El Barça-Racing va tenir dues coses dolentes. Només dues. El resultat i la lesió de Hleb. La resta em va entusiasmar. Col.lectivament, i el futbol és un joc d'equip, el Barça va executar el seu estil brillantment.

Jo no sé quin partit van veure vostès. El que jo vaig veure feia molt temps que no es veia al Camp Nou. Va faltar gol, és veritat. Hi va haver alguna actuació en l'aspecte individual que va ser dolenta o fins i tot pitjor, cert. Però a nivell col.lectiu, el Barça va estar a l'altura.
Que cadascú s'espavili amb les seves conclusions. La pitjor arrencada de Lliga en molts anys. Un gol a favor en dos partits, i a més de penal. Dues ocasions del rival i dos gols rebuts. Numèricament, veritats absolutes. Futbolísticament, la lectura ha de ser una altra.
La meva, i aquí no parlo de sensacions sinó de fets, és que el Barça va jugar dissabte el seu millor partit en moltes temporades. Excel.lent en el joc de posició i notable en el ritme de pilota. Bé en la pressió i bones xifres en la balança de pilotes perdudes/recuperades. ¿Millorable? Segur. Vuit xuts a porta són pocs per a tant domini. Falta polir l'última passada --la més difícil--, i falta polir la decisiva rematada final. Però jo no tinc dubtes. Els gols, els resultats en definitiva, sempre arriben si jugues bé. I aquest Barça sembla que jugarà molt i molt bé.
I el primer que se n'ocupa és Guardiola. Ni inexpert ni suïcida. Veu, analitza i pren decisions. I en el segon partit de Lliga en va prendre moltes. I totes encaminades a millorar respecte el partit de Sòria. D'entrada, juguen els que estan millor. Tinguin l'edat que tinguin, es diguin com es diguin. ¿Plantilla curta? Plantilla tensionada al màxim.

Destacable Busquets
Als que ja tenies del primer equip --més Pedro i Victor Vázquez-- ja li pots sumar Sergi Busquets. Tècnicament superior a Touré i Keita. Posicionalment, aparença de veterà. Amb pilota i sense. Amb pilota va fer fàcil el que és difícil: donar sortida a un/dos tocs. Sense pilota, una altra lliçó: la de ser al lloc just per interceptar i recuperar corrent el necessari. I això sent jove i inexpert. Els mateixos pecats que el seu tècnic.
He explicat moltes vegades que un partit no es juga amb 11, sinó amb 14. Que tan important és el que treus d'inici com la pólvora (aquesta vegada Iniesta, Messi, Bojan) que guardes per provocar l'incendi. Això, en un partit. A mig termini, els tècnics han de prendre altres decisions mirant més enllà. Què jugo avui, què he jugat i què em queda per jugar. I entre Lliga, Champions i partits de selecció, a algú li podrien sortir 10 partits en un mes.
Aquí entra la gestió del vestidor. La dosificació dels teus efectius. I amb això, la implicació de tots. El missatge final de Guardiola: aquí ningú és millor que ningú. El descans no és un càstig, sinó una via per rendir millor quan es tornin a decidir per tu.
¿Mig equip nou d'un partit de Lliga a un altre? Sí. I canvis amb sentit. Henry, Messi,
Iniesta, Márquez, Touré... els cinc que van jugar de titulars a Sòria podrien haver repetit contra el Racing. És més, per calendari no toca que estiguin rebentats. Avui no, però després d'un principi sempre hi ha un final de temporada. Al cuidar aquest detall, Guardiola va apostar fort per un altre: triaré molt bé les peces per, sobre la pissarra, jugar infinitament millor que a Los Pajaritos.

Obrir el camp
I el dibuix de la pissarra es va fer carn, bota i pilota a la gespa. Poques vegades és tan evident. Sé que el rival em muntarà l'autobús. Que deixarà anar puntades si es veu aclaparat i que perdrà temps amb qualsevol pretext. Malgrat això, ¿què puc fer jo per traduir la possessió de pilota en ocasions de gol? ¿Com ho puc fer perquè Alves aporti profunditat per la banda on aparentment no n'hi ha? Camp obert al màxim (Hleb i Pedro primer, Iniesta, Messi i una altra vegada Pedro després), ràpida circulació de pilota, i un que rebi, controli i la deixi anar ràpid per davant de la defensa (Busquets). Així tindré Xavi com m'agrada, més de mitja punta, més d'assistent, més xutador, i a la vegada aquest podrà recolzar-se millor en Alves.

Alves aporta qualitat
Seria injust passar per alt la millora del brasiler d'un partit a l'altre. Menys aparicions i més determinants --el penal que sí que van assenyalar va ser a centrada seva--. Menys quantitat i més qualitat.
Perquè Alves va tenir clar que el camí és obrir la banda, no sumar-se al centre sí o sí, i perquè els seus companys (Busquets, Xavi, Messi) també van saber veure i esperar que els doblés per donar- los-la, i així assegurar-se una bona xifra de centres quasi des del fons. Que després acabin dins o no, ja és una altra història.
Com la de demà. Champions i Camp Nou. Jo, vist el que hem vist, no m'ho perdo. I ho dic per disfrutar, no per agafar un mal de panxa. Qui vulgui agafar-se als números per amargar-se (un de sis --punts--, dos de dos --gols encaixats--, estrena horribilis...), ell mateix. Per mi, això pinta molt i molt bé.