims nou mesos...

En quatre dies, ja hem destapat unes quantes ampolles de vi, tastant riberas i ruedas, entre altres, i disfrutat de menjar casolà. Després de setmanes d'haver de triar gairebé sempre menús, és molt agradable no haver-ho de fer.

Aquesta ciutat també és molt moderna, amb un bon metro i servei d'autobusos, i tot i que hi ha moltes coses dubtoses sobre ella, el pas del fred dels últims dies als 30 graus d'aquesta part del món ens ha complagut. Si teníem pensat fer una incursió a Malàisia, entre les botigues i les visites culturals i aixecar-se una mica més tard cada dia, ho deixarem per a una altra ocasió...

Demà és el nostre penúltim dia a l'Àsia, ja que dimecres tornem a Europa, a Londres primer i després, dimecres que ve, a casa, a Barcelona. Ja sabíem que aquestes últimes etapes del viatge serien diferents, veient amics i envoltats de botigues, amb la pressió de comprar nou vestuari, que ja ens fa falta, i altres coses que no necessitem... Les noies semblen conformar-se fàcilment amb les limitacions que el pressupost imposa i toleren sorprenentment bé els "no" que sovint reben. Abans de marxar de l'Índia vam enviar l'últim paquet de regals a casa, hi vam incloure dues de les motxilles que ens han acompanyat aquests mesos i a l'arribar a Hong Kong vam decidir reemplaçar les dues que quedaven per senzilles maletes amb rodes. Al marxar de Tòquio, ja vam haver d'utilitzar una de les motxilles una altra vegada... Esperem que els dos dies que ens queden aquí i l'estada amb la família del Regne Unit no ens obliguin a recuperar l'altra motxilla...

Ara sí que el que ens ve més de gust a tots és arribar, veure la nostra família i els amics, menjar i beure amb ells i, sobretot, dormir als nostres propis llits.