A les temporades saldades amb grans èxits, n'han succeït altres de crisi. L'objectiu de Guardiola, a més de repetir una campanya com aquesta, serà evitar que el Barça repeteixi els errors del passat.

Temporada 2008-09 excepcional. Tres de tres. Copa, Lliga i Champions. ¿I ara què? D'entrada, a disfrutar de tot el que s'ha viscut i aconseguit. Els futbolistes a descansar i els tècnics a treballar. El qualificat per molts i per raons diverses millor equip del món també necessita retocs. Hi haurà entrades i hi haurà sortides. D'això ja se n'encarregaran els responsables de l'àrea tècnica. El seu objectiu prioritari, segons com jo ho veig, no és repetir sí o sí el que s'ha aconseguit aquest any. Es tindrà al cap i serà un repte, sens dubte. És més, constantment hi haurà comparacions entre el que fèiem i el que fem. El que teníem i el que tenim. Per mi, l'objectiu prioritari amb vista a la pròxima campanya és un altre: minimitzar els alts i baixos.
S'aprèn més dels errors que dels encerts. I els errors els veus mirant cap enrere, observant tot el que li ha passat a aquest club històricament. El canvi per bé que ha viscut els últims 5-6 anys és espectacular. Un primer any d'assentament amb l'entrada de Laporta i Rijkaard, dos anys d'èxits i, després de la Champions de París, una baixada enorme els dos següents. Alts i baixos. O com quan jo vaig arribar el 1974. Vam guanyar la Lliga arrasant amb un equipàs, i els quatre anys següents tan sols vam aconseguir una Copa. Alts i baixos.

Dels errors se n'aprèn
Alts i baixos com els que hi havia abans de la meva etapa com a jugador del Barça, on el club només rascava un títol cada molts anys. Als 80, una Lliga; als 90, les quatre seguides del dream team més les dues de Van Gaal, per després tornar a haver d'esperar uns anys i diversos presidents, entrenadors i secretaris tècnics per tornar a sentir-te orgullós del Barça de Rijkaard. Però va durar ben poc i el vot de censura de l'estiu passat gairebé ho va arrasar tot i tothom. Només qui mana comet errors. Però dels errors se n'aprèn. La prova: els que volien fer fora l'estiu passat són els mateixos que van prendre les decisions que ara s'han traduït en èxit.
Per èxit no em refereixo al triplet, que vesteix molt, sinó a un model de futbol que, al meu parer, podria ser un referent per a tothom. La combinació al camp del talent de fora amb molts talents de la casa s'ha revelat bona gràcies a les copes aixecades. El seu estil de futbol, valent, decidit, ofensiu, és l'evolució, millorada i adaptada als temps que corren, d'una línia de joc proposada pel Barça ja fa 20 anys. I 20 anys donen per a molts alts i baixos.

Un pas endavant
Això és el que cal evitar. T'agrada el que fas i el que fas agrada molt a tothom. S'ha de seguir, doncs, en aquesta línia. La imatge que dónes amb el teu acord amb Unicef, la teva aposta decidida pel planter, per una forma d'entendre i jugar a futbol, són un exemple. No només per a tu mateix, sinó per a tot aquell que no sap a què vol jugar, ni quines línies mestres ha de seguir un club de futbol.
Si del Barça espero que estigui un pas davant de la resta com a referent per la seva cultura futbolística, m'agradaria que les federacions i els organismes que regulen el futbol també fessin un pas endavant per vetllar per la qualitat del joc. Perquè aquí tothom hi sortiria guanyant.
Si saps que la temporada que ve és any de Mundial, la federació espanyola hauria de fer alguna cosa més, planificar la temporada acabant-la al maig. Si la cita mundialista condiciona, col.labora. D'entrada: ¿per a què vols la final de la Supercopa d'Espanya (Barça-Athletic de Bilbao) a dos partits? Amb un n'hi ha prou. Molts dels que obligues a jugar un partit extra hauran de defensar-te després al Mundial. ¿I per a què la Copa a doble partit? Amb un n'hi ha prou. Una altra vegada, els mateixos a qui obligues a jugar a dos partits per capritx la competició que tu organitzes, després voldràs que arribin bé al Mundial. Bé és impossible que hi arribin. Gairebé 70 partits concentrats en 42 setmanes és de bojos.
La FIFA també s'excedeix en l'organització d'esdeveniments. D'aquí uns dies, hi haurà la Copa Confederacions a Sud-àfrica. Al desembre, el Mundial de clubs al Japó. El que disputarà menys partits, en jugarà dos en un país remot en què es fa necessari adaptar-se a un munt de coses. I després voldràs que al juny-juliol et facin no un bon, sinó un gran i atractiu Mundial. ¿Com pretens que això passi si els actors són els mateixos?
Veient aquest panorama, Guardiola no és que tingui clar que ha d'ampliar la plantilla. Però en la seva decisió l'obligació pesa més que la convicció. Si el calendari fos més sensat i curt, passaries amb un element extra per línia. Just per mantenir la competència i que ningú s'adormi. Amb el calendari tan llarg et planteges fitxar algú més, sabent que, si et passes de la ratlla, corres el perill d'acabar treballant amb una cosa en què no creus: un vestidor amb excés de futbolistes i sempre més difícil de portar.