Friday, May 04, 2007 5:18 AM
nllop
Els Jan no perdonen

Camp de roselles en flor a l'espera de començar la collita --la matèria primera de l'heroïna-- i milicians proveïts amb kalaixnikovs donen la benvinguda al nostre Toyota tot terreny, després de travessar, no sense dificultats, la crescuda llera d'un riu. Acabem de penetrar a la vall de Zerkoh, al sud de la població de Xindand, el lloc on, suposadament, tropes dels Estats Units van abatre la setmana passada més de 130 talibans. El nostre propòsit: comprovar si les versions oficials dels combats es corresponen amb la realitat, si els caiguts eren insurgents o si, com és habitual en les guerres, eren els civils els que havien pagat el preu d'un error comès en un despatx militar.
Per un occidental, endinsar-se a la vall de Zerkoh és penetrar en terreny vedat, on els lleials a Ayi Nasrul·là Jan, germà i successor d'Amanul·là Jan --un senyor de la guerra afganès assassinat a la tardor en una típica lluita de clans--, imposen la seva llei. Molt probablement, la nostra visita no hauria estat possible si a Xindand, en l'últim tram del trajecte, no hagués pujat al nostre Toyota Zulmai Kurzai, venedor de vehicles originari de la vall, que ens farà de valedor i passaport en l'opac món del clan Jan.
Ayi Nasrul·là Jan ens convida a passar, ens ofereix te i, malgrat la destrucció que l'envolta, compleix les obligacions cerimonials de tot afganès amb els seus hostes. Durant el seu parlament, no puc deixar de fixar la mirada en el seu immaculat xalwar kamiz (camisa llarga); l'absència de taques no es correspon amb el que és habitual en una zona rural i remota de l'Afganistan. Tampoc puc deixar de prestar atenció al seu impressionant rellotge daurat, que el distingeix dels restants membres del seu clan perquè aquests, simplement, no en porten, i en una pistola, visible sota la seva armilla.
"Ens han matat 57 persones; ahir en vam enterrar 25. Ni tan sols sabem quants nens van morir ofegats al riu al fugir", explica murmurejant. Un fil de veu que només es trenca quan se li pregunta sobre els talibans. "No és veritat que els talibans ens hagin demanat que ens hi uníssim; aquí, al nostre territori, no hi ha hagut mai un atemptat contra la ISAF", crida.
Incursió dels EUA
El breu comunicat oficial emès diumenge pels EUA gairebé no té cap semblança amb el relat d'Ayi Jan. Els enfrontaments, segons aquest capitost, van esclatar dimecres, quan blindats van irrompre a la vall per arrestar Ajtar Mohammad, el cap de les milícies del clan, acusat de mantenir contactes amb els talibans. "Van arrestar dues persones i van matar dos innocents", continua. Tot plegat va degenerar en un aixecament popular que va acabar amb un bombardeig aeri en el qual van morir desenes de persones.
El clan dels Jan està en guerra, però els seus líders saben distingir els seus enemics. "No tenim res contra els espanyols ni contra els italians, s'han posat en contacte amb nosaltres per dir-nos que no hi tenien res a veure". Però si els soldats nord-americans tornen a Zerkoh, encara que només en sigui un, adverteix Ayi Jan, "els volem combatre fins a vessar l'última gota de sang".