TEXT: Marc Marginedas     FOTO: Sergio Caro

Fa tan sols uns mesos Ama Ian, representant del Ministeri de la Dona a Kandahar, va ser cosida a trets. I 13 dies després, Rona Tareen, una afganesa en la trentena de proporcions amples, s'encomanava a Déu i assumia el mateix càrrec que havia costat la vida a la seva predecessora. "La meva família estava preocupada, però després de conversar amb ells em van donar l'aprovació", ens explica a la seva oficina sense permetre que la seva cara mostri cap emoció, mentre apunta anotacions personals en un quadern. Com era d'esperar, de la mà de la reactivació de la insurgència talibana en aquest últim any, han vingut noves i renovades agressions contra les poques dones que disfruten d'un cert grau d'emancipació a la província de Kandahar, antic reducte talibà, on el pes de la tradició sempre ha imposat més traves a la promoció femenina que a la resta del país.

En aquests primers dies de calor sufocant a Kandahar, un problema absorbeix l'atenció de Rona Tareen, un tema que l'obliga a anar gairebé diàriament a la presó. És el cas de Gul Shah, de 16 anys, només una adolescent, encara que en un país com l'Afganistan sigui una dona en edat de merèixer. Gul Shah va fugir de casa seva amb el seu enamorat per evitar un matrimoni convingut i casar-se amb la persona a qui estimava.

24.000 dòlars pel sí

El pare va denunciar a les autoritats que el noi havia segrestat la seva filla per la força, i ara, per donar el seu consentiment a aquest matrimoni, exigeix al possible nòvio "24.000 dòlars o que li doni dues esposes". "La noia ara és a la presó i prefereix viure a qualsevol lloc abans que sota el mateix sostre que el seu pare", explica Rona Tareen.

La quarantena de col·legiales que estudiaven llengua dari a l'escola de secundària Zarghoona --el nom de la mare d'un antic rei afganès-- amb la professora Zahra s'han reduït aquest curs a 22. "A causa de la guerra, el seu pare o la seva mare no els permeten anar a classe", lamenta la mestra. Serà un altre any perdut d'educació per a les absents, després del retard causat en els seus estudis pel pas dels talibans pel poder. "Les meves alumnes tenen entre 10 i 14 anys; moltes van perdre anys de la seva educació i haurien d'estar a novè o desè grau", apunta. En la seva dilatada experiència com a mestra, Zahra acumula alguns èxits davant de pares reticents a donar a les seves filles una educació, encara que també força fracassos. Com el cas, fa un any, de dues nenes els noms de les quals diu que ha "oblidat", que es van veure obligades a deixar els estudis als 13 i 14 anys per anar al matrimoni. "Els vaig dir que encara eren molt joves, i els vaig demanar que els permetessin finalitzar la seva educació", recorda. A la província de Kandahar hi ha més de 128.000 estudiants homes, però només 38.000 de sexe femení.

Huda Iunisi té 12 anys i és la tercera de la classe, tot i que durant dos anys no va poder anar al col·legi pel veto talibà. Acaba de posar el punt final a l'examen de dari i proclama que la seva vocació és ser "metge". Però el seu pensament és per a una amiga, a qui telefona sovint i que "per culpa de la inseguretat ha deixat el col.legi".