Samuel Benítez va néixer fa 40 anys en una comunitat camperola del departament de Caazapá. Els seus primers records tenen un tacte agradable i són de color blanc... ¡¡cotó!!, amb què les seves mans van aprendre a jugar, i amb la collita del qual, entre els mesos de març i abril, la seva família obtenia els únics ingressos econòmics de tot l'any.
Samuel es va casar el 1989, el mateix any que el general Strossner va ser enderrocat pel seu consogre, el general Rodríguez; canvi que va permetre el retorn de la democràcia al Paraguai.
D'una sola vegada, Samuel va estrenar estat civil, règim polític, casa de fusta i el més important per a qualsevol pagès... una bonica granja de quatre hectàrees. Els seus propis pares hi van posar la terra, i ell i la seva dona, la suor... molta suor. Amb l'ajuda de dos matxets i una aixada, van cultivar mandioca, blat de moro, poroto... van criar gallines, porcs, vaques... només una miqueta de cada cosa, però prou perquè a la taula no es trobés mai a faltar res.
Sense preocupacions pel rebost, el millor tros de terra i les principals atencions sempre van estar dedicades al cotó, l'únic cultiu que tenia la venda assegurada any rere any. L'Estat promovia la seva sembra, s'atorgaven ajudes i fins i tot s'arribava a garantir un preu mínim de venda. El cotó era, per tant, una de les poques alternatives amb què Samuel i 270.000 famílies camperoles més podien costejar la compra d'eines, roba, medicines, passatges d'autobús, material escolar...
A mesura que el monocultiu s'imposava, els sòls es van anar esgotant, els rendiments van disminuir i el poc transparent aparell d'ajuda, incrementava la seva ineficiència. Finalment, el cultiu d'aquesta fibra, tal com es feia, va deixar de ser rendible. El cost de fer produir manualment una hectàrea de cotó es de gairebé 350 dòlars, la collita no sol passar dels 1.200 quilos per hectàrea, mentre que el preu de venda percebut pels pagesos s'ha estancat en els 0,3 dòlars el quilo. Els comptes són senzills, després de treballar durant els sis mesos que sol durar el cicle del cotó, les dues hectàrees que Samuel sembra cada any li proporcionen uns beneficis nets de... 40 dòlars.
Malgrat treballar molt, Samuel i la majoria dels seus veïns no aconsegueixen sortir del cercle de la pobresa. Si decidís reconvertir la seva finca, hauria de buscar finançament per fer-ho. En el difícil cas que pogués aconseguir un petit crèdit, la suma prestada no superaria els 300 dòlars, i hauria de ser retornada al cap de dotze mesos, a un 20% d'interès. Si decidís produir soja, tan de moda ara al camp paraguaià, hauria de comprar o llogar un mínim d'entre 50 i 100 hectàrees, a més de la maquinària i els equips que el cultiu mecanitzat comporta. Sense accés a crèdit, Samuel hauria d'estalviar tots els seus ingressos durant dècades, abans de poder embarcar-se en el rendible món de la soja.
És probable que la pròxima vegada que torni al departament de Caazapá no trobi Samuel Benítez a la seva casa de fusta. Potser s'haurà venut les seves quatre hectàrees per emigrar a Asunción amb la seva dona i els seus fills, com ja van fer a la seva comunitat els Gamarra, els {Areco, els Maldonado.... Potser ja no tornarà a oferir-me tereré sota l'ombra del mango que refrescava la seva casa de fusta. La pròxima vegada que em trobi amb Samuel, potser m'oferirà pomes argentines, sota l'estreta i càlida ombra de qualsevol semàfor de l'avinguda Mariscal López.
Sembla difícil de creure, però aquestes són algunes de les moltes asimetries quotidianes entre països del Nord i el Sud. Totes les dades i xifres mostrades en aquest article procedeixen d'organismes oficials:
Cost de producció del cotó al Paraguai: http://www.iica.org.py/observatorio/producto-paraguay-algodon-costos.htm
Cost de producció de la soja al Paraguai: http://www.iica.org.py/observatorio/producto-paraguay-soja-costos.htm
Subvencions de la Unió Europea al cultiu de cotó: http://ec.europa.eu/agriculture/capreform/cotton/index_en.htm
Subvencions atorgades pel Govern dels EUA als productors de cotó: http://www.ers.usda.gov/publications/CWS/2007/03Mar/CWS07B01/cws07B01.pdf
Suports del Govern dels EUA als productors pagesos de cotó en països de l'Àfrica Occidental (10 milions de dòlars anuals): http://www.usaid.gov/press/releases/2006/pr060615.html
Impacte dels subsidis al cotó en països desenvolupats sobre l'economia de països productors: http://www.fao.org/newsroom/es/focus/2005/89746/article_89759es.html
Consum d'aigua del cultiu de cotó a Espanya: http://assets.wwf.es/downloads/consumo_agua_por_excedentes_agricolas_sep05_1.pdf
Altres dades
Cent milions de famílies rurals situades en països del sud, com Paraguai, Benín, Sudan, Mali, Burkina Faso, etcètera, depenen per a la seva subsistència del cultiu del cotó. Des de la dècada dels 80, el preu internacional del cotó s'ha dividit a la meitat, mentre que bona part de les entrades bàsiques per produir-lo, almenys han doblat el seu cost.
La caiguda en el preu del cotó s'explica en part pel notable augment de la productivitat en països com els EUA on, a més, el govern subvenciona el cultiu d'aquesta planta amb 3.500 milions de dòlars anuals, que són distribuïts entre 25.000 productors. El programa d'ajuda dels EUA als productors de cotó a l'Àfrica subsahariana puja a 10 milions de dòlars anuals.
A Espanya, els 10.000 agricultors que tradicionalment cultiven 70.000 hectàrees de cotó perceben una subvenció de la Unió Europea de 1.039 euros per cada hectàrea. Bona part del cotó espanyol se sembra a Andalusia, on només és possible el seu cultiu mitjançant regadiu, (6.000 m3 d'aigua / ha). La superfície de cotó espanyola consumeix anualment tanta aigua com set milions de persones.
Sense les subvencions de països com els EUA i Espanya, el preu mundial del cotó i amb ell els ingressos de milions de pagesos s'incrementaria en almenys un 11%, segons càlculs de FAO.