L'objectiu d'un jugador que promet és formar-se, jugar partits i si és a Primera Divisió, molt millor. Als 18 anys l'obsessió no ha de ser guanyar diners, sinó formar-se com a professional i també com a persona.

El futbol és un esport d'equip. Un porter més 10 jugadors de camp. En un partit, 11 titulars més tres canvis. I la temporada, planificada sobre la base de la qualitat i longitud de la plantilla. Tant se val si és més o menys curta o llarga. Tant se val si l'equip és gran o petit. Tots busquen tenir el mateix: el paio que les clava. El davanter és la peça més preada. No obstant, la figura del 9, clàssic o no, golejador en definitiva, no és la solució a tot. Sent important, el davanter, primer, s'ha de formar i després ha d'encaixar. En funció del seu grau de maduresa,del que tingui al costat i de com jugui l'equip, el mateix futbolista tindrà un rendiment o un altre.


Dos exemples per il·lustrar aquest punt de partida. Dos davanters i dos equips. Un, el xaval de qui tant estem sentint parlar aquests dies, Canales (Racing de Santander). L'altre, Osvaldo, l'italoargentí que ha arribat a l'Espanyol. El primer és una aposta de futur. El segon se suposa que arriba per revitalitzar el present immediat. Dos futbolistes i dues realitats diferents que coincideixen en allò que els fa atractius: la capacitat per batre el porter.

En el cas de l'Espanyol, i això val per a qualsevol equip, més important que la nòmina de davanters és l'aposta col·lectiva. I la correcta execució d'aquesta aposta. Entenent sempre el futbol com un joc d'equip, imaginem que el problema és que encaixes molts gols. ¿Això vol dir que tens una mala defensa? ¿Que els teus defenses són dolents? No. En la fase defensiva, el teu primer defensa és el davanter. I en funció d'on comencin a pressionar i de com ho facin els de dalt, al darrere viuran millor o pitjor.

Analitzar els problemes
Ara, a la inversa. El teu problema és que marques pocs gols. Si com a equip generes 10 ocasions i només en marques una, partit sí i partit també, el teu davanter és dolent, efectivament. Si no és aquest el cas, si el que et costa no és fer gol, sinó arribar a tenir l'opció de fer-ne, aleshores els teus mals són altres, no de davanter. Primer investiga. Quant de temps tinc la pilota. On sóc en el moment de rebre-la. On sóc jo i on són la resta dels meus. Quina capacitat tinc per obrir el camp quan ataco i quina capacitat tinc per fer el camp petit quan defenso. I a quina velocitat ho faig tot. Afirmar que no marquem perquè és una errada del davanter o una carència de la davantera és tan fàcil com equivocat.


Si aquest escenari és típic, el cas tan particular de Canales és atípic. Jo no sé si acabarà fitxant o no pel Reial Madrid. O per qualsevol altre dels grans-grans. L'única cosa que desitjo, sent tan jove, és que no l'espatllin. Amb els joves de l'Ajax que despuntaven en el primer equip i eren objecte de desig de clubs importants fora d'Holanda, el meu consell sempre era el mateix: queda't com a mínim fins que tinguis 21 anys. I si pot ser fins als 23, encara millor. Primer agafa equipatge. Primer adquireix la pressió de guanyar al teu país i això és una cosa que et donarà més opcions per sobreviure a l'estranger. Allarga la teva formació a casa, jugant sempre, i d'aquesta manera tindràs més opcions de jugar fora, on la competència és més elevada.

Un gran risc
Als 18 anys i amb només uns quants partits a Primera Divisió, lligar-te a un dels grans és atractiu, sí, però també comporta un risc, perquè el destí no és el filial. Pel que sento, no és el fitxatge d'un altre xaval sense més ni més, sinó que és un fitxatge amb un gran traspàs i, per tant, destinat a jugar tard o d'hora al primer equip, on individualment no falta de res.
Als 18 anys has d'aprendre tant, com a persona i com a futbolista, que si desembarques en un dels clubs grans massa aviat el teu equipatge és tan curt que les motxilles més pesants dels que t'envolten et deixen absolutament enrere. Tant, que pots acabar fonent-te. Hi ha algunes excepcions, sí. Però són això, excepcions.


El futbol és tan professional com vulguem, però tot i firmar un contracte professional, l'edat és la que és i la formació és fonamental. I aquesta ha de ser la correcta, no la de la via directa. Ja sé que se'l pot fitxar i deixar-lo cedit. És l'opció menys agressiva, però també té riscos.

L'entorn familiar
Desconec el grau de maduresa del xaval i la capacitat dels que l'envolten per no ofegar-se davant de tanta expectativa. En funció de la sensatesa dels seus, ell tindrà una referència. El futbol és una carrera curta, però no tant. Si tens qualitat als 18 anys i fas les coses ben fetes, tens un munt d'anys al davant. Jo intentaria assegurar-me arribar al més lluny possible prenent les decisions importants més endavant. Als 18 anys no necessites molts zeros a la nòmina. El que necessites és jugar i formar-te. I si és a Primera, millor. I això ja ho té. Per guanyar diners en un equip gran hi ha temps. Sobretot si tens 18 anys.