Dijous passat en l'edició escrita d'El Periódico de Catalunya escrivia un Per Barcelona dedicat als piropos. Fins fa poc jo assegurava que els piropos eren cosa del passat en aquesta ciutat i que, amb molt mal gust, havien estat substituïts per mirades, xiulets i, el pitjor, sons guturals. Els piropos eren del sud; de Sevilla, de Cadis. Va ser al Raval, és clar, que em vaig adonar que segueixen vius i igual d'enginyosos que sempre. Un paleta me'n va deixar anar un que em va fer riure durant una bona estona. Portava un vestit verd i l'home va cridar: "Dona, si així estàs de verda com estaràs quan estiguis madura". Per descomptat, no vaig poder fer res més que dir gràcies, em va semblar enginyós. Llavors em vaig dedicar a preguntar quins piropos corrien per la ciutat. El meu favorit és el que vaig explicar dijous. Me'l va explicar una amiga. És aquest:

"Les vuit del vespre en un semàfor de l'Eixample. Una dona mira fixament el llum vermell que li impedeix el pas. Vermell, vermell. Els cotxes passen. Un home també s'espera. El semàfor es posa en verd i la dona comença a caminar. És la primera que arrenca al pas de vianants. Camina amb pas segur. L'home la mira i li diu:

-- Això morena, trepitja fort, que paga l'ajuntament.

Ella somriu i segueix caminant".

¿Quins altres piropos corren per Barcelona?